Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Llubí

Coord.:39° 41′ 57″ N, 3° 00′ 18″ E / 39.69913°N,3.00493°E /39.69913; 3.00493
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Vinagrella)
Plantilla:Infotaula geografia políticaLlubí
Imatge
Tipusmunicipi d'EspanyaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 39° 41′ 57″ N, 3° 00′ 18″ E / 39.69913°N,3.00493°E /39.69913; 3.00493
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de MallorcaModifica el valor a Wikidata
CapitalLlubíModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.505(2024)Modifica el valor a Wikidata (71,78hab./km²)
GentiliciLlubiner, llubinera[1][2]
Idioma oficialcatalàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície34,9 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Feliu
Organització política
• AlcaldessaModifica el valor a WikidataMagdalena Perelló FronteraModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07430Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07030Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajllubi.netModifica el valor a Wikidata

Facebook: ajllubiInstagram: visitllubiModifica el valor a Wikidata

Llubí (antigamentCastell-Llubí) és unmunicipimallorquí de la comarca delPla, al nord-est deCiutat de Mallorca. El terme municipal limita a ponent ambInca, a tramuntana ambSa Pobla, a gregal ambMuro, a llevant ambSanta Margalida, a xaloc ambMaria de la Salut i a migjorn ambSineu. El nucli urbà està situat entre dos promontoris, dividit en la part de llevant (el nucli originari de Llubí) i la part deSon Ramis (els habitants del qual s'anomenenrumiolers).[3]

Etimologia

[modifica]

El topònim de Llubí tot sol apareix per primera vegada el1609 i es pensa que en aquella època era una variant vulgar, car fins aleshores s'havia denominat Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el1389. A partir d'aquest moment, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.[4]

En el mapa delCardenal Despuig de1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals delsegle xviii i principis delsegle xix, quan es va generalitzar el nom de Llubí.[4]

Lingüistes i arabistes comJoan Coromines oJosep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió queCastell-Llubí es tracta d'un nom compost per un mot àrab i un altre de mossàrab. Apareix documentat alLlibre del Repartiment de Mallorca de1232 comAben-Lubi, el significat del qual tant pot ser 'fill del Llop' com 'Aben de Llop'. Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el motAben correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmulaasn,hasn ohisn, que vol dir castell.[5]

Població

[modifica]

El nucli de població de Llubí conté una àrea amb denominació pròpia: Son Ramis.[6]

La població de dret de Llubí era de 2.438 habitants el 2023. D'aquests, 2.076 residien al nucli de de la població i 362 disseminats.[7] Els llinatges més comuns de Llubí sónPerelló,Alomar,Ramis,Llompart,Serra iTorrens.[8]

A mitjans del segle xix el poble tenia 1.848 habitants, i la població va créixer fins a un màxim de 3.037 persones el 1920. Després d'aquesta època, es va observar una disminució progressiva fins a un mínim de 1.806 habitants l'any 2001. A partir d'aquest punt, la població va començar a augmentar de nou, arribant a 2.405 habitants l'any 2021.[9]

Geografia

[modifica]

Geologia

[modifica]

Llubí, situat alPla de Mallorca, es caracteritza per un paisatge predominantment pla amb pendents suaus al voltant dels 170 metres d'altitud al sud-est, i zones més baixes d'uns 20 metres, al nord, on connecta amb l'horta de sa Pobla. La geologia de la zona inclou materialsmargosos delBurdigalià marí, sediments de l'Helvecià-Tortonià marí i dipòsitsquaternaris, que donen lloc a sòls fèrtils i productius. El municipi és travessat peltorrent de Muro, conegut localment com a torrent de Vinagrella, que contribueix a la fertilitat dels terrenys agrícoles. Aquests factors afavoreixen unaagricultura de secà destacada, amb cultius d'ametllers,garrovers i, especialment,tàperes, que són un producte emblemàtic de Llubí.[10]

Accessos

[modifica]

La vila està envoltada parcialment per unacarretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per laPM-344 i amb Sineu per laPMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per laPMV-3441.

A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos delConsorci de Transports de Mallorca, amb lalínia 390 Palma-Can Picafort.

El2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb lalínia T2 Palma-Sa Pobla delsServeis Ferroviaris de Mallorca.

Clima

[modifica]

El municipi gaudeix declima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m².

