Tipus | municipi d'Espanya![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
Illa | Mallorca | ||||
Comarques | Pla de Mallorca![]() | ||||
Capital | Llubí![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.505(2024)![]() | ||||
Gentilici | Llubiner, llubinera[1][2] | ||||
Idioma oficial | català![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 34,9 km²![]() | ||||
Altitud | 74 m![]() | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Sant Feliu | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa![]() | Magdalena Perelló Frontera![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 07430![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 07030![]() | ||||
Lloc web | ajllubi.net![]() | ||||
![]() ![]() ![]() |
Llubí (antigamentCastell-Llubí) és unmunicipimallorquí de la comarca delPla, al nord-est deCiutat de Mallorca. El terme municipal limita a ponent ambInca, a tramuntana ambSa Pobla, a gregal ambMuro, a llevant ambSanta Margalida, a xaloc ambMaria de la Salut i a migjorn ambSineu. El nucli urbà està situat entre dos promontoris, dividit en la part de llevant (el nucli originari de Llubí) i la part deSon Ramis (els habitants del qual s'anomenenrumiolers).[3]
El topònim de Llubí tot sol apareix per primera vegada el1609 i es pensa que en aquella època era una variant vulgar, car fins aleshores s'havia denominat Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el1389. A partir d'aquest moment, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.[4]
En el mapa delCardenal Despuig de1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals delsegle xviii i principis delsegle xix, quan es va generalitzar el nom de Llubí.[4]
Lingüistes i arabistes comJoan Coromines oJosep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió queCastell-Llubí es tracta d'un nom compost per un mot àrab i un altre de mossàrab. Apareix documentat alLlibre del Repartiment de Mallorca de1232 comAben-Lubi, el significat del qual tant pot ser 'fill del Llop' com 'Aben de Llop'. Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el motAben correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmulaasn,hasn ohisn, que vol dir castell.[5]
El nucli de població de Llubí conté una àrea amb denominació pròpia: Son Ramis.[6]
La població de dret de Llubí era de 2.438 habitants el 2023. D'aquests, 2.076 residien al nucli de de la població i 362 disseminats.[7] Els llinatges més comuns de Llubí sónPerelló,Alomar,Ramis,Llompart,Serra iTorrens.[8]
A mitjans del segle xix el poble tenia 1.848 habitants, i la població va créixer fins a un màxim de 3.037 persones el 1920. Després d'aquesta època, es va observar una disminució progressiva fins a un mínim de 1.806 habitants l'any 2001. A partir d'aquest punt, la població va començar a augmentar de nou, arribant a 2.405 habitants l'any 2021.[9]
Llubí, situat alPla de Mallorca, es caracteritza per un paisatge predominantment pla amb pendents suaus al voltant dels 170 metres d'altitud al sud-est, i zones més baixes d'uns 20 metres, al nord, on connecta amb l'horta de sa Pobla. La geologia de la zona inclou materialsmargosos delBurdigalià marí, sediments de l'Helvecià-Tortonià marí i dipòsitsquaternaris, que donen lloc a sòls fèrtils i productius. El municipi és travessat peltorrent de Muro, conegut localment com a torrent de Vinagrella, que contribueix a la fertilitat dels terrenys agrícoles. Aquests factors afavoreixen unaagricultura de secà destacada, amb cultius d'ametllers,garrovers i, especialment,tàperes, que són un producte emblemàtic de Llubí.[10]
La vila està envoltada parcialment per unacarretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per laPM-344 i amb Sineu per laPMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per laPMV-3441.
A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos delConsorci de Transports de Mallorca, amb lalínia 390 Palma-Can Picafort.
El2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb lalínia T2 Palma-Sa Pobla delsServeis Ferroviaris de Mallorca.
El municipi gaudeix declima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m².
![]() | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Anual |
Temperatura màxima mitjana (°C) | 15 | 15 | 18 | 21 | 25 | 29 | 32 | 32 | 28 | 25 | 18 | 15 | |
Temperatura mínima mitjana (°C) | 5 | 4 | 6 | 9 | 12 | 16 | 19 | 19 | 16 | 14 | 11 | 6 | |
Precipitacions (mm) | 54 | 50 | 38 | 48 | 41 | 18 | 4 | 22 | 65 | 72 | 128 | 69 | |
Font:Meteodemallorca |
Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics des del2000 aC. de les èpoques pretalaiòtica italaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons.[11]
Posteriorment a Llubí es succeïren les culturesromana iàrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies oqanats de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.[12]
Amb laconquesta catalana del reiJaume I el1229, tot el districte musulmà deMuruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué aPonç Hug,comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- aBernat Descoll, abat deSant Feliu de Guíxols. Ja en elsegle xiii s'aixecà una capella en honor d'aquest sant, el qual avui encara continua essent el patró del poble.[13]
Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle xix amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva:1812-1814,1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del1836.[10] A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des delsegle xvii l'església de Llubí fou constituïda en vicariain capite i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.[13]
Elliberalisme decimonònic dugué a Llubí i a lesIlles Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals iabsolutistes el primer terç des segle xix, la consolidació dels liberalisme conservador representat pelmaurisme fins a laII República iGuerra Civil. Durant elfranquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.
L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des delsegle xvi fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle xix quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle xx la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.[12]
Vegeu també:Llista de batles de Llubí.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
MÉS per Llubí | Magdalena Perelló Frontera | 563 | 5 | 42,68% | |
Futur Llubí-El PI | Toni Vallespir | 316 | 3 | 23,96% | |
Partit Popular | Catalina Figuerola | 247 | 2 | 18,73% | |
Feina per Llubí | Antònia Maria Perelló | 151 | 1 | 11,45% | |
PSOE | Manuel Vega | 26 | 0 | 1,97% | |
Total | 1.337 | 11 |
Actualment és batlessa la candidata deMÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 i pactar amb el partit Feina per Llubí.[15]