Els Kinhs son el grup humà majoritari del país representant el 85,32% de la població del Vietnam segons el Cens del 2019.[1] En aquest cens s'utilitza la denominació de kinhs per a diferenciar-los dels altres grups humans del país com, per exemple, elshmongs i elstxams.[1] Oficialment, al 2019 hi ha un total de 82.085.826 kihns al país, dels quals 41.281.185 són dones i 40.804.641 són homes.[2] Els kinhs són un dels quatre grups que parlenllengües viètiques juntament amb elsmườngs, elsthổs i elschứts. Els kinhs també estan relacionats amb elsgins, un grup humà de laRepública Popular de la Xina.
Segons Churchman (2010) tots els endònims i exònims que es refereixen als vietnamites comviets (utilitzat a l'antigaXina),kinh (relacionat amb la designació administrativa medieval) okeeu iKæw (derivats de Jiāo 交, topònim de l'antiga Xina per a denominar el nord del Vietnam) estan relacionats a estructures polítiques relacionades amb l'imaginari geogràfic xinès. En general, els ancestres austroasiàtic-parlants dels actuals kinhs s'identificaven a si mateixos, per a separar-se d'altres grups humans, amb el terme de l'actual vietnamita "fa" (que significa "nosaltres" o "jo"). De la mateixa manera, anomenaven el seu territori com a "nước ta" (el nostre país) i la llengua vietnamita com "tiếng ta" (la nostra llengua).[3]
Grups ètnics i lingüístics de l'Àsia del sud-estEmperador Ly Nhan Tong
El terme Việt (Yue) (Enxinès, Yuè, encantonès yale, yuth, en vietnamita, việt) durant l'antiga Xina s'escribia primer amb el logograma "戉" i després com a "越".[4] Aquest terme, al mateix temps, també referia als membres d'un grup humà del nord-oest dels Shang.[5][6]A principis delsegle VIII aC, una tribu del centre del riuIang-Tsé utilitza el terme yangyue per a referir-se a les persones que vivien les regions situades molt al sud.[5] Entre elssegles VII i elIV aC es referia com a "Yue/Viet" a l'estat Yue, situat a la riba del baix Iang-Tsé i a la seva població.[5] Des delSegle III aC el terme és utilitzat per a denominar a les poblacions no xineses situades al sud i al sud-oest de la Xina i del nord del Vietnam, en particular als minyues, ouyues (en vietnamita, Au Viet), luoyues (en vietnamita,Lạc Việt) en general, que també són denominats de manera col·lectiva com abaiyues.[4] El terme "Baiyue/Bách Việt" apareix per primera vegada al llibreLüshi Chunqiu, compilat entorn l'any239 aC.[7] En elssegles XVII iXVIII els vietnamesos alfabetitzats es refereixen a si mateixos comngười Việt (𠊛越, poble Viet) ongười Nam 𠊛南 (poble del sud).[8]
Entre elssegles X iXI, una branca del Viet-Muong (una llengua viètica del nord) influenciada per un hipotètic xinès del nord del Vietnam comença a esdevenir la llenguavietnamita.[9][10][11] Els seus parlants s'anomenen a si mateixos com "kinhs" (persones de la zona deHanoi). En vietnamita s'escriu com a "chữ" i es pronuncia com a "jing" en xinès mandarí i com a "kinh" en vietnamita. Alsegle XIII hi ha altres variants que ho escriuen com aTrại (寨 enmandarí:Zhài). Aquests darrers acaben esdevenint els muongs.[10] Segons Lieberman,người Kinh (Chữ Nôm: 𠊛京) pot ser el terme que els vietnamita-parlants hagin inserit de manera anacrònica als documents de l'època pre-colonial.[8]
Els vietnamites són descendents de pobles viètics que parlen llengües proto-austroasiàtiques que van habitar a la zona fronterera entre el Vietnam i la Xina, al voltant deYunnan,Lignan i el riu Iang-Tsé, així com al territori d'Àsia Sud-oriental. Aquests pobles proto-austroasiàtics són diferents que elsmons, que habiten més a l'oest i que elskhmers, que provenen de zones més meridionals. Elsmundes són un altre poble austroasiàtic que habita el nord-est de l'Índia. Molts acadèmics creuen que van arribar a la zona abans del2000 aC i que hi van importar unaagricultura basada sobretot en el cultiu de l'arròs.[12][13][14][15] Alguns lingüistes (James Chamberlain, Joachim Schliesinger) han suggerit que els viètics van migrar des de la regió nord-central del Vietnam cap el delta del delta delriu Roig, que estava habitada originàriament per poblestailandesos.[16][17][18][19] Michael Churchman, per la seva banda, no troba empremtes dels viets al delta del Riu Roig a les fonts xineses.[20] Segons aquest autor, altres autors proposen que el nord del Vietnam i el sud de la Xinano han estat mai homogenis ètnicament ni lingüísticament, però que han estat poblats per grups amb costums similars, tot i que potser no s'han identificat a si mateixos com a Kinhs.[21] Per aquesta raó, és molt difícil identificar els grups ètnics de la prehistòria del Vietnam.[22]
