Elvescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal delcomtat de Pallars i després delPallars Jussà. Més endavant es va dirVescomtat de Siarb (per poc temps) i finalmentVescomtat de Vilamur.
Durant el segle IX elscomtes de Tolosa, que eren també comtes de Pallars, van tenir vescomtes actuant, però no es conserven els noms. Després, amb el comte independent Ramon i els seus successors, ja és menys segur que el càrrec existís. Després del1010, amb la divisió del Pallars en Jussà iSobirà, apareixen dos vescomtes que podrien ser un per cada comtat. Però, si així fou, el vescomte de Pallars Sobirà desapareix ràpidament.
El Vescomtat de Vilamur, o de Pallars, comprenia gairebé tot l'actual terme municipal deSoriguera, i alguns territoris més. Els llocs que hi pertanyien són els següents:Vilamur, cap del vescomtat,Llagunes,Rubió,Soriguera,Tornafort, lo Bruc, lo Freixe, lo Tornador,Junyent,la Torre,la Pobla de Segur,el Pui de Segur,Toló,Montllor,Sant Salvador de Toló,Herba-savina,Montenartró,Hortoneda,Embonui,Malmercat (en algunes èpoques depengué delComte de Pallars i les quadres deSaverneda iLlavaners.
Ató, el primer vescomte documentat, fou vescomte depenent del comte de Pallars Jussà, vers el1015. Es creu que era un fill bastard del comteSunyer I de Pallars i tenia els seus béns aEnviny,Cardós iMorreres, i almenys un alou (Llacunes) a la Vall de Siarb (avuiSoriguera). Va morir vers el1030 i el va succeir el seu fill Bernat I, que, probablement, era menor d'edat. Segurament va ocupar les funcions vescomtals un parent anomenat Isarn, del qual no s'ha pogut establir la relació amb els vescomtes. Aquest Isarn estava casat amb Quixol i va portar el títol de vescomte vers1032 a1035, pertanyia al tronc delsVallferrera; la seva filla Ermengarda fou dotada amb l'alou deRomadriu.
Vers el1035, Bernat I va arribar a la majoria i va assumir el poder; se sap que tenia béns aAramunt; casat amb Adelgarda, va deixar dos fills: Girbert i Arnau I. El primer, Gerbert, va recollir la successió vers el 1056 i va morir al cap d'uns vint anys després d'ocupar elcastell de Tendrui el 1066.
El segon,Arnau I va succeir al seu germà, que senyorejava el castell de Tendrui el1079 i va rebre també el deTalarn del comteRamon VI de Pallars Jussà el1081, a més del castell de Sant Just del comteArtau II de Pallars Sobirà el1082. Va governar uns deu anys i va deixar quatre fills sota la custòdia de la seva muller Adalgarda.
Els quatre fills: Pere (mort el1125), Adalbert (mort prop del1100), Oliver (mort prop del1100) i Guillem (que encara era viu el1126) van actuar tots com a vescomtes, però el titular devia ser Pere (almenys, si no era el gran, va quedar com a germà gran per mort d'un o dos germans). Pere es va casar amb Gerberga i va participar en les empreses del comtePere Ramon I de Pallars Jussà (1098-1112) aMur, el1098, aTremp l'any següent (1099), aÀreu el1110, a Tendrui vers el1112 i següents anys, i aGalliner el1117. En un document datat del1118 es titulavescomte de Pallars. En una donació de la vila de Crescent, a la Vall de Siarb, feta juntament amb son germà i el seu fill a favor de la canònica d'Urgell, ja es titulavescomte de Siarb.
Pere va morir després del1126 i el va succeir el seu fill Pere II o Pere Arnau I, que el1135 va agafar el nom de Vilamur, tot i que el primer document en què signa com aVescomte de Vilamur és del1149.
