Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest deGalícia, a laprovíncia de Pontevedra. És el municipi més poblat d'aquesta comunitat autònoma amb 292.986 habitants (2017), així com el catorzè d'Espanya, sent la ciutat més poblada sense rang de capital provincial. Situada a lesRías Baixas i capital de lacomarca de Vigo, és coneguda com la"ciutat olívica".[1]
Vigo és un dels motors econòmics deGalícia, amb gran tradició industrial, turística i de serveis. Destaquen el sector automobilístic, les seves drassanes, elport i també el turisme, amb les seves platges i lesilles Cíes, que pertanyen al municipi.
Vigo i la sevacomarca van estar poblades des de temps antics, tot i que no s'han trobat restes anteriors a l'Edat de Pedra. Lacultura dels castros desenvolupada a Galícia va deixar a la ciutat olívica una important empremta, la qual porta a pensar que la ciutat va tenir una de les majors densitats de població de tota la comunitat.
A Vigo el procés deromanització va començar molt d'hora i va ser intens, arribant a durar prop de sis-cents anys. Recents intervencions arqueològiques parlen d'un assentament important, elVicus romà.
La informació de la ciutat amb respecte a l'edat mitjana és molt escassa. Els atacs germans i pirates van provocar l'emigració d'una gran part de la població cap a zones més segures de l'interior. Amb la dominació de la societat gallega per part de la jerarquia eclesiàstica de l'època, Vigo va dependre durant molt de temps delMonestir de Melón.
Del segle xv alxviii Vigo va anar creixent a poc a poc, tot i els constants atacs pirates. Durant l'edat moderna assoleix una certa importància en l'activitat artesanal i comercial pesquera. Els armadors viguesos, encarregats de defensar laria, van frenar el 1589 un atac de l'armada anglesa comandada perFrancis Drake. També fou històrica labatalla de Rande.
Vigo el1877. A la fi del segle xix la vila tenia uns 15.000 habitants.
A principis del segle xix Vigo fou, com molts altres llocs d'Espanya, ocupat per l'exèrcit deNapoleó durant laguerra del Francès. Un aixecament popular dirigit pels militars Pablo Morillo i Bernardo González “Cachamuíña”va expulsar l'exèrcit francès.[2] Vigo va ser la primera ciutat a fer-ho, i per això que la ciutat celebra la Reconquesta de Vigo el dia 28 de març. La segona meitat del segle fou un període de continu creixement de la ciutat i d'un considerable augment de la seva indústria. Vers 1900 la ciutat tenia uns 15.000 habitants.
El segle xx es va caracteritzar per un excepcional creixement econòmic. Es van instal·lar noves indústries, es van millorar les comunicacions i es van crear plans d'eixamplament de la ciutat. En el primer terç del segle el seuport es va omplir de milers de gallecs que embarcaven cap aAmèrica. També va ser important l'activitat social i cultural (diaris, associacions polítiques, sindicats), neutralitzada amb el començament de laGuerra Civil espanyola. Entre les víctimes d'aquesta s'hi troba l'alcaldeEmilio Martínez Garrido, afusellat el 26 d'agost de1936.
Durant les dècades de1960 i1970, Vigo va patir un creixement urbà accelerat i desordenat, motivat pel desenvolupament industrial. La corrupció i l'escassa planificació van intervenir en el mal estat d'alguns barris. L'oferta laboral va atraure molta immigració de les zones rurals de Galícia. A pesar de la crisi del petroli que va afectar la ciutat entre 1975 i 1985, a la fi de la dècada de 1980 s'observa certa recuperació econòmica, que va consolidar la comarca com una moderna i important zona industrialitzada i de serveis, tendència que s'allarga, tot i que amb un cert ritme decreixent, fins a l'actualitat.