Shennong, rei mitològic xinès
Una altra teoria basada en lalingüística considera que els viètics provenen de les actuals províncies deBolikhamsai iKhammouane deLaos i de zones de les actuals províncies deNghệ An i deQuảng Bình de Vietnam.[23] A més a més, alguns arqueòlegs defensen que la zona delDelta del riu Vermell havia estat poblat majoritàriament per pobles austroasiàtics durant l'època anterior de laCultura Đông Sơn.[24][25] Finalment, genetistes afirmen que hi ha similitats entre els grups de laCultura Đông Sơn, elsdais (grup humà de la Xina), els parlants de lesllengües kra-dai (Tailàndia) i els viètics que parlen llengües austroasiàtiques.[26]
Segons la llegenda vietnamitaLa història de Hồng Bàng Clan (Hồng Bàng thị truyện), delSegle XV el primèr vietnamita és descendent deldracLạc Long Quân i de laxianrenÂu Cơ. Després de casar-se, van tenir 100 ous, dels que van néixer 100 fills.Hùng king, el primer rei mític del Vietnam n'és el seu fill gran.[27] Els reis de la dinastia Hung reclamen que són descendents de la figura míticaShennong.[28]
La primera referència dels proto-vietnamites (Lạc) en els annals xinesos afirma que una confederació tribal políglota que parlaven llengües austroasiàtiques i kra-dai vivien a la zona del Delta del Riu Vermell.[29][30] ElsLạc de l'antiguitat desenvolupen laCultura Đông Sơn en el període de ladinastia Hồng Bàng, regida pels semi-mítics reis Hung.[31] Entre els anys400 i el200 aC, els lacs entren en contacte amb els Âu Việts i els poblessinítics del nord.[32] Segons una crònica xinesa de principis delsegle IV aC, el líder dels Au Viets, Thuc Phán, va conquerirVăn Lang i va deposar l'últim rei Hung i es proclama rei.[33][34]
L'any179 aC,Zhao Tuo, un general xinès establert aNanyue anexiona Âu Lạc.[35] L'any111 aC l'Imperi Han conquereix Nanyue, cosa que implica que el territori del nord del Vietnam caigui sota el jou xinès.[36]
Ngô Quyền, considerat el primer rei vietnamita
Historiadors comHenri Maspero afirmen que entre els segles VII i XIX, durant l'ocupació de laDinastia Tang xinesa, els vietnamites es van separar d'altres grups viètics com els muongs i elschuts degut a la infuència dels xinesos sobre el primer grup.[37] Altres consideren que la migració dels viètics des del nord-centre de la costa vietnamita cap Delta del Riu Vermell reemplaça els habitants originalstailandesos en elSegle VII.[38]A mitjans delsegle IX vietnamites aliats deNan Chao ataquen la dinastia Tang[39] però aquests reconquereixen la regió l'any866. Hi ha acadèmics que consideren que és a l'època final de l'ocupació Tang quan els vietnamites es separen dels muongs.[40] L'any938,Ngô Quyền, nadiu deThanh Hóa lidera els vietnamites contra els xinesos i es proclama rei després de derrotar l'armada dels hans del sud a la batalla del riu Bạch Đằng. D'aquesta manera, els viets aconsegueixen la independència de l'Imperi Xinès.[41]
Ngo Quyen mor el944 i el seu regne col·lapsa degut a les lluites entre els diversos homes de la guerra.[42] L'any968Đinh Bộ Lĩnh, primer rei de laDinastia Đinh els unifica i estableix el Regne del Đại Việt (Gran Viet) i estableix la nova capital aHoa Lư, al sud del Delta del Riu Vermell.[43][44] Després que Dinh Tien Hoang fos assassinat l'any979 i fos succeït pel nou marit de la seva dona, Le Hoan, els xinesos de ladinastia Song i el regneTxampa intenten ocupar el territori viet, però el nou els ho impedeix.[45]
