Viladamat és unmunicipi de lacomarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983.Té conreus de secà i de regadiu, que són l'activitat econòmica principal del municipi juntament amb laramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb laCosta Brava, s'hi desenvolupen activitats d'atenció als forasters com l'hostaleria.
Es té constància d'assentamentsibers, i a partir delsegle i aC, es detecten els primers assentamentsromans. Destaquen el jaciment de l'Olivet d'en Pujol, un magatzem romà del segle ii aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle iv aC; la vil·la romana de Tolegassos abandonada definitivament a mitjan segle IV dC; i la vil·la que es troba al Mas Notari, on s'han documentat restes de ceràmica romana. L'etimologia de Viladamat prové del nom Amatus, possiblement una vil·la romana que no s'ha trobat.[1]
La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l'església de Girona. Es tracta de la donació d'un alou a la vora de Villam Amati. Ja l'any 1078, el comtePonç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici delmonestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat deGuillem de Montgrí.[1]
El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església deSant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati. Tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirc, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirc. Aquest topònim, juntament amb places com "la de l'Oli" o "de la Llana", indica que al poble s'hi celebraven mercats.[1]
El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant laGuerra Civil Catalana entre Joan II i elpríncep Ferran.Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble.[1]
A partir del segle xvi, la comarca va es va transformar en una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme. Durant laGuerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor delcastell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat per les tropes castellanes com a represàlia. Durant el segle xvi, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, comMas Escot iMas Briolf. L'economia bàsica va ser fonamentalment agrícola, amb un destacat protagonisme del conreu de l'olivera, tal com queda simbolitzat amb l'olivera mil·lenària situada en la plaça de l'Església.[1]
La població va pertànyer fins a l'any 1621 almonestir de Sant Pere de Rodes. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la novaesglésia de Sant Quirze. L'any 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església deSant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.[1]
El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle xx, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli, la qual cosa fomentà la formació del raval de les Cases Noves. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'aviació franquista va bombardejar la població civil de Viladamat el 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana.[1]
↑1,01,11,21,31,41,51,6«Viladamat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
