Elsvertebrats (Vertebrata) són unsubembrancament demetazouscelomatsdeuteròstomscordats, desimetria bilateral, proveïts d'unteixit ossi que formavèrtebres que protegeixen elsistema nerviósepineure, i dotats d'una dilatació cefàlica oencèfal protegida per una caixacranial. Es distingeixen de la resta de cordats per tenir unacolumna vertebral (un eixesquelètic que envolta lamedul·la espinal), uncrani ifenedures branquials obertes directament a l'exterior.[2]
Comprenen quasi 60.000 espècies, la meitat de les quals sónpeixos.[3] Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els més difícils i inhòspits. Encara que procedeixen inicialment de l'aigua dolça, han aconseguit ocupar el medimarí i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.
Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan proveïts d'uncrani que protegeix el cervell, i unesquelet cartilaginós o ossi, que comprèn una part axial metameritzada, lacolumna vertebral.
Els vertebrats típics tenen el cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua; el tronc al seu torn se subdivideix en tòrax i abdomen. Del tronc sobresurten les extremitats, que són senars en lesllamprees i parells en la resta de vertebrats. Presentennotocordi, que es transforma encolumna vertebral en l'estat adult. El cap està ben diferenciat i agrupa i centralitza la majoria d'òrgans sensorials i nerviosos. L'estructura cranial dels vertebrats es va mantenir ben bé en estatfòssil, el que va permetre estudiar com va evolucionar.
Durant el desenvolupamentembrionari, les parets del cos dels vertebrats desenvolupen uns orificis o clivelles branquials, que donen lloc a les ganyes obrànquies i a diferents estructures. L'esquelet pot ser ossi, cartilaginós, i a voltes presenta dermoesquelet, que consisteix en unes formacions cutànies.
Elsistema integumentari adquireix notable importància en els vertebrats per les diferents funcions que exerceix. En el tegument es distingeixen estructures protectores i sensorials, glàndules amb funcions excretores, aïllament del medi, etc. Consta de tres capes ben diferenciades:epidermis,derma ihipodermis. Per la seva part, la coloració del tegument es deu sobretot alscromatòfors o cèl·lules pigmentàries ramificades de la pell.
Lapell origina dos tipus de formacions importants:
- Epidèrmiques. Són glàndules anomenades faneres que depenent del tipus de substància elaborada pot ser verinosa, per exemple en molts peixos, amfibis i rèptils, i sebàcies, sudorípares i mamàries en els mamífers. Les faneres consisteixen en teixits o apèndixs cornis de la pell, com urpes, ungles, plomes, becs, pèls, crins, i peülles, i un tipus de banyes la dels rinoceronts.
- Dèrmiques. Donen lloc a les escates dels peixos, les plaques òssies de les cobertes de determinats rèptils com els quelonis, les dures escates de la pell dels cocodrils, les banyes dels remugants, etc.
L'aparell locomotor dels vertebrats s'ha modificat a partir de la funció inicial, la natació, a altres que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels òrgans sensitius. Elspeixos, habitants del medi primigeni, van sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparició de lesaletes parelles, que posteriorment es van convertir enquiridis o extremitats locomotores pentadàctiles, de cinc dits, quan van començar la conquesta del medi terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions específiques, tals com lesmans prensores delsprimats, lesurpes dels felins, o lesales de sustentació aèria dels ocells.
En els vertebrats elsistema circulatori és tancat, mitjançant el qual es transportaoxigen i nutrients als diferents teixits i cèl·lules; presentenglòbuls vermells que transporten l'oxigen mitjançant l'hemoglobina. Consta de sistema sanguini i sistema limfàtic. Està dotat d'un cor dividit en cambres, artèries, arterioles, venes, vènules i capil·lars. En els peixos hi ha un circuit sistèmic i un altre de branquial.
