Elsversets oversicles són cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, com laBíblia i l'Alcorà. També es dona aquest nom a una composició breu per aorgue i a un tipus detext litúrgic breu.
Les versions clàssiques de la Bíblia contenen 31.102 versets, dels quals 23.145 són a l'Antic Testament i 7.957, alNou Testament.
El nombre de versets pot variar segons les edicions i segons la manera en què es divideixen alguns salms i si inclouen les dedicatòries.
La subdivisió del text de la Bíblia en capítols i versets, així com la puntuació, no és original, sinó que es va introduir a partir de l'edat mitjana. La divisió en capítols és obra deStephen Langton, que el 1214 la va aplicar a laVulgata, i la divisió en versicles és deSante Pagnini (1527) per a l'Antic Testament i deRobert Stefano (1551) per alNou Testament, unes divisions acceptades pels jueus.[1]
Contràriament al que passa amb la Bíblia, la divisió de l'Alcorà en capítols (anomenatssures) i en versets (aleies, de l'àrabayat) és original. La paraula aleia ("signe", "prodigi") no és només un terme tipogràfic, sinó que subratlla la idea que cada verset és una revelació divina.