Pere II, casat amb Agnès, va morir passat el1164, i el va succeir el seu fill Pere III, casat amb Estranya deMontferrer, que va morir vers el1203. Va deixar set fills: Bernat (abat i després Bisbe d'Urgell, mort el1203), Berenguer, dit deCastellàs (canonge d'Urgell, mort passat el1211), Grisa (morta el1212, casada amb un membre de la família delsAbella), Geralda (morta passat el1212, casada amb un membre de la família delsMalmercat), Beatriu (morta passat el1229, casada amb un membre de la famíliaMiralles), Ramon (mort passat el1226, que fou senyor d'Aós,Ars iFerrera) i Pere IV, el successor, casat amb Sança segurament de la famíliaErill, mort vers el1255.
Pere IV va entregar al comte, vers el1212, els castells deNaens,Cadolla,Castellnou i les Escaldes, i va vendre el castell deSarroca al monestir deGerri. Més tard Pere IV va acordar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Pallars el1250 i en garantia el comte li va donar els castells deMontcortès,Peramea,Estac,Enviny,Castellgermà iEspluga de la Serra, i el1254 els llocs deSanta Engràcia,Salàs de Pallars,Rivert, Puiforniu,Llavorsí,Torre-la-ribera,Escaló i Segura. Pere IV va deixar altre cop set fills: Bernat (mort el1281) a qui se suposa tronc de la família senyorial delsTalarn; Sibil·la (morta passat el1231), Beatriu, Paula (mortes totes dues després del1212);Ponç (diaca de Tremp,Bisbe d'Urgell, mort el1254); Sança (morta abans de 1281, casada ambArnau Roger I de Pallars, i Pere V, el successor, que va morir el1275.
Pere V va deixar també set fills: Ferrer (mort passat el1275), Bernat (mort el1302) senyor deCalentí,Tebar iCochos, Ponç (mort el1234) ardiaca iBisbe de Lleida, Geralda (morta passat el1275), Sança (morta passat el1275), Sibil·la (morta passat el1311) casada amb Bernat d'Espés, i el successor, Ramon I.
Ramon I es va revoltar contra el reiPere II aliat als comtes deFoix, Pallars iUrgell, i fou assetjat aBalaguer. Aquesta vila fou ocupada per les forces reials, que el van capturar i empresonar:; hagué de lliurar al rei el1282 molts castells (Naens, Sant Just,Cadolla,Casterner de les Olles,Betesa,Tornafort,Vilamur,Motenartró,Embonui,Santa Creu,Burg iRubió) per obtenir la llibertat. El1287 va vendre els Castells deTendrui iClaret al Bisbe d'Urgell i l'any1298 fou nomenat pel rei veguer de Pallars iRibagorça i sobrejunter deSobrarb i les valls. Va morir el1303, i va deixar un fill bastard, anomenat Bord, i un fill legítim, Pere VI.
Pere VI fou el successor, i va adquirirJuneda el1338. Va morir el1340 i el va heretar el seu fill Pere VII.
Pere VII va participar en les campanyes delRosselló el1343 i1344, contra l'Infant Ferran de Castella el1352, i a la campanya deSardenya el1353, i per tot això el rei li va concedirBasturs,Pui de Segur iPobla de Segur el1355. Va morir el1358.El va succeir el seu fill Pere VIII, mort vers el1370 i llavors el seu fill Pere IX, dit Pericó, d'uns 20 anys, sota la tutela de la seva mare Sibil·la d'Anglesola, senyora de les valls deVilamur iMontenartró, que va delimitar les possessions dels Vilamur amb els senyors deBellera; Basturs li fou donada pel rei a Sibil·la el1380 amb el mer i mixt imperi (abans era només un feu).
La mort de Pericó per tot el1381 va donar el poder vescomtal a Ramon d'Anglesola senyor deBellpuig (II de Vilamur), sembla, doncs, que per herència de Sibil·la. Ramon va morir el1386 i el va heretar el seu nebotHug II de Cardona.
Hug II de Cardona i I de Vilamur va seguir els destins d'aquesta casa, que finalment va passar alsducs de Medinaceli.