En molts vertebrats terrestres elsistema sanguini és doble; hi ha una circulació major o general, i una circulació menor o pulmonar, és a dir, no es barregen la sang arterial i la venosa. El cor dels peixos cacarruta tenen dues cambres, una aurícula i un ventricle; en els amfibis i rèptils hi ha dues aurícules i un ventricle. En les aus i mamífers és tetracameral, amb dues aurícules i dos ventricles, i amb una sèrie de vàlvules cardíaques.
En els vertebrats existeix, a més a més, unsistema limfàtic, encarregat de recollir el líquid intersticial.
Elsistema respiratori dels vertebrats ésbranquial en els animals aquàtics (ciclòstoms, peixos i larves d'amfibis), ipulmonar en els terrestres i en part dels aquàtics.
La brànquia és un òrgan o apèndix filiforme, en forma de làmina vascularitzada, externa o interna segons es disposi en el cos. Tenen una funció respiratòria, i estan especialitzades per a l'intercanvi gasós en el medi aquàtic. Totes les brànquies presenten en comú una ampla superfície de contacte amb el medi, i en elles la irrigació sanguínia es troba molt més desenvolupada que en altres parts del cos.
En les aus, l'aparell respiratori és summament eficaç; proporciona l'oxigen necessari per generar l'energia que el cos demanda per l'esforç desenvolupat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a unssacs aeris; els pulmons estan dividits enalvèols i petits lòbuls.
Elsistema nerviós dels vertebrats comprèn elsistema nerviós central (SNC), que al seu torn consta d'encèfal imedul·la espinal; i elsistema nerviós perifèric, que consta de nombrosos ganglis i nervis (raquidis o espinals); existeix a més unsistema nerviós autònom, simpàtic i parasimpàtic, que innerva les vísceres.
Elsòrgans sensorials, així com les funcions motrius, són molt perfeccionades i desenvolupades. Els nervis raquidis es ramifiquen a diferents nivells de la medul·la, i innerven els diferentsmúsculs,glàndules iòrgans. En el cas dels tetràpodes, apareixen dos engruiximents a la medul·la, les intumescències cervicals i lumbar, a conseqüència del desenvolupament de les potes.
Els sentits inclouen:
- ulls, disposats en càmera de visió lateral, llevat d'en algunes aus i mamífers primats, que és binocular;
- tangoreceptors, que inclou els òrgans tàctils dels mamífers i la línia lateral (captadors d'ones de pressió) dels ciclòstoms, peixos i alguns amfibis aquàtics;
- òrgans auditius, en els tetràpodes consta d'orella interna i orella mitjana, finestres oval i rodona, membrana timpànica i ossets, que transmet la vibració del timpà, a la còclea o cargol. L'orella mitjana comunica amb la faringe a través de la trompa d'Eustaqui; els mamífers disposen a més d'una orella externa. En els peixos només hi ha orella interna.
Elsistema endocrí dels vertebrats està molt perfeccionat ambhormones que regulen múltiples funcions de l'organisme. És controlat per l'hipotàlem i lahipòfisi, que amb missatges bioquímics actuen sobre les gònades, pàncrees, glàndules suprarenals, etc.
L'aparell digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven mitjançant sistemes filtradors, fins als vertebrats macrofàgics, que va suposar una sèrie d'adaptacions dels diferents elements que intervenen: dentals, mastegadors, musculars, i fins i tot de les mateixes cavitats internes, així com els componentsenzimàtics necessaris per realitzar la digestió.
Consisteix en una cavitat oral oboca,faringe,esòfag,estómac,intestí i anus. Aquestsòrgans estan associats a altres formacions glandulars annexes, com les salivals, el fetge i el pàncrees. En elstetràpodes, la cavitat bucal és de complexitat creixent; s'hi desenvolupen en aquesta un conjunt d'estructures auxiliars, com elsllavis, lallengua, elpaladar i lesdents.
L'estómac està típicament dividit en tres regions; en el cas delsremugants, es van adaptar a dietes compostes d'herbes, presenten un estómac de quatre cavitats. En elsocells es distingeix unproventricle i unpedreguer triturador; i a l'esòfag, un diverticle opap.