Entre els anys 968 i el 1406 es succeixen les dinastiesĐinh,Lê anterior,Lý ,Trần iHồ, abans que tornin a ser dominats pels xinesos de la dinastia Ming. Aquesta ocupació s'acaba quan el líder vietnamitaLê Lợi derrota els xinesos i funda la dinastia Lê posterior.[46]
El regnat de l'emperadorLê Thánh Tông (1460-1497) és considerat com una de les èpoques d'esplendor de l'Imperi Viet.[47]
Després de la mort de Thánh Tông el 479 el regne del Dai Viet pateix un declivi important degut a crisis polítiquees i mediambientals.[48] Entre el 1533 i el 1790 el territori és dividit i dominat per quatre famílies poderoses.[49] En aquesta època milers de vietnamesos emigren cap el territoritxam.[49]
L'any1802 s'acaba la fragmentació dels viets quan l'emperadorGia Long derrota ladinastia Tay Son. Durant ladècada de 1830 s'assimila la població txam subjugant-los. El1847, l'emperadorThiệu Trị manifesta que aproximadament el 80% dels habitants del seu imperi són vietnamites. Aquesta proporció persisteix durant l'Indoxina francesa, l'Ocupació japonesa i l'actualitat.[50]
A partir de 1862 comença l'ocupació colonial francesa d'Indoxina,[51] que s'unifica el 1887.[52] En el període de la col·lonització francsa s'introdueixen canvis polítics i culturals a la societat vietnamita.[53]
Mapa dels països amb població vietnamita significativa
Els vietnamites, originaris del nord del Vietnam i del sud de la Xina, s'expandeixen cap al sud i conquereixen territoris que pertanyien al regne deTxampa i a l'Imperi Khmer. Són el grup ètnic majoritari de la majoria de províncies del Vietnam[1] i són una minoria ètnica a la veïnaCambodja, on hi ha entre 400.000 i 1.000.000 vietnamites.[54] El règim delsKhmers rojos persegueix la minoria vietnamita, cosa que provoca que alguns s'exiliin al Vietnam.
A inicis delsegle XVI grups de vietnamites emigren a Cambodja i Xina per comerciar. Elsgins són els descendents d'aquests que van migrar a la Xina i formen un grup ètnic minoritari de laGuangxi.[55]
Hoàng Thị Thế, actriu vietnamita a França
Durant laIndoxina francesa, el Vietnam és considerada la colònia francesa més important del continent asiàtic i els vietnamites obtenen una posició social superior als altres grups de la colònia.[56] Això fa que hi hagi vietnamites que obtinguin posicions de poder en les altres zones de la colònia francesa per sobre les poblacions locals de Laos i Cambodja.[56]
En aquesta època també hi ha un nombre significatiu de vietnamites que van a la metròpolis francesa sobretot per raons d'estudi, que majoritàriament són membres de les classes altes. Durant les dues guerres mundials també hi ha vietnamites que migren a França com a treballadors o soldats. L'onada de migrans vietnamites aFrança durant laPrimera Guerra Mundial representa la primera significativa al món occidental.[57] Després de la independència del Vietnam, el1954 vietnamites lleials a la metròpolis emigren a França. Durant la participació entre el Nord i el Sud del Vietnam també hi van estudiants sud-vietnamites.[57]
A ladècada de 1970, durant l'època delsKhmers rojos, la població de vietnamites de Cambodja es redueix i passa d'uns 300.000 a uns 56.000.[58]
Amb laCaiguda de Saigon, que representa la fi de la Guerra del Vietnam s'inicia de manera pròpia la diàspora dels vietnamites. Milers derefugiats s'exilien alsEstats Units d'Amèrica, França,Austràlia i elCanadà.[59] Al mateix temps, milers de vietnamites emigren per a treballar o estudiar als països delbloc de l'Est, a Europa central i Oriental.[60]
Restaurant vietnamita de Niça
S'estima que al 2019 hi ha 2.183.000 vietnamites alsEstats Units d'Amèrica.[61] AlJapó, al 2023, n'hi ha 520.154;[62] a Cambodja entre 400.000 i 1.000.000; a França, enre 300.000[63] i 350.000;[64][65] aAustràlia, 334.781 (2021);[66] alCanadà, 275.530 (2021);[67] aTaiwan, entre 246.973 (amb permís de residència) i 470.000 (2023);[68] aCorea del Sud, 209.373 (2022); aAlemanya, 215.000 (2023).[69] Rússia, Tailàndia, Laos i al Regne Unit són altres estats on hi ha aproximadament 100.000 vietnamites o més.
