Unavirtut és una qualitatmoral positiva, oposada aldefecte (ètica) ovici (religió). Cadacultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.
El terme va sorgir al llenguatgegrec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre d'altres.
Plató és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són latemprança, laprudència, lafortitud i lajustícia.[1]
Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb laintel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data deSòcrates i el seuintel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.
Elsepicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que elsestoics aconsellaven prudència iacceptació.
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que téautoritat, amabilitat,pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i, per tant, condueixen al paradís.
Elscristians oposen la virtut alpecat. Així, igual que estableixen setpecats capitals, estableixen set virtuts cardinals:castedat, mesura,generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals:fe,esperança icaritat.
L'islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte,saviesa,tolerància,justícia, misericòrdia, dignitat,valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància,prudència, lleialtat iespiritualitat.
Pelbudisme una virtut important és l'amabilitat. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de lesquatre veritats fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.
Elssamurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.
Lapsicologia positiva identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir lafelicitat.[2] Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:
- àmbit delconeixement:creativitat,curiositat, desig d'aprendre, esperit crític,saviesa
- àmbit delcoratge:valentia, perseverança,honestedat, vitalitat
- àmbit interpersonal:amor,amabilitat,generositat,intel·ligència emocional
- àmbitcomunitari: capacitat detreball en equip,justícia, lideratge
- àmbit de latemprança: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
- àmbit de latranscendència: apreciació de labellesa i l'excel·lència,gratitud,esperança,humor,espiritualitat
- ↑Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis. Springer Science & Business.Estado, justicia, derechos, 2002.ISBN 8420686778. , pàg.13
- ↑Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press.ISBN 0-19-516701-5
Viccionari
