Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Vocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Modes d'articulació
Flux d'aire
  • Vegeu aquesta plantilla

Lesvocals són elssons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de lescordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (lafaringe, lacavitat bucal i lacavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats només actuen com aressonadors, alterant elsharmònics del so activat per les cordes vocals. Les vocals s'oposen a lesconsonants.

Hi ha tres factors de classificació de les vocals, en funció de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmònics del so produït per les cordes vocals:

  • elpunt d'articulació, que depèn de la posició de lallengua, que pot ser avançada o endarrerida, i/o més o menys abaixada (vocal oberta) o alçada (vocal tancada) cap al paladar.
  • lalabialització, que depèn de la posició delsllavis, amb arrodoniment o sense.
  • lanasalització, que depèn de la participació o no de la cavitat nasal com a ressonador.

Enacústica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'unespectrograma. Les vocals són els sons més estudiats.

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així undiftong o untriftong, presents en la majoria de llengües. La capacitat de distingir entre sons vocàlics seguits s'anomena vocalització quàntica.[1] Cal remarcar que la pronúncia de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals són els que més sovint porten unsigne diacrític.

Vocals en les diferents llengües

[modifica]

En certes llengües, particularment lesllengües semítiques, l'alternança de vocals tendeix a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenatsabjads). En altres llengües, les vocals són unfonema essencial de laparaula. Les vocals són especialment importants en llengües que disposen de poques consonants (com ara elmaori o elhawaià), o llengües en què la proporció de consonants és relativament petita (com ara elsedang, parent delvietnamita, que distingeix 55 sons vocàlics diferents). El japonès és una de les poquíssimes llengües que té vocals sordes.

En moltes llengües, entre elles el català, no es pot tenir unasíl·laba sense vocal, ja que actuen com a nucli sil·làbic. De fet, una vocal sola pot formar una síl·laba i fins i tot una paraula completa:a, a-mic, pe-ó, o-bo-è, a-cla-mar...

Sistemes vocàlics

[modifica]

La majoria de llengües tenen entre 3 i 7 vocals, i aquestes 5 són les més comunes:A,E,I,O,U. Se solen representar segons eltriangle vocàlic de l'AFI.

Aquesta configuració és la més comuna perquè representa l'ús més eficaç de l'espai vocàlic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, elcastellà i elgrec modern empren aquest sistema. Elllatí ja tenia una configuració semblant, si bé distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seusderivats foren tan frugals com el castellà, però, ja que elfrancès distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llengües europees, lesgermàniques són particularment riques en sons vocàlics, amb elsuec al capdavant, amb 17 vocals.

A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'abkhaz coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena dea.

El sistema vocàlic català

[modifica]

En català, amb les possibilitats dee io obertes o tancades i l'existència de lavocal neutra, hi ha fins a vuit vocals, depenent dels dialectes:/a/,/e/,/ɛ/,/i/,/o/,/ɔ/,/u/ i/ə/.[2] L'última, anomenada sovint vocal neutra, és inexistent en elsparlars occidentals i apareix només en posició àtona en elsparlars orientals, a excepció d'alguns indrets de lesIlles Balears, on també pot donar-se ensíl·laba tònica.[3]

Referències

[modifica]
  1. Bueno i Torrens, David (2015), “Llenguatge, creativitat i lliure albir: l'origen evolutiu de la capacitat lingüística”, enLlengua, societat i comunicació, 13.
  2. CPNL, Consorci per a la Normalització Lingüística-. «2. Les vocals | Gramàtica». [Consulta: 2 novembre 2024].
  3. Puigròs i Caldentey, Maria Antònia Anàlisi del sistema vocàlic balear. IEC.

Vegeu també

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Vocal
  • Vegeu aquesta plantilla
Pulmonars
No pulmonars
Africades
Coarticulades
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonantssordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vocal&oldid=36342385»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp