Vilandraut'[1] (enfrancèsVillandraut) és una vila (commune) francesa, amb prop de 800 veïns, de la regió de laNova Aquitània, departament (département) de laGironda, districte (arrondisement) de Langon i municipi (canton) de Villandraut, que consta d'altres 7 nuclis de població, sumant entre els 8 uns 4000 habitants. Situada a uns 50 km al SSE deBordeus, i enclavada al cor de les Landes Girondines, dominant la vall del riu Ciron, afluent de laGarona.
Podria provenir del patronímic Andro o Andron, família bordelesa que hi posseïa terres des de la dotzena centúria. Els seus vilatans són villandrautais.
Íntimament lligada a Bertran de Goth, primer papa d'Avinyó, escollit en 1305, amb el nom deCliment V. Ell feu construir l'impressionant castell i la col·legiata, on fou enterrat en 1314. Des delsegle xii els Goth esdevenen els senyors del lloc i la parròquia s'anomena Sent Martin de Got. Després de la mort deCliment V i de l'extinció de la família Got, els succeïren els Durfort, els Lalande i els Pons.
Collégiale d'Uzeste, originària del segle xii, conserva la façana i la base dels murs, campanar dels ss. XIV i XV. El papaCliment V decidí el 1312 que l'església, ja reconeguda a l'època pel seu culte marià, fos erigida en església col·legial i esdevingués el lloc de la seva sepultura. Va fer construir un edifici tan bell que, sovint, és comparada amb la seva veïna la catedral de Bazas. Conserva, a més del sepulcre papal, profanat pels protestants dos-cents anys després de sa mort, el de Pierre I de Grailly.
Château Clémenti, construït al segle xiv i sense haver estat mai restaurat. Magnífic exemplar d'arquitectura militar, influenciat pels que construíEduard III d'Anglaterra a Gal·les. A part de la seva funció militar, fou edificat per servir de palau aCliment V, que només hi residí tres mesos. Organitzat en tres ales, amb una perfecció semblant a la del contemporanicastell de Perpinyà.
Château de Cazeneuve, antiga propietat dels reis navarresos, després d'Enric IV i Margot, reis de França i actualment de la família ducal del Sabran-Pontevès. Reconstruït al segle xiv per Amanieu VII d'Albret i restaurat a principis del segle xvii.
Centre de Découverte et d'activités de la Vallée du Ciron.