La fàbrica PSA de Vigo va iniciar la seva activitat el 1958 com a factoria de Citroën (Citroën Hispania, SA) i en l'actualitat, és la factoria més gran del grup a tot el món. La fàbrica és considerada un dels pilars bàsics de l'economia gallega i representa el 30% de les exportacions de la comunitat, amb més de 5700 empleats en l'actualitat (2015)[3].
Des de l'any 2007,Abel Caballero és l'alcalde de la ciutat, convertint-se l'any 2015 en l'alcalde socialista més recolzat en una gran ciutat espanyola avui en dia.[4]Arxivat 2018-08-12 aWayback Machine.[5]
El municipi de Vigo limita al nord amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb el municipi deRedondela, a l'est amb el deMos, al sud amb els municipis d'O Porriño iGondomar, i al sud-oest amb el municipi deNigrán.
La ciutat presenta una topografia variada en la qual hi ha zones baixes i sectors elevats, zones gairebé planes i altres en pendent. El seu centre es troba en un turó, el Castro, amb 149 metres d'altura i una superfície de 21 hectàrees. Això fa que molts carrers dels barris centrals tinguin pendents molt pronunciats. Destaquen com a punts més elevats el Monte Galiñeiro i el Monte Alba, tots dos a la serra d'O Galiñeiro.
El municipi de Vigo té un gran nucli urbà, dividit administrativament en barris. No obstant, també té una important zona rural que conserva la tradicional divisió enparròquies, formades alhora peraldees illogarets.
El clima de la ciutat de Vigo ésoceànic amb influències mediterrànies, característic de la zona de lesRías Baixas. Es caracteritza per uns hiverns suaus i plujosos i uns estius càlids però no extrems, ja que les temperatures no solen superar mai els 35 °C. A l'hivern rarament es baixa dels 0 °C i les variacions tèrmiques són moderades.
El mar exerceix una acció suavitzadora del clima, reduint la diferència de temperatures estivals i hivernals. Els vents del nord-est arrosseguen a l'estiu les aigües superficials calentes permetent així l'aflorament de les fredes. Degut a la seva baixa temperatura, aquestes aigües no formen núvols, fet que provoca l'absència de pluges durant l'estiu.
L'any 2014 el municipi de Vigo tenia 294.997 habitants, sent el més poblat deGalícia, per davant dela Corunya, i el catorzè d'Espanya.
La ciutat de Vigo ha sigut durant les últimes dècades una de les ciutats europees amb major creixement poblacional. La seva població s'ha multiplicat per 13 respecte a la de principis delsegle xx i s'ha duplicat amb respecte a la de mitjans de segle.
La major part de la població es concentra a la ciutat, tot i que les parròquies perifèriques que l'envolten també tenen una elevada densitat de població, la més alta d'Espanya si s'exclouen les zones urbanes. De fet, l'any2008, segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, a part de la ciutat de Vigo, existien al municipi 15 nuclis de població que superaven els 1.000 habitants: Babío (1.275), Saa (1.223), A Penís (1.149), A Fonte Escura (1.238), Pereiró (4.150), A Ponte (2.267), Freixeiro (2.573), Mantelas (1.563), Salgueira (1.248), A Bagunda (2.686), A Bouciña (1.657), Barreiro (1.686), A Ceboleira (2.868), Pardavila (4.388) i A Garrida (1.242).
L'alcalde de Vigo ésAbel Caballero delPartido dos Socialistas de Galicia des de2007. Després de les eleccions municipals de 2007 va governar amb el suport delBloque Nacionalista Galego. Posteriorment va ser reescollit tant el 2011 com el 2015 i el 2019, en aquests dos últims casos amb majoria absoluta. Després dels últims comicis el repartiment d'escons a l'ajuntament és el següent: 20 escons pelPSdeG-PSOE, 4 escons pelPPdeG, 2 escons per laMarea de Vigo i 1 escó pelBNG.
La ciutat és la capital de lacomarca de Vigo. Les seves competències, òrgans de govern i finançament estan pendents de desenvolupament legislatiu per part de laXunta de Galicia.
