 | Aquestanorma forma part delllibre d'estil de la Viquipèdia. És recomanable seguir-la ja que disposa delconsens dels editors,excepte en casos ocasionals on no es pugui. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant lapàgina de discussió ola taverna. |
|
Això és una guia destinada a recollir les principals convencions tipogràfiques que utilitzem a la Viquipèdia, amb la finalitat d'assegurar una certa coherència entre els articles. Només són recomanacions a l'hora d'escriure un article. No són obligatòries, però penseu que altres viquipedistes poden modificar el vostre estil.
Vegeu com se solen utilitzar acursiva; pel que fa a qüestions tècniques, vegeuAjuda:Com s'edita una_pàgina#Cursiva, negreta, subratllat i ratllat
Existeixen dos tipus d'apòstrofs: el tipogràfic o rodó (’) i el mecanogràfic o recte (').
En alguns casos estranys es poden produir col·lisions entre l'apòstrof recte i la codificació de negretes i cursives ('''negreta''', ''cursiva''). Això pot passar quan una cursiva va precedida d'un apòstrof i aquesta seqüència es repeteix en el mateix paràgraf. En aquest cas el programari MediaWiki ho pot interpretar com a negreta. Per evitar-ho es pot utilitzar l'apòstrof recte amb la plantilla{{'}}, també pot introduir-se entre les marques <nowiki>'</nowiki>, o bé l'apòstrof rodó seguit de les marques de cursiva:’''.
En l'espai MediaWiki, com que no està subjecte a edicions múltiples, és recomanable utilitzar l'apòstrof rodó per evitar problemes de col·lisió amb les cometes simples utilitzades sovint en els llenguatges de programació.
Cal tenir en compte que en les Viquipèdies en alemany i en rus utilitzen els apòstrofs tipogràfics en els títols, normalment amb redireccions amb l'apòstrof recte. En altres llengües cal utilitzar el caràcter que correspongui, per exemple entahitià la’eta s'escriu com un apòstrof tipogràfic, i per escriure laʻokina delhawaià es pot utilitzar la plantilla{{okina}}.
El guionet s'utilitza per aglutinar termes compostos. Quan elsegon element estigui format per més d'un mot, es deixa un espai davant i darrere del guionet. Exemples: "diccionari Alcover-Moll", "Castella - la Manxa", "rumb oest - sud-oest".
| Drecera: VP:FONTSIZE |
|---|
Els editors haurien d'evitar inserir manualment lletres tipogràfiques grans i petites en la prosa. L'augment i la disminució de la mida de la lletra s'han de produir principalment mitjançant instal·lacions automatitzades com ara encapçalaments o plantilles dissenyades amb cura. A més, les taules grans poden requerir una mida de lletra reduïda per cabre a la pantalla.
Les mides de lletra reduïdes o ampliades s'han d'utilitzar amb moderació, i normalment es fan amb elements de pàgina automatitzats, com ara encapçalaments, capçaleres de taules i plantilles estandarditzades. Els canvis de mida s'especifiquen com a percentatge de la mida de la lletra original i no com a mida absoluta en píxels o mida en punts. Això millora l'accessibilitat per als usuaris amb discapacitat visual que fan servir una mida de lletra predeterminada gran.
Eviteu fer servir mides de lletra més petites als elements de la pàgina que ja utilitzen una mida de lletra més petita, com ara la majoria del text dins d'infotaules,caixes de navegació i seccions de referències.[g] Això vol dir que les etiquetes... i plantilles com ara com{{small}} i{{smaller}}, no s'haurien d'aplicar al text sense format dins d'aquests elements. En cap cas, la mida de la lletra resultant de qualsevol text no hauria de baixar per sota del 85% de la mida de la lletra predeterminada de la pàgina (és a dir, 11,9 px a l'aspecte vectorial o 10,8 px a Monobook). Tingueu en compte que l'etiqueta HTML... té un significat semàntic de lletra petita; no l'utilitzeu per a canvis estilístics.