| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1927 Olèksine (Ucraïna) |
| Mort | 16 agost 1975 Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | suïcidi,sobredosi de barbitúrics alcohol |
| Sepultura | Preobrazhenskoye Cemetery(en) |
| Alçada | 172 cm |
| Pes | 72 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | fondista, entrenador d'atletisme, atleta |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | 5.000 metres llisos |
| Entrenat per | Leonid Khomenkov(en) Aleksander Chikin(en) Grigory Isayevich Nikiforov(en) |
| Participà en | |
| 22 novembre 1956 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 |
| Premis | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
| Representa: | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Melbourne 1956 | 5.000 metres | ||
| Melbourne 1956 | 10.000 metres | ||
| Campionat d'Europa d'atletisme | |||
| Berna 1954 | 5.000 metres | ||
Volodímir Kuts (Olèksine, 7 de febrer de1927 -Moscou, 16 d'agost de1975) fou unatletaucraïnès, que va competir sotabandera soviètica, especialista encurses de fons. Va guanyar les curses dels5.000 i10.000 metres alsJocs Olímpics d'Estiu de1956, establint rècords olímpics en ambdues proves.[1]
Kuts va néixer a Olèksine,Ucraïna,URSS.[2] El seu pare va morir a causa de l'alcoholisme quan Kuts tenia tan sols cinc anys.[3] Durant laSegona Guerra Mundial va falsificar la seva edat i va servir dos anys a l'exèrcit soviètic com a missatger.[3] Va començar a córrer després de la guerra, mentre continuava el seu servei militar com a franctirador de la marina. El 1951 va guanyar els seus primers títols nacionals, en els 5.000 i 10.000 metres, un èxit que va repetir de 1953 a 1956. El seu primer èxit internacional va arribar el 1954, quan va derrotar els favorits:Emil Zátopek iChristopher Chataway en els 5.000 metres delCampionat d'Europa, establint un nou rècord mundial. Va perdre el rècord mundial mesos després davant Chataway, per recuperar-lo 10 dies després.[1]
Després d'haver perdut de nou el seu rècord mundial el 1955, Kuts encara era un dels favorits per alsJocs Olímpics d'Estiu de 1956 aMelbourne. El seu principal oponent als 5.000 metres va ser el corredor britànicGordon Pirie, el qual havia batut el rècord del món a començaments d'aquell any. Tanmateix, Kuts havia establert un nou rècord mundial de 10.000 metres poc abans dels Jocs. A la primera final, els10.000 metres, Kuts va liderar la cursa des del començament i va guanyar per un ampli marge. La final dels5.000 metres, 5 dies després, va acabar de manera similar, amb Kuts liderant la cursa de principi a fi.[1] La seva victòria, per 11 segons, era la més àmplia de la història olímpica per aquesta distància.[4]
Kuts va millorar el rècord mundial de 5.000 metres el 1957, deixant-lo en 13:35.0 minuts, un temps que romandria imbatut fins a 1965, quan va ser superat per l'australiàRon Clarke. Tot i que només va ser batut en un parell d'ocasions, Kuts es va retirar als 32 anys, l'any 1959. Sovint havia patit dolors d'estómac i a les cames, a les quals havia patit congelacions mentre servia a la Marina. Aquests problemes van dificultar greument la seva carrera entre 1957 1959 i tot el que va quedar de vida.[1][3]
Després de retirar-se de les competicions va treballar com a entrenador d'atletisme. El 1972, després d'un accident de trànsit, va patir unictus, que li va impedir acompanyar els deixebles alsJocs Olímpics de 1972.[3] Va morir el 1975 en un aparent suïcidi provocat per la barreja de pastilles per dormir i alcohol. Cap al final de la seva vida pesava uns 120 kg, uns 50 kg més de l'habitual.[1]
Kuts es va casar dues vegades, primer amb Raisa Andreyevna Kuts i després amb Raisa Timofeyevna Kuts. Va conèixer la seva primera dona l'any 1953, quan ella li feia entrevistes com aperiodista. Més tard li va ensenyar gramàtica russa, ja que Kuts sols havia estudiat sis anys abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i sovint barrejava el rus i l'ucraïnès. Van tenir un fill, Iuri, futur científic. Després del segon divorci, el 1973, va viure sol.[3]