Vigo i la sevacomarca es caracteritzen per la preponderància d'una economia diversificada vinculada al sector pesquer, a la indústria i als serveis. Entre els motors de l'economia de Vigo es troba la indústria automobilística, liderada per PSAPeugeotCitroën, que té al municipi la seva factoria més important d'Europa. L'any 2007 va produir 540.000 vehicles, dels quals un 88% es van exportar fora d'Espanya.
A més, són molt importants la construcció naval i el sector pesquer en totes les seves variants, des de la indústria extractiva a la comercial, conservera, congeladora o transformadora. Elport de Vigo és el primer port comercialitzador de peix per al consum humà del món, amb 650.000 tones el2004. Les drassanes de la ria són líders de la construcció naval privada espanyola, per facturació i tonatge.
LaUniversitat de Vigo, que anteriorment depenia de laUniversitat de Santiago de Compostel·la, està situada en una zona montanyenca fora de la ciutat. Té un paper important al costat del sector privat en el progrés tecnològic i, en conseqüència, en el desenvolupament econòmic de Vigo.
La Zona Franca de Vigo és una de les tres que existeixen aEspanya, juntament amb les deBarcelona iCadis, i té com a objectiu principal incentivar l'establiment d'empreses amb vocació exportadora, mitjançant l'aplicació d'exempcions tributàries.
Es va crear mitjançant el Decret-Llei de20 de juny de1947, amb la intenció d'aprofitar les condicions estratègiques favorables de la localització del port viguès respecte del comerç marítim internacional per impulsar el desenvolupament industrial de la regió.
El seu òrgan rector és el Consorci de la Zona Franca, presidit nominalment per l'Alcalde de l'Ajuntament de Vigo i integrat pel Delegat de l'Estat, que n'ostenta la vicepresidència, quatre vocals en representació de l'Estat, cinc en representació de la corporació municipal, el Director d'Obres del port, l'Administrador d'Aduanes, i dos vocals representants de laDiputació Provincial, Autoritat Portuària de Vigo i Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Vigo, a més del seu Secretari General, nomenat per l'Estat, i un advocat de l'Estat.
Elport de Vigo és el portpesquer més important d'Espanya.[3] Els molls de Vigo reben cada any l'arribada d'uns 2.000 bucs. Gràcies a les seves excel·lents condicions naturals es tracta d'un lloc adequat per a les rutes procedents d'Amèrica amb destinació aEuropa. És el primer port europeu en volum de descàrrega de peix, prova d'això és la celebració en diverses ocasions de laWorld Fishing Exhibition (Fira Mundial de la Pesca).[4][5]
Els grans creuers com elQueen Mary 2 o l'Independence of the Seas fan escala habitualment al moll de transatlàntics de Vigo. En total, el port va rebre l'any 2009 uns 220.000 turistes,[6] assolint el cinquè lloc peninsular en nombre de creuers, amb 101 bucs, i el quart en nombre de passatgers.
El2004 la ciutat de Vigo va ser escollida com a seu de l'Agència Europea de la Pesca, després de desbloquejar-se els acords sobre les agències europees, que portaven dos anys bloquejats.
El servei de transport públic d'autobusos urbans de Vigo està a càrrec de l'empresaVitrasa (Viguesa de Transportes, S.A.) des de l'any 1968. Posseeix la xarxa d'autobusos urbans amb més línies del nord-oest espanyol (35 en total). Presta servei als municipis de Vigo iRedondela (parròquies deChapela i Negros).
El 2007, disposava d'una flota de 118 autobusos, cobrint un total de 35 línies. A causa de les clàusules de la concessió per a l'explotació del servei, Vitrasa no pot augmentar el nombre de la seva flota dedicada al transport urbà de passatgers, tret que l'Ajuntament canviï les condicions d'aquesta concessió. Al setembre de 2008, l'Ajuntament de Vigo va anunciar que volia negociar amb Vitrasa la modificació del contracte, per permetre a la concessionària augmentar el nombre d'autobusos en circulació, per així poder augmentar el servei que es presta a la ciutat de Vigo, amb la possibilitat d'escurçar els trajectes per guanyar en puntualitat.
