La consonantvibrant uvular sonora és unso de la parla que es transcriu[ʀ] en l'AFI (unaerraversaleta). És utilitzada en força llengües. Aquest so és la coneguda erra francesa. AEuropa podria haver-se originat i difós a partir delfrancès, incorporant-se a l'alemany, alguns dialectes delneerlandès, alguns dialectesitalians del nord, i alguns dialectes escandinaus del sud.[1][2][3][4]
Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'erra sonora en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema.
A més, el mallorquí deSóller (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora.
Hall, Tracy Alan «The phonology of German /ʀ/». Phonology, 10, 1, 1993, p. 83–105.DOI:10.1017/S0952675700001743.
Martinet, A.Le Français sans fard. Presses Universitaires, 1969.
Mateus, Maria Helena; d'Andrade, Ernesto.The Phonology of Portuguese. Oxford University Press, 2000.ISBN 0-19-823581-X.
Moulton, W.G. «Jacob Böhme's uvular r». Journal of English and Germanic philology, 51, 1952, p. 83–89.
Rood, David S.; Taylor, Allan R. [2012-07-12]. «Sketch of Lakhota, a Siouan Language, Part I». A:Còpia arxivada. 17. Smithsonian Institution, 1996, p. 440–482 [Consulta: 11 febrer 2017].
Trudgill, Peter «Linguistic change and diffusion: Description and explanation in sociolinguistic dialect». Language in Society, 3, 2, 1974, p. 215-246.DOI:10.1017/S0047404500004358.
Wheeler, Max W.The Phonology Of Catalan. Oxford University Press, 2005.ISBN 978-0-19-925814-7.
.svg)