L'intestí és compost d'un porció estreta, l'intestí prim, i una altra de més curta i ampla, l'intestí gros. En el primer vessen labilis delfetge i el suc pancreàtic delpàncrees, que realitzen una funcióproteolítica, és a dir, realitzen la degradació de les proteïnes, i així es poden absorbir elsnutrients a través de lesmicrovellositats. A l'intestí gruixut s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs oexcrements.
Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven mitjançant sistemes defiltració, els quals aviat van ser reemplaçats per altres de més evolucionats. El resultat va ser una reducció de la mida de la faringe i del nombre de clivelles branquials. Excepte en elsàgnats, que són els vertebrats més primitius, els dos primersarcs branquials de la resta de vertebrats van evolucionar fins a transformar-se en lesmandíbules, que s'han especialitzat en la captura de l'aliment.
Elsistema excretor dels vertebrats està format per l'aparell renal i lesglàndules sudorípares. Està molt perfeccionat en comparació amb els cordats inferiors. Mitjançant estructures especialitzades filtren els líquids interns al marge del medi extern, alhora que manté en equilibri el nivell de tots dins del cos.
Tenen una reproducciósexual, llevat d'algunes excepcions, com el cas d'alguns peixos amb casos d'hermafroditisme, habitualment mitjançant sexes separats, amb fecundació interna o externa, i tantvivípars comovípars. Els mamífers presenten la major complexitat, en els quals l'embrió es desenvolupa en l'interior de la mare rebent l'aliment a través de laplacenta. Després de néixer les cries l'administració de l'aliment s'efectua mitjançant lallet segregada per les glàndules mamàries.
Els primers registres fòssils són de l'Ordovicià, encara que s'estima que podien existir ja en elCambrià. En elDevonià, elssarcopterigis (peixos pulmonats), van obrir les portes a l'aparició dels primerstetràpodes. Elsamfibis es van diversificar durant elCarbonífer i van donar lloc als avantpassats delsamfibis moderns (lissamfibis), especialment el grup delscrosopterigis, que tenien la capacitat de respirar aire atmosfèric. La major part es van extingir (†) al final de l'erapaleozoica.
El desenvolupament delsamniotes va succeir a començaments del Carbonífer, a partir d'unstetràpodes semblants als amfibis. Es van diferenciar tres llinatges:
Classificació linneana tradicional
[modifica]Durant dècades, els vertebrats s'han classificat en vuit grans grups:
Ordenatstaxonòmicament seguirien el següent esquema:
Intensos estudis basats en mètodescladístics, sobretot a partir de la dècada dels 80, han produït una revolució en la classificació dels vertebrats; el debat roman obert i la classificació que segueix no ha de considerar-se definitiva.[4][5][6]
Cal destacar que diversostàxons de la classificació linneana tradicional sónparafilètics:peixos (tots els vertebrats no tetràpodes),Osteichthyes (Actinopterygii + Sarcopterygii),Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que els ocells són unclade més dins els "rèptils"; si es tenen en compte les formesfòssils, grups com els amfibis esdevenen també parafilètics. Els «rèptils», en sentit cladístic, inclouen els ocells i no inclouen els «rèptils» que van evolucionar als mamífers (sinàpsids).
- ↑«Fish» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 04-06-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑Díaz i Santos, 1998, p. 184.
- ↑IUCN The World Conservation Union
- ↑Hickman, C. P., Ober, W. C. i Garrison, C. W., 2006.Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp.ISBN 84-481-4528-3
- ↑Janvier, P. 1997. Vertebrata. Animals with backbones. Version 1 January 1997 (under construction).http://tolweb.org/Vertebrata/14829/1997.01.01 in The Tree of Life Web Project,http://tolweb.org/
- ↑ «A phylogenomic framework and timescale for comparative studies of tunicates». BMC Biology, 16, 1, 4-2018, pàg. 39.DOI:10.1186/s12915-018-0499-2.PMC:5899321.PMID:29653534.
- Díaz, J.; Santos, T.Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998.ISBN 84-7738-591-2.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
Viccionari
.svg){kind=icon}
.jpg)