Durant laSetmana Santa, estiu i quan algun creuer realitza escala en elPort, Vitrasa habilita un Bus Turístic (autobús de dos pisos amb sostre descobert) destinat a realitzar rutes turístiques per tota la ciutat.[7]
Renfe és el principal operador ferroviari de Vigo. A la ciutat existeixen dues estacions en servei, que pertanyen a la xarxa d'Adif:
L'estació de Vigo-Guixar està situada a prop del port i de la Praza de Compostela, al costat del Reial Club Nàutic. Hi ha trens diaris aBarcelona,Madrid iEuskadi, així com connexions regionals a altres punts deGalícia iCastella i Lleó. També existeix una línia internacional aPorto que realitza l'empresa portuguesa Comboios de Portugal (CP) diversos cops al dia.[8] L'estació de mercaderies també s'agrupa dins de l'actual estació de passatgers de Guixar.
L'aeroport de Vigo, també conegut com a aeroport de Peinador per la localitat on es troba, està situat a uns 9 km del centre de la ciutat, entre els municipis deMos,Redondela i Vigo. Té una pista de 2.400 metres de longitud per 45 m d'amplada i un sistema d'aproximació instrumental ILS CAT II/III a la capçalera 20. Té una bona situació estratègica, amb connexions directes amb l'autovia de les Ries Baixes, l'A-55 aPortugal, la circumval·lació de Vigo i l'autopista de l'Atlàntic. A més, hi arriba la línia C92 d'autobús de Vitrasa, amb freqüències cada 30 minuts.
L'any 2012 l'aeroport va gestionar un trànsit de 828.720 passatgers. La terminal té vols directes a les principals ciutats espanyoles, comMadrid,Barcelona oBilbao, als dos arxipèlags, i aParís,Roma iBrussel·les.
Després de la inauguració del nou edifici d'aparcament, l'aeroport compta amb una superfície de 100.000 metres quadrats i 2.500 places destinades als usuaris particulars.[9] A més, recentment han acabat les obres d'ampliació i remodelació del nou edifici de la terminal de passatgers. Les noves instal·lacions van ser inaugurades a l'abril de 2014; i han proporcionat a l'aeroport de Vigo una nova terminal de 26.000 m², amb capacitat per atendre a quatre milions d'usuaris a l'any.[10]
Tres navilieres competeixen entre si oferint serveis regulars de transport marítim entre Vigo i les localitats deCangas iMoaña, situades a l'altra banda de laria de Vigo. Les empreses Mar de Ons i Naviera RG es complementen en la ruta que uneix Vigo i Cangas. A més, Nabia uneix Vigo amb Moaña.
A l'estiu s'amplia l'oferta a lesIlles Cíes,Illa d'Ons i a les platges de Rodeira i Nerga, ambdues situades aCangas do Morrazo. Vigo és a més escala habitual de nombrosos creuers turístics internacionals; si bé no suposen un mitjà de transport d'arribada a la ciutat, donada la naturalesa turística d'aquestes escales.
El nucli antic (Casco Vello), on s'hi troben entre altres edificis emblemàtics el Castell de San Sebastián (segle xvii) amb vistes a la ciutat i la ria, la Cocatedral de Santa Maria de Vigo, la Casa de Ceta i Pazos de Figueroa (segle xvi) o els soportals d'O Berbés, un barri de pescadors. Recentment ha estat declaratBé d'Interès Cultural per laXunta de Galicia.
La Cocatedral de Santa María de Vigo, antiga col·legiata que es va construir entre 1816 i 1836 en substitució d'un temple gòtic anterior. És d'estil neoclàssic i en el seu interior s'hi troba el Crist de la Victòria, que segons la tradició va ajudar els viguesos a lesGuerres Napoleòniques.
