Viroids | |
|---|---|
 | |
 | |
| Dades | |
| Taxonomia | |
| Valor desconegut | Viroids |
| Famílies | |
Elsviroides sónpatògens deplantes que consisteixen en una curta cadena (d'uns pocs centenars debases nitrogenades) circular altament complementària d'ARN monocatenari sense lacàpsida que caracteritzen elsvirus. El més petit conegut és de 220 basesscRNA associat amb la patologiaRYMV.[1] En comparació, els genomes més petits de virus capaços de causar una infecció de forma autònoma, tenen un ordre de magnitud més de bases, o sigui unes dues quilobases.
Els viroides no codifiquen per a capproteïna coneguda; n'hi ha que fins i tot estan mancats delcodó d'inici AUG. El mecanisme de replicació necessita lapolimerasa II, un enzim normalment associat amb la síntesi d'ARN missatger, i síntesi per "cercle rodant" de nou ARN. Alguns viroides sónribozims, tenint propietats d'enzim d'ARN que permeten l'autotallat i lligació de fragments de la mida d'un genoma d'intermediaris de replicació. S'ha proposat la idea que els viroides siguin de fetintrons que s'han escapat de les cèl·lules.
Els viroides normalment són transmesos per lesllavors o elpol·len. Les plantes infectades poden mostrar un creixement distorsionat. El primer viroide a ser identificat va ser elPotato spindle tuber viroid (PSTVd). Actualment ja s'han identificat més d'una trentena d'espècies.
L'estructura secundària hi podria tenir un paper important:
N'hi ha diversos que no han estat classificats en cap d'aquestes dues famílies.
Hi ha hagut una gran confusió sobre com els viroides poden causar la simptomatologia patològica que causen en les plantes sense codificar productes proteics en les seves seqüències. Actualment hi ha proves de què en el procés hi podrien intervenir interaccions del tipus desilenciament de l'ARN. Canvis en el seugenoma poden alterar dràsticament la sevavirulència.[2] Això és el que passaria si hi hagués una interacció amb elsiRNA que disminuís en complementarietat. A més s'ha aïllat de plantes infectades seqüències desiRNAs corresponents a seqüències dels viroides.[3] L'expressió d'hpRNA no infeccióstransgènic depotato spindle tuber viroid desenvolupa una simptomatologia semblant a la dels viroides.[4]
Aquesta evidència indica que els viroides es repliquen via una cadena intermediària bicatenària d'ARN, són tractats per l'enzimdicer ihidrolitzats asiRNA que entra dins del complex de silenciació de l'ARN. Els viroides del siRNA contenen realment seqüències capaces de complementar els parells de bases amb els de l'ARN missatger propi de les plantes i la inducció i degradació o inhibició de latranslació que causen els símptomes clàssics dels viroides.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}