Morfològicament els vivèrrids són una de les famílies més «primitives» dels carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, fa uns 50 milions d'anys. Tenen morfologies variables, però en general tenen l'aspecte d'un gat amb el musell allargat. La majoria tenen urpes totalment o parcialment retràctils, unbàcul, i unes glàndules anals odoríferes.
La mida del vivèrrids varia des dels 33 centímetres de longitud de cos i els 650 grams de pes dellinsang africà, fins als 84 centímetres de longitud de cos i els 18 quilograms de pes de laciveta africana. Tot i no ser els de major longitud de cos, els gransbinturongs poden arribar als 25 quilograms, fet que els converteix en els vivèrrid amb més massa corporal.
Sónanimals nocturns i generalment solitaris, amb una excel·lent oïda i visió. Malgrat trobar-se classificats dins del carnívors, són animalsomnívors o, com les civetes de palmera, gairebé completamentherbívors. Com a reflex d'aquesta dieta, les sevesdents carnisseres estan relativament poc desenvolupades.[4] La sevadentadura és habitualment:
Malgrat semblar-se a les altres civetes, laciveta de palmera africana (Nandinia binotata) és genèticament diferent i pertany a la seva pròpia família monotípica (Nandiniidae).[5] Anàlogament, durant molt de temps es va considerar a lafossa (Cryptoprocta ferox) com un membre dels vivèrrids, però les proves genètiques indiquen que pertany a la família delseuplèrids, una radiació endèmica de carnívors de Madagascar relacionada amb la famíliaHerpestidae.[5] A més, estudis genètics recents indiquen que les dues espècies del gènerePrionodon, podrien estar més estretament relacionades amb les espècies de la famíliaFelidae. Si es confirma aquest fet, les dues espècies de linsang asiàtic s'haurien de treure de la família dels vivèrrids i reclassificar-los.[5] Hi ha una certa de polèmica sobre el fet que les espècies del gènerePoiana siguin vivèrrids.[5]
↑Wozencraft, W. Chris. Macdonald, D..The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 134–135.ISBN 0-87196-871-1.
↑5,05,15,25,35,4Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors).Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 548-559.ISBN 9780801882210.
.svg){kind=icon}
