![]()
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
Càrrecs i honors | |||||
|
Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec devicari (llatí:vicarius) era un equivalent al devirrei. Era una part del títol de diversos oficials. Cada vicari era assignat a un oficial superior específic, després del mot el títol era generalment completat per ungenitiu (p. ex.vicarius praetoris). En un nivell baix de la societat, l'esclau d'un esclau, possiblement contractat per recollir diners per comprarmanumissió, era unservus vicarius.[1]
Més tard durant la dècada de 290 DC, l'emperadorDioclecià feia una sèrie de reformes administratives, que van conduir al període delDominat. Aquestes reformes també veien el nombre deprovíncies romanes augmentades, i la creació d'un nivell administratiu nou, ladiòcesi.[2]
Les diòcesis, inicialment dotze, agrupaven unes quantes províncies, cada una amb el seu propigovernador. Les diòcesis eren regides per un vicari, o, més pròpiament, per unagens praefectorum praetorio de vicis («representant delprefecte del Pretori»). Una excepció era laDiòcesi d'Orient, que era encapçalada per uncomes.
Segons laNotitia Dignitatum (un document decancelleria imperial de primeria del segle v), el vicari tenia el rang devir spectabilis; el personal d'un vicari, el seuofficium, era bastant similar a unofficium governamental. Per exemple, a la diòcesi d'Hispaniae, el seu personal incloïa: