Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Occità vivaroalpí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Vivaro-alpí)
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Infotaula de llenguaVivaroalpí
VivaroaupencModifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte de l'occitàModifica el valor a Wikidata
Dialecte denord-occitàModifica el valor a Wikidata
Ús
EstatFrançaModifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
nord-occitàModifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatíModifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perillModifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologviva1235Modifica el valor a Wikidata
Linguist List08eModifica el valor a Wikidata
UNESCO365Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-vivaraupModifica el valor a Wikidata
Endangered languages945Modifica el valor a Wikidata

Elvivaroalpí (enoccitàvivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità. Forma part del conjunt dialectalnord-occità (amb l'alvernès i elllemosí). És parlat als departaments següents: el nord d'Ardecha, laDroma, el nord-est de l'Alt Loira, l'extrem sud de l'Isèra, elsAlts Alps, la major part delsAlps d'Alta Provença, el nord delsAlps Marítims i cal afegir-hi lesVallades Occitanes (a l'estat italià); dit altrament es parla a les regions històriques del nord-est delVelai, del nord delVivarès, delDelfinat i a les franges alpines septentrionals deProvença i delcomtat de Niça.

Elgavot (gavòt) és una varietat de vivaroalpí pròpia del vessant occidental dels Alps.

Fonètica

[modifica]
  • Caiguda molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) de certes consonants intervocàliques, especialment ded:amada > amaa, prada > praa, venguda > vengua, garida > garia, madur > maür, mochador > mochaor.
  • Forma particular dels mots següents:dissabte > dissande,oblidar > eissubliar/obliar.
  • Palatalització molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) deca iga verscha ija/ia, punt comú amb tot el conjuntnord-occità (vivaroalpí,alvernès,llemosí):cantar > chantar, vaca > vacha, cargar > charjar, pagar > paiar.
  • Els següents punts només són típics d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Pas del ar davant consonants (balma > barma) i entre vocals (pala > para).
    • Manteniment de consonants finals S dels plurals i grups SK, SP i ST.
    • Pronunciació de la-r final d'infinitiu (chantar, aver, florir).

Morfologia

[modifica]
  • Desinència de primera persona en-o [u](chanto "canto").
  • El següent punt només és típic d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Formes amb-os dels determinants al masculí plural:aquestos,aquelos ielos ("aquests, aquells, ells").

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Dialectes i variants de l'occità
VegeuOccità antic
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Occità_vivaroalpí&oldid=32061757»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp