 | No s'ha de confondre ambGos viverrí. |
Viverrinae | |
|---|---|
 Civeta africana | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Viverridae |
| Subfamília | Viverrinae Gray, 1821 |
| Nomenclatura | |
| Ortografia original | Viveridae |
| Gènere | |
Viverrinae és la més gran de les quatresubfamílies de lafamília delsvivèrrids, i engloba lesgenetes, algunescivetes asiàtiques, i els doslinsangs africans. Està formada per un total de 22 espècies, que representen dues terceres parts del total dels vivèrrids.[1]
La majoria de membres de Viverrinae viuen exclusivament a l'Àfrica, amb l'excepció de lageneta comuna, la qual es troba també a Europa, i les cinc civetes dels gèneresViverra iViverricula, les quals viuen a l'Índia i al sud-est asiàtic. Els seus hàbitats favorits són les praderies, les sabanes, les muntanyes i les selves tropicals.
Els vivèrrids es troben entre les famílies primitives delscarnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, amb fins a 50 milions d'antiguitat. Presenten formes variades, però que generalment recorden els gats. La majoria tenen urpes retràctils o parcialment retràctils, un os al penis (característic de molts mamífers), i unaglàndula odorífera anal.
Les mides delsViverrinae varien dels 33 centímetres i els 650 grams delslinsangs africans fins als 84 centímetres i els 18 quilos de pes de laciveta africana.
Són animals nocturns i, generalment, solitaris, amb una excel·lent oïda i vista. Malgrat pertànyer a l'ordreCarnivora, són omnívors. Com a reflex d'això, les sevesdents carnisseres estan relativament subdesenvolupades.[2]
Sembla probable que els linsangs africans estiguin estretament relacionats amb la geneta, encara que la col·locació d'aquests grups amb relació a les civetes Viverrinae sigui incerta.[1]
.svg){kind=icon}