La Praza da Constitución, plaça amb pòrtics a l'entrada del centre històric, considerada la Plaça Major de la ciutat. S'hi troba l'Ajuntament de Vigo, construït el1859 per José María Ortiz y Sánchez.
La Porta do Sol, centre neuràlgic de la ciutat on trobem el monument conegut popularment com "O Sereo", de l'escultorFrancisco Leiro.
Les Rúas Príncipe, Urzáiz i Gran Vía, principals carrers comercials i de lleure, amb jardins i voreres amples.
L'Alameda, es troba a la praza de Compostela, annexa al nucli antic i alport. Es va crear a finals del segle xix en una zona guanyada al mar, sent el primer parc urbà creat a la ciutat. La majoria dels seus arbres són centenaris. Destaquen la font central i diverses escultures.
Montero Ríos-Areal, zona de passeig pròxima al port esportiu on trobem el moll dels creuers i dels transports en vaixell a lesilles Cíes.
La importància delromànic que es conserva al municipi de Vigo ha fet que alguns autors arribin a parlar del "romànic viguès". Es conserven tres exemples importants d'esglésies romàniques del sud de Galícia:
L'església de Santa María de Castrelos, a només 100 metres del nucli urbà. És delsegle xii i està formada per una única nau d'absis semicircular. En el seu interior trobem interessants pintures murals.
L'església de San Salvador de Coruxo, també del segle xii. Destaca el seu monumental absis.
L'església de Santiago de Bembrive, del segle xii i també amb un absis important.
El Centre Social Novacaixagalicia, edifici multiusos dedicat a diferents tipus d'exposicions. Entre elles destaca la Col·lecció Caixanova, formada per més de 4.000 obres, i l'Exposició Naturnova, centre interactiu d'educació mediambiental. Té a més un auditori, sala de recepcions, institut de desenvolupament, centre d'iniciatives socials, àrea de noves tecnologies i tres zones d'exposicions temporals. El Centre es troba a la Casa Bárcena, un edifici d'estileclèctic dissenyat per l'arquitecte viguèsJenaro de la Fuente Domínguez a finals del segle xix.
El Museu del Mar de Galícia, situat a la vora de laria, a Punta de Muíño. L'edifici és obra dels arquitectesAldo Rossi iCésar Portela.
El Verbum o Casa de les Paraules, museu interactiu sobre tots els àmbits relacionats amb la comunicació humana. Es troba a primera línia de mar, a prop de laplatja de Samil.
El Museu d'Art Contemporani de Vigo, situat en un edifici que antigament era una presó. Es va rehabilitar com a museu l'any2002. Acull exposicions artístiques de fotografia, escultura i pintura.
La Casa de les Arts, amb exposicions temporals programades per la unitat de cultura de l'ajuntament de Vigo.
La Casa Gallega de la Cultura, centre multidisciplinari amb activitats artístiques i literàries.
El Centre Arqueològic de Salinae, salines romanes trobades a principis delsegle xxi durant la construcció d'un centre de salut al carrer Rosalía de Castro.
El Museu Municipal Quiñones de León, situat a l'antic Pazo de Lavandeira, amb zones dedicades a l'art i l'arqueologia.
El Teatre García Barbón, projectat per l'arquitecte d'O Porriño Antonio Palacios a principis delsegle xx i restaurat per la Caixa de Vigo el1984. Hi passen anualment unes 300.000 persones.
El Museu Etnogràfic Liste, amb exposicions de més de 2.000 peces, que va néixer a partir de la Fundació Liste.
La Vil·la Galaico-romana de Toralla, excavació arqueològica a cel obert d'una vil·la (casa galaico-romana) cpnvertida en museu-exposició visitable. Es troba a la platja d'O Vao.
El Castro do Vao, poblat de lacultura dels castros convertit en museu amb la rèplica de tres cases de l'època. Està situat al Monte do Castro.
