Laviolència política és aquella exercida per grups socials per aconseguir finalitats polítiques i mantenir o canviar la repartició delpoder. És un tipus deviolència que pot ser puntual o sistèmica, armada, psicològica o de diverses menes alhora.
Una diferenciació fonamental és si els participants en els actes violents són un estat o no. I així es diferencien:[1]
Habitualment, la participació d'un grup o altre determina l'escala dels actes violents, des d'assassinats selectius o destrucció de propietats fins a la devastació de territoris sencers o eliminació de comunitats.
Les teories explicatives de la violència política es divideixen segons elnivell d'anàlisi en teories macro o estructurals i les microteories. Les teories macro apunten a una situació d'injustícia sistèmica, és a dir, els individus o grups perceben un repartiment desigual de poder, una situació de greuge que els porta a pensar que la millor via per a resoldre-la és emprar la violència. Per contra, les teories micro fan més èmfasi en la percepció psicològica de la situació i motivacions particulars que poden portar a començar un conflicte.
El concepte resulta polèmic, ja que es pot considerar que legitima l'ús de la violència apel·lant com a inevitable utilitzar la força per l'abast del marc d'injustícia.[2] A més a més, sovint canvia segons el bàndol que l'usi.