LaVil·la Hadriana oVil·la Adriana, també dita laVil·la d'Hadrià (enitalià:Villa Adriana), és un dels més famosos complexos arqueològicsromans. Està situada a 23 quilòmetres deRoma, als afores deTívoli. Està inscrita en la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO des del1999.[1]
Lavil·la va ser creada alsegle ii per l'emperadorHadrià aTíbur, l'actual Tívoli, com a lloc de repòs. Es deia que a Hadrià no li feia el pes el palau del turóPalatí deRoma, cosa que el va dur a construir aquest lloc de retir, on va passar els últims anys de la seva vida i des d'on va governar l'imperi. S'hi va concentrar una gran cort que hi vivia de manera permanent i que estava en comunicació constant amb Roma per un servei postal.
La vil·la Adriana era un complex de més de 30 edificis en una extensió d'almenys un quilòmetre quadrat, una gran part del qual encara està per excavar. Va ser el més gran exemple romà d'un jardí de tipusalexandrí, que recreava un paisatge sagrat.
És com una petita ciutat, amb palaus, fonts, diverses termes, biblioteques, teatres, temples, sales per a cerimònies oficials i habitatges per als cortesans, elspretorians i els esclaus.
Va reunir tot de construccions que representen diferents llocs i monuments del món romà. Per això mostra una gran diversitat d'ordres arquitectònics, majoritàriament grecs i egipcis. Hadrià, un emperador que va viatjar molt, va manllevar aquests models, com el de lescariàtides per al Canop, juntament amb les estàtues del costat que representen el déu egipci de la fertilitat,Bes. La biografia d'Hadrià afirma que els diversos espais de la vil·la foren batejats amb el nom dels llocs que l'emperador va veure durant els seus viatges.
Només uns quants llocs dels esmentats en la biografia poden tenir una correlació precisa amb les ruïnes de l'actualitat.
La piscina del Canop, amb les cariàtides i les estàtues de Bes a l'esquerra
Una de les parts de la vil·la més sorprenents i més ben conservades són una piscina i una gruta artificial que van rebre el nom deCanop (Canopus) iSerapeu (Serapeum), respectivament.Canop era una ciutategípcia on hi havia un temple (el Serapeu) dedicat al déuSerapis. No obstant això, l'arquitectura té influències gregues (la qual cosa és típica de l'arquitectura romana de l'alt imperi), com es pot veure en lescolumnescorínties i les còpies de famoses estàtues gregues que envolten la piscina. De l'aigua emergia uncocodril esculpit amb tota mena de detall.
Hi ha una anècdota que involucra elSerapeu i, particularment, la sevacúpula. Un destacat arquitecte de l'època,Apol·lodor de Damasc, va menysprear els dissenys d'Hadrià, tot comparant la cúpula delSerapeu amb una «carabassa». Literalment, va dir:
«
Ves-te'n i dibuixa les teves carabasses. No hi entens gens, d'aquests detalls arquitectònics.
»
Quan Hadrià es va convertir en emperador, Apol·lodor va sofrir l'exili i més tard se'n va ordenar la mort.
El Teatre Marítim, amb la biblioteca Grega al fons
Una estructura interessant de la vil·la és l'anomenatTeatre Marítim. Consisteix en unpòrtic rodó amb una volta sostinguda perpilars. Dintre del pòrtic, hi ha una piscina en forma d'anell amb una illa central. Antigament, l'illa estava connectada amb el pòrtic per dos ponts llevadissos. A l'illa hi ha una petitavil·la romana sencera, amb un atri, una biblioteca, untriclini i unes petites termes. Mostra l'estiljònic clàssic. Aquesta edificació probablement va ser usada per l'emperador com a lloc per a reposar de l'atrafegada vida cortesana.
ElPecile, una reconstrucció de lastoà Poikile (o pòrtic Pintat), que era el centre polític i cultural de la ciutat d'Atenes, per la qual es passejaven elsestoics que en van prendre el nom, la predilecta d'Hadrià durant els seus nombrosos viatges per terres de Grècia.