Unaconsola de joc ovideoconsola és undispositiu electrònic dissenyat per a jugar avideojocs o jocs electrònics. Generalment el dispositiu de sortida és untelevisor o unmonitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal és un controlador.[1]
Elsvideojocs poden ser encartutxs de plàstic que protegixen una placa ambxips en els quals s'emmagatzema elvideojoc en si, o també en disquet, targetes,CD oDVD, aquests dos últims formats òptics d'emmagatzemament són els que definitivament pareixen haver-se imposat actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si bé la tendència sembla a l'abandó del disc estàndard, dvd o cd, per a altres discs per tal de dificultar la pirateria, com el cas deGameCube. El 2002, el format cartutx s'utilitza bàsicament per aconsoles portàtils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos últims formats de disc.
Des de la setena generació, les tres empreses que es disputen el mercat de sobretaula sónMicrosoft,Nintendo iSony.
En la Indústria dels videojocs, les videoconsoles han estat classificades en diferents generacions. Aquesta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent. Les empreses fabricadores llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). D'altra banda, algunes generacions estan assenyalades per un nombre determinat de bits, (de la segona generació fins a la sisena generació). Les primeres videoconsoles que van aparèixer en el mercat eren tots els models amb processador de 8 bits. A partir de la tercera generació alguns fabricants ja presentaven equipaments de 16 bits. A partir d'aquesta quantitat, van anar eixint les generacions següents de consoles. Una consola de generació superior no ha de posseir necessàriament un processador de bus de dades de més bits, al contrari de la creença popular que pensa que cada generació dobla el nombre de l'anterior, ja que la potència d'un processador és determinat no solament pel seu ample de bus sinó per la seva estructura i velocitat. En les videoconsoles de generació recent ja no solament importa la potència de la unitat CPU sinó també el processador digital GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada peça té una certa quantitat bits i velocitats. La primera videoconsola portàtil va ser la Game Boy l'any 1987.
Lasisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença a final del segle xx. La primera consola d'aquesta generació va ser laSega Dreamcast, llançada al Japó el 27 de novembre de 1998,[2] seguida per la que fou la més gran reeixida comercial: laPlaystation 2 de Sony, apareguda l'any 2000.[3]
A mitjan 2008, tres empreses es disputaven el mercat de videoconsoles de sobretaula (Microsoft amb la sevaXbox 360, Nintendo amb laWii i Sony amb la sevaPlayStation 3). D'altra banda, en el mercat portàtil es disputaven majoritàriament dues empreses (Nintendo ambNintendo DS i Sony amb la sevaPlayStation Portable).
PV-1000
View-Master
Commodore 64 GS
Amiga CD32
GP2X
Tapwave Zodiac
Nokia N-Gage
Nokia N-Gage QD
Tiger Gizmondo
Sony PSP
Hyperscan
Nuon
Pandora
Game Wave
Zeebo
Ouya
Viccionari
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_with_transparency.png)