A l'estat espanyol, al2022 hi ha entre 2.362 vietnamites segons el padró municipal[70] i al 2023 n'hi ha 2.434.[71] La majoria viuen a les províncies de Barcelona, Madrid, Alacant i Girona.[71]
Segons el padró municipal de 2023, les províncies de Barcelona, Alacant i Girona estan entre les que hi ha més vietnamites.[71] Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2023 hi ha un total de 1.178 vietnamites a Catalunya i al 2021 n'hi havia 828. Això significa una variació relativa del 23,22%[72]
A laProvíncia de Barcelona hi ha 792 vietnames.[73] D'aquests, 228 viuen aBarcelona, 38 a l'L'Hospitalet de Llobregat i 33 aSabadell. A Mataró, Rubí, Badalona, Cornellà de Llobregat, Terrassa, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú són altres municipis on hi viuen més de 20 vietnamites.[73] Aquesta és la província espanyola amb més vietnamites de l'estat.[71]
A Catalunya els vietnamites han protagonitzat algunes notícies. Per exemple, el 24 de gener de 2017 s'han trobat dues nenes menors d'edat que viuen soles a l'Aeroport del Prat, que podrien ser víctimes deltràfic de persones.[81][82][83] El desembre de 2018 es desarticula una xarxa criminal que introduïa vietnamites a través de l'aeroport del Prat per a explotar-les laboralment en centres de manicura.[84][85]
AAndorra s'obre un consolat honorari el 2019, cosa que fa que sigui el tercer país asiàtic que en disposa, després de la República de Corea i Filipines. Olivier Montel Monteret és el cònsol honorari.[86]
↑Lü, Bu wei; Knoblock, John; Riegel, Jeffrey K.The annals of Lü Buwei (en anglès). Stanford (Calif.): Stanford University Press, 2000, p. 510.ISBN 978-0-8047-3354-0.
↑8,08,1Lieberman, Victor.Strange Parallels: Integration of the Mainland Southeast Asia in Global Context, c. 800-1930, Vol 1 (en anglès). Cambridge University Press, 2003.
↑Sidwell, Paul.Phylogeny, innovations, and correlations in the prehistory of Austroasiatic. Paper presented at the workshop Integrating inferences about our past: new findings and current issues in the peopling of the Pacific and South East Asia. Jena, Alemanya: Max Planck Institute for the Science of Human History, 22 juny 2015.
↑Schliesinger, Joachim «Origin of the Tai People 5». Cradle of the Tai People and the Ethnic Setup Today Volume 5 of Origin of the Tai People, 2018, pàg. 21, 97.
↑Schliesinger, Joachim.Origin of the Tai People 6―Northern Tai-Speaking People of the Red River Delta and Their Habitat Today Volume 6 of Origin of the Tai People (en anglès). Booksmango, 2018, p. 3-4, 22, 50, 54.ISBN 978-1641531825.
↑Kiernan, Ben.Việt Nam: a history from earliest times to the present. First issued as an Oxford University Press paperback. New York, NY: Oxford University Press, 2019, p. 52.ISBN 978-0-19-005379-6.
↑Corny, Julien, et al. 2017. "Dental phenotypic shape variation supports a multiple dispersal model for anatomically modern humans in Southeast Asia."Journal of Human Evolution 112 (2017):41–56. cited in Alves, Mark (10 May 2019). "Data from Multiple Disciplines Connecting Vietic with the Dong Son Culture". Conference: "Contact Zones and Colonialism in Southeast Asia and China's South (~221 BCE – 1700 CE)"At: Pennsylvania State University
↑McColl et al. 2018. "Ancient Genomics Reveals Four Prehistoric Migration Waves into Southeast Asia". Preprint. Published inScience. [https://www.biorxiv.org/content/10.1101/278374v1] cited in Alves, Mark (10 May 2019). "Data from Multiple Disciplines Connecting Vietic with the Dong Son Culture". Conference: "Contact Zones and Colonialism in Southeast Asia and China's South (~221 BCE – 1700 CE)"At: Pennsylvania State University
↑Kelley, Liam.Inventing Traditions in Fifteenth-century Vietnam", in Mair, Victor H.; Kelley, Liam C. (eds.), Imperial China and its southern neighbours (en anglès). Institute of Southeast Asian Studies, 2016, p. 165-167.ISBN 978-9-81462-055-0.
↑Kelley, Liam."Competing Imagined Ancestries: The Lạc Việt, the Vietnamese, and the Zhuang", in Gillen, Jamie; Kelley, Liam C.; Le, Ha Pahn (eds.)Vietnam at the vanguard: new perspectives across time, space, and community. Corrected publication. Singapore: Springer, 2022, p. 88-107.ISBN 978-981-16-5055-0.
↑Lieberman, Víctor, 2003,Strange Parallels: Integration of the Mainland Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830, Vol 1. Cambridge University Press, p. 352