Comparació entre unviolí (a l'esquerra) i una viola (a la dreta).
Instrument de cordafregada, ocupa el paper decontralt del quartetvocal. Té quatre cordes afinades perquintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota delviolí i unaoctava per sobre delvioloncel.[4][5]
A diferència del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres de llargada de la caixa de ressonància. Normalment aquestes mesures s'indiquen en polzades (entre 15 i 17 polzades els instruments per a adults).[6]
Els materials i la forma de l'instrument són iguals als del violí, però les seves dimensions són més grans.[7] Les tècniques d'arc, de mà esquerra i de suport de l'instrument són pràcticament iguals a les del violí, si bé adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, així com el tipus de vibrat a la tessitura més greu de l'instrument. Això fa que hi hagi una llarga tradició -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambdós instruments.[8]
La música de viola està escrita enclau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i enclau de sol per als registres aguts.[9]
Les quatreclaus més comunes: 1. Clau de sol (en segona) 2. Clau de do en tercera 3. Clau de do en quarta 4. Clau de fa (en quarta)
Curiositat cultural
Es creu que elsacudits de violes, relacionats amb els músics i la interpretació d'instruments, sobre tot de la viola, van aparèixer durant el segle xviii a Europa.