El Centre d'Art Fotogràfica (CAFVI), que va obrir les portes l'any2015 amb una selecció de l'Arxiu Pacheco.
Laplatja de Samil, la més coneguda i visitada de la ciutat. Té zona de passeig, zones ajardinades i esportives, piscines i altres serveis.
La platja de Canido, amb zones de passeig i jardí i un port marítim.
Laplatja d'O Vao, de gran qualitat ambiental. En el seu extrem occidental es troba la Vil·la Galaico-Romana de Toralla. Un pont uneix la platja amb l'illa de Toralla.
El Parc de Castrelos, el major parc urbà de la ciutat. Té un gran auditori a l'aire lliure i zones de passeig amb estanys i diverses espècies forestals.
El Monte do Castro (149 m), parc situat al centre de la ciutat. Ocupa l'espai d'un antic poblat (castro) amb restes arqueològiques dels segles VI a II abans de Crist.
El Monte da Guía, situat al barri de Teis. Té vistes de tota laria de Vigo.
El Parc Natural de les Ciències-Vigozoo, l'únic zoològic de Galícia que no és només un recinte d'exhibició, sinó que hi ha un parc especialitzat en fauna autòctona europea i conservació de les seves espècies.
Les activitats esportives comencen a practicar-se a la ciutat a finals del segle xix. Entre les entitats més antigues trobem el Real Club Náutico de Vigo, fundat el1906, i el Liceo Marítimo de Bouzas, el1907. Nedadors, remers i regatistes del Náutico van representar la ciutat en les competicions internacionals més importants.
El club més representatiu de la ciutat ésReal Club Celta de Vigo defutbol, creat l'any1923 de la fusió del Real Vigo Sporting i el Real Fortuna. És l'equip gallec amb més participacions aPrimera Divisió i ha arribat a tres finals de laCopa del Rei. A més, ha participat en competicions europees i va guanyar laCopa Intertoto l'any2000. També té una secció d'atletisme que competeix en la màxima categoria espanyola. Enbàsquet va destacar el Celta femení a finals dels anys 80 i a principis del segle XXI amb títols de Lliga i de la Copa de la Reina.
Un altre esport important és l'handbol. A l'històric Vulcano el va succeir l'Academia Octavio, de dilatada trajectòria en la màxima categoria nacional. A la dècada de 1990 va ser subcampió de Copa i va quedar-se a les portes de diverses finals europees. Envoleibol destaca el Club Vigo, que és el degà dels participants en la Divisió d'Honor. Enbeisbol és l'Halcones de Vigo el principal representant de la ciutat.
La vocació esportiva de la ciutat s'expressa amb la proliferació de talents en les més variades disciplines i en l'organització de torneigs i proves de rang internacional. Alpinistes comChus Lago, la primera dona espanyola en assolir l'Everest sense oxigen suplementari, o patinadores comTamara Valderrama acrediten aquesta afirmació. Entre els esdeveniments esportius més importants celebrats a la ciutat cal destacar la fase final de laCopa del Món de Futbol de 1982, els Torneigs Preolímpics d'handbol masculí (1972) i bàsquet femení (1992), proves de la Copa del Món de Salts hípics, de la Copa del Món de Bicicleta de Muntanya, la sortida de la regataVolvo Ocean Race l'any2005 o escales de l'espectacular Cutty Sark Tall Ship Race de grans velers d'època.
↑Troncoso García-Cambón, Ricardo. «Vida militar de Jacques Antoine Chalot: comandante militar de Vigo durante su Reconquista.». A:Boletín do Instituto de Estudios Vigueses. INSTITUTO DE ESTUDIOS VIGUESES, 2011, p. 231.
↑Durant el primer trimestre de2008, van entrar 15.296 tones de peix fresc, mentre que en el següent en importància, el de la Corunya, van ser 6.987 tones, i al tercer, Cadis, 4.071 tones (La Voz de Galicia, 28.05.2008).
.jpg)
.PNG)
