Va ser fundada com un assentament romà, amb el nom deBononia, ocupant el lloc d'un anterior establiment celta de nomDunonia; el nom vol dir 'turó fortificat', amb el típicdun celta que apareix en molts indrets. Va ser un important centre de la província deMèsia Superior. Va pertànyer a l'Imperi Romà i després al Romà d'Orient fins a l'arribada dels eslaus, que la van anomenarBadin oBdin, del qual deriva el nom modern. Vers el segle x, s'hauria construït la fortalesa de Baba Vida. Va pertànyer alPrimer Imperi Búlgar (680-1018) i fou seu d'un bisbat i capital d'una extensa província. Entre el 980 i el 987, fou el centre de les possessions deSamuel mentre els seus germans governaven al sud; el 1003, fou ocupada per l'emperadorBasili II després d'un setge de vuit mesos; l'emperador romà d'Orient va restaurar les seves fortificacions i fou un important bastió contrahongaresos icumans. Va tornar a poder dels búlgars al final del segle xii, quan es va establir el segon Imperi Búlgar (1185-1396); els hongaresos van instal·lar com a vassall a VidinRostislav, amb el títol d'Imperator Bulgarorum el 1257, però la seva candidatura al tron búlgar fou rebutjada pels boiars (enemics d'Hongria), que li van oposar inicialmentMitzo Assèn, un gendre d'Ivan Assèn II, i finalment fou el candidat dels serbis,Constantí I Assèn, que fou reconegut (1258). El 1263, eldèspota búlgarSviatoslav, descendent dels prínceps russos de Kíev, va rebre del rei d'Hongria,Esteve V d'Hongria, el territori de Vidin, que es va fer independent sota vassallatge hongarès; el príncep fou rebut el 1277 per la reina Maria aTirnovo i adoptat per ella (tot i que la reina era més jove que el príncep); però Sviatoslav va morir enverinat poc després i Vidin va passar al cumàXixman, amb títol de dèspota (Dispoti Vulgariae et dominus de Bigdino). Virtualment independent, va formar les seves pròpies aliances i va lluitar contra Sèrbia, formant també aliances amb els tàtarsnogais i amb laRepública de Venècia; el principat de Vidin s'estenia aleshores fins a les portes de Ferro a l'oest, i fins als riusTimok iMorava; al sud, arribava fins a prop deNish i, a l'est, fins a més enllà de les ruïnes de la romanaColonia Ulpia Oescus; la frontera nord era elDanubi; a finals del segle xiii, Xixman fou vençut pels serbis, que van ocupar el país; el príncep va creuar el Danubi i es va refugiar amb els tàtars nogais, amb l'ajut dels quals va tornar i va recuperar el principat el 1292; llavors, va assolar territoris serbis fins aIpek, a la frontera ambAlbània, on va ser derrotat i el rei de Sèrbia el va assetjar a Vidin, i Šišman va haver de fugir altre cop a territori nogai, però llavors va canviar la seva política i es va casar amb la filla delzupan serbi Dragosha i va poder recuperar els seus dominis amb una vaga promesa de vassallatge envers el rei serbiMilutin, la filla del qual fou promesa a Miquel, el fill i hereu de Šišman.
El 1311, els catalans van ocuparAtenes i els turcsGal·lípoli i, sentint-se amenaçat l'Emperador Romà d'Orient, va demanar ajut al reiUrosh II de Sèrbia, que va fer una expedició en la qual, segurament, també va participar el principat de Vidin, sota el dèspota Miquel (que justament el 1313 havia succeït al seu pare). El 1323, Miquel va pujar al tron deBulgària i, finalment, el principat de Vidin va ser incorporat al regne.
El 1356, el reiIvan Alexandre va separar eltsarat de Vidin del regne i va concedir el territori al seu fillIvan Stratsimir amb títol de rei; no va tardar a ser desposseït perLluís I d'Hongria (1365), que va portar 700 monjos catòlics per convertir els habitants. Vidin fou coneguda llavors com aBodony.Ivan Xixman II, rei de Bulgària des del 1365 i germà d'Ivan Stratsimir, es va aliar als turcs per reconquerir el país (per a ell i no per al seu germà), però va fracassar. Ivan Stratsimir, això no obstant, va poder tornar a Vidin com a vassall hongarès el 1370; el 1371, Stratsimir va ocupar breumentSofia però la va abandonar, i Ivan Xixman II es va reconèixer vassall de la Porta. La rivalitat entre els germans va motivar la separació del bisbat de Vidin de l'Església autocèfala búlgara i la seva submissió alPatriarcat de Constantinoble. El 1385, Bulgària es va revoltar contra Ivan Xixman II (vassall aleshores del sultà). Ivan Stratsimir no el va ajudar, sinó que es va apoderar de Sofia per a si mateix; el 1388, va reconèixer la sobirania del soldà; els otomans van annexionar Bulgària el 1393. També foren ocupats els despotats deDobrudja,Prílep iVelbazhd. Vidin va restar com a estat vassall, però el 1396 una revolta fracassada dugué a l'annexió i fou convertida ensandjak delbegleberlik deRumèlia, i esdevingué base per a expedicions aValàquia, elRegne d'Hongria i l'Arxiducat d'Àustria.
El 1542, el sandjak tenia 9nahiyes i 6 fortaleses i, fins aquest temps, era part de la línia de frontera ambTranssilvània, elBanat, Valàquia i Hongria.
Vidin va patir nombrosos setges i assalts; va ser ocupada pels hongaresos el 1433-1444 i el 1446, pels valacs (1460, i bombardejada el 1598) i pels austríacs (13 d'octubre del1689 fins al 1690, deu mesos). En lapau de Passarowitz del 1718, els otomans van perdre el nord-oest del sandjak (kades de Feth ül-Islam i de Krayna). Els austríacs la van bombardejar el 1788. El 1794, el bosniàOsman Pazvantoğlu, governador de Vidin, es va revoltar i es va fer independent, i va dominar la regió fins a la seva mort el 1807, si bé des del 1799 va reconèixer la sobirania otomana.
Els turcs la consideraven una plaça important i hi tenien una forta guarnició i una flota. El 1864, el sandjak fou integrat alwilayat de Tuna sota unmutasarrif i s'hi van instal·lartàtars icircassians expulsats deRússia. En laGuerra russoturca del 1877-1878, van resistir heroicament i la ciutat no es va rendir fins poques setmanes abans de l'armistici, i per lapau de San Stefano va quedar dins de Bulgària. El 1885, fou atacada sense èxit pels serbis.