ClimaParàmetres climàtics mitjans de Llubí
MesGenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDesAnual
Temperatura màxima mitjana (°C)151518212529323228251815
23
Temperatura mínima mitjana (°C)5469121619191614116
11
Precipitacions (mm)545038484118422657212869
607
Font:Meteodemallorca

Història

[modifica]

Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics des del2000 aC. de les èpoques pretalaiòtica italaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons.[11]

Posteriorment a Llubí es succeïren les culturesromana iàrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies oqanats de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.[12]

Amb laconquesta catalana del reiJaume I el1229, tot el districte musulmà deMuruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué aPonç Hug,comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- aBernat Descoll, abat deSant Feliu de Guíxols. Ja en elsegle xiii s'aixecà una capella en honor d'aquest sant, el qual avui encara continua essent el patró del poble.[13]

Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle xix amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva:1812-1814,1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del1836.[10] A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des delsegle xvii l'església de Llubí fou constituïda en vicariain capite i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.[13]

Elliberalisme decimonònic dugué a Llubí i a lesIlles Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals iabsolutistes el primer terç des segle xix, la consolidació dels liberalisme conservador representat pelmaurisme fins a laII República iGuerra Civil. Durant elfranquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.

Economia

[modifica]

L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des delsegle xvi fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle xix quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle xx la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.[12]

Política

[modifica]

Vegeu també:Llista de batles de Llubí.

Resultats electorals - Llubí, 2023[14]
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% vots
MÉS per LlubíMagdalena Perelló Frontera563542,68%
Futur Llubí-El PIToni Vallespir316323,96%
Partit PopularCatalina Figuerola247218,73%
Feina per LlubíAntònia Maria Perelló151111,45%
PSOEManuel Vega2601,97%
Total1.33711

Actualment és batlessa la candidata deMÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 i pactar amb el partit Feina per Llubí.[15]

Cultura

[modifica]

Entitats culturals i esportives

[modifica]

Calendari festiu

[modifica]
  • Sant Feliu: patró de Llubí, el dia 1 d'agost.
  • Fira tradicional: el primer dimarts després de Santa Catalina.
  • Fira de la mel: el diumenge anterior a la fira tradicional.
  • Sant Antoni: el dia 17 de gener.
  • Festa de l'Ermita: el dimarts de Pasqua.

Persones il·lustres

[modifica]

Llocs d'interès

[modifica]
Museu d'apicultura Bernat Lliteras.[16]
Vegeu també:Llista de monuments de Llubí.

Referències

[modifica]
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llubiner». A:Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962.ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. Perelló Oliver, Antoni «Llubí = Son Ramis. Val la pena celebrar-ne el centenari?». Diari de Balears, 13-09-2010. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2020 [Consulta: 17 gener 2020].
  4. 4,04,1Alomar Serra, GabrieL - Perelló Felani, Gabriel Àngel.Guia dels pobles de Mallorca. Llubí. Consell Insular de Mallorca i Diari Última Hora, 2002. 
  5. Albertí, Jaume - Rosselló, Ramón - Vibot, Tomàs.Història de Llubí 1600-1836. Mallorca: Cristòfol Rosselló Perelló, 2010.ISBN 978-84-614-1952-4. 
  6. Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel.Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001.ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024]. 
  7. «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].
  8. «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].
  9. «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en castellà). INE. [Consulta: 16 novembre 2024].
  10. 10,010,1«Llubí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 novembre 2024].
  11. Salas López-Cepero, Amalia.Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Llubí (PDF). 1, gener 2029 [Consulta: 28 novembre 2024]. 
  12. 12,012,1Capilla, Rubén «Llubí, carácter rural» (en castellà). El Mundo [Consulta: 28 novembre 2024].
  13. 13,013,1Bosch Alorda, Antoni.Pla de Mallorca, terres daurades. Petra: Mancomunitat Pla de Mallorca, 2009 [Consulta: 29 octubre 2024]. 
  14. Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«».
  15. Oñate, Kike «Magdalena Perelló, alcaldesa por tercera vez tras pactar con Feina per Llubí». Última Hora, 17-06-2023 [Consulta: 28 novembre 2024].
  16. Córcoles, Pep «Una inmersión en la historia de la apicultura». Diario de Mallorca, 07-07-2013 [Consulta: 28 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Llubí
  • Vegeu aquesta plantilla
Palma
Mapa de Mallorca
Serra de
Tramuntana
El Raiguer
Pla de
Mallorca
Migjorn
Llevant
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llubí&oldid=34822241»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp