Lavitamina D, també coneguda com acalciferol, és unheterolípid insaponificable del grup delsesteroides. Se l'anomena tambévitamina delraquitisme, ja que el seu dèficit provoca aquesta malaltia. El dèficit de vitamina D és el defecte nutricional més freqüent entre la població espanyola.
Les dues formes principals i fisiològicament més rellevants de la vitamina D és la vitamina D₂ (ergocalciferol) i la vitamina D₃ (colecalciferol). La vitamina D sense número infraescrit es refereix a D₂ a D₃ o a les dues formes.És una provitamina soluble en greixos i es pot obtindre de dues maneres:
Per mitjà de la ingesta d'aliments que continguen aquesta vitamina, per exemple lallet i elsous. Elsbolets exposats a la llum solar poden proporcionar més del 100% de la quantitat diària recomanada de vitamina D.[1]
Com ja s'ha dit la carència d'esta vitamina produeix elraquitisme en nens, o osteomalàcia en adults (aquestes patologies consisteixen en la deformitat dels ossos). La vitamina D és l'encarregada de regular el pas delsions decalci (Ca2+) als ossos. Per això si la vitamina D falta, aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint-se malformacions irreversibles. Aquesta malaltia afecta especialment els xiquets.
El calci contribueix al manteniment dels nivells normals de calci ifòsfor en el torrent sanguini.
Hi ha diverses formes d'aquesta vitamina. La vitamina D₂ es deriva de l'ergosterol en la dieta, mentre que la vitamina D₃ es deriva delcolesterol via 7-dehidrocolesterol. Elsraigs ultraviolats de lallum solar són els responsables de la producció d'ambdues formes de vitamina. Tanmateix, en certes parts del món amb limitada quantitat de llum solar (p.e. les Illes Britàniques) hi ha la possibilitat que la quantitat de vitamina D no sigui sempre suficient. Per a prevenir aquesta possibilitat, lallet s'enriqueix actualment amb la vitamina D₂. Una deficiència de vitamina D condueix alraquitisme que és un afebliment delsossos a causa de la falta de mineralització.
La forma activa de la vitamina és elcalcitriol que és una síntesi tant de la forma D₂ o D₃ en elsronyons. Com a resultat de la seua actuació, es produeix el manteniment dels nivells decalci ifòsfor en els ossos i la sang amb l'assistència de l'hormona paratiroidal i lacalcitonina.
Pel fet que els nivells de síntesi de cacitriol en última instància depenen de l'exposició al sol, les persones de pell fosca que viuen en regions pobres de sol poden patir històricament de falta de vitamina D. La protecció contra la falta de vitamina D i, per tant, contra el raquitisme, pot ser la raó per la qual les persones de pell clara es van desenvolupar en les regions més ennuvolades.
Els primers treballs per a aïllar la vitamina D i determinar el seu paper en el raquitisme es van dur a terme perEdward Mellanby durant els anys1918 i1920.
Per ingesta de determinats aliments, sobretot de peixos grassos (com elsalmó, l'arengada o l'anguila), d'ous, formatge, mantega, fetge, cereals integrals o llet.
A partir de la insolació, ja que la transformació té lloc a la pell.[3] Els rajosultraviolats del sol transformen el7-deshidrocolesterol en vitamina D3 i l'ergosterol en vitamina D2. Per aquest motiu és important prendre el sol un mínim de minuts al dia.
A partir d'aliments enriquits sintèticament amb substàncies que continguin provitamines.
Color de pell: els rajos ultraviolats penetren la pell i inicien la transformació de la provitamina D. A més a més, estimulen la producció de melanina, que al seu torn protegeix la pell del rajos ultraviolats, absorbint-los. Això significa que com més fosca és la pell, menys producció de vitamina D.
Protectors solars: són molt útils per prevenir elcàncer de pell, però provoquen també una disminució de l'absorció de rajos ultraviolats.
Roba: com que protegeix la pell de la insolació, evita també la producció de vitamina D.
Edat: Una major edat provoca una concentració menor de 7-deshidrocolesterol en la pell, i per tant, disminueix la producció de vitamina D.
