Vercingètorix[1] (millor queVercingetòrix)[2][3] oVergèntorix[4] (llatí:Vercingĕtŏrīx,[5][2] 'cap dels grans guerrers' engal; nascut a la tribugal·la delsarverns, a l'actualAlvèrnia cap al82 aC[nota 1] -Roma,46 aC) fou el cap i el rei del poblecelta dels arverns[6] quan es va produir lainvasió de les Gàl·lies pels part romans. La tradició diu que va federar els pobles gals i els seus caps per a dirigir la resistència contra els romans deJuli Cèsar. No obstant això, després de la derrota a labatalla d'Alèsia, no va assolir expulsar els exèrcits romans, i finalment capitulà el52 aC.
Els documents històrics que testimonien la seva vida són escassos i subjectes a una àmplia crítica, atès que tots foren escrits per romans que van lluitar en la invasió. Vercingètorix és conegut sobretot pels comentaris que en va fer Juli Cèsar després de la seva victòria d'Alèsia, aBibracte, sobre el Mont Beuvray, on va passar l'hivern, en els seusComentaris de la Guerra de les Gàl·lies. A part del relat contemporani de Cèsar, els altres documents es deuen essencialment a autors que van escriure molt després dels fets, com araEstrabó,[7]Plutarc,[8]Florus resumintLivi[9] iCassi Dió.[10] No obstant això, el progrés significatiu de l'arqueologia de laFrançagalo-romana durant els darrers quaranta anys ha proporcionat molts elements que ens han permès entendre millor el personatge i el seu context.
Ja l'historiador romàFlorus diu que el seu nom significava 'el rei dels grans guerrers'. Efectivament, engalwer és una forma de superlatiu,kingeto fa referència a la figura del guerrer, i elsufixrix és l'equivalentcèltic delrexllatí. El sufixrix, de fet, és utilitzat amb nombrosos personatges gals. Així doncs,Vercingetorix podria ser més aviat un títol, i no pas un nom propi, que significaria 'rei molt poderós' o 'gran rei guerrer'. Això podria significar que hi hagué diversos reis que reberen aquest títol en la història gal·la, cosa que explicaria l'abundància relativa i la repartició de monedes gal·les que durien aquesta inscripció.
Sembla, no obstant això, que el Vercingètorix que participà en la resistència contra Cèsar realment dugué aquest nom d'abans que rebés la responsabilitat de líder.
No se sap la data de naixement de Vercingètorix, prop del poble gal deNemossos (prop de l'actualClarmont d'Alvèrnia,Alvèrnia), era fill deCeltil·le, Rei dels Arverns, un dels més poderosos pobles gals tradicionalment oposats aRoma. En aquella època laGàl·lia Cisalpina i laNarbonense estaven sota dominació romana.Aquitània,Bèlgica i la Cèltica (categorització grecoromana completament estranya a les diverses nacions gal·les) eren territoris on residien pobles gals de diversa importància i no eren sotmesos encara a l'autoritat de Roma. Elshelvecis jugarien un paper determinant en el començament de la Guerra de les Gàl·lies, en desencadenar una migració ("forçada" per la pressió germànica creixent) cap aSaintonge després d'haver cremat les seves terres, sota el comandament del reiOrgetorix.
Cap al58 aC, Vercingètorix era un jove aristòcrata quan Juli Cèsar, prenent com pretext la migració dels helvecis, va envair laGàl·lia al capdavant de leslegions romanes per a obligar-los a relacionar-se amb Roma. No obstant això l'objectiu de Juli Cèsar era sotmetre les tribus gal·les per mitjà dels seus caps a l'autoritat de Roma, i d'aquesta forma augmentar la seva glòria i confiscar les seves llegendàries riqueses per a engreixar el seu patrimoni personal. Celtil·le, rei del poble dels arverns, va intentar reprendre el cap del "partit antiromà" a la Gàl·lia, però va ser capturat i executat pel procònsol romà. El seu fill Vercingètorix probablement va entrar en aquest moment en els cantons militars (conturbenales) de Cèsar, qui li va ensenyar els mètodes de guerra que empraven els romans a canvi de la seva cooperació, els seus coneixements del país i de les pràctiques de la Gàl·lia. En el52 aC, Vercingètorix va ser ditadulescens per Cèsar, el que significa que tenia llavors un poc menys de 31 anys (edat a la qual la persona es torna realment adulta a Roma i on pot sol·licitar les primeres magistratures delcursus honorum). Volent treure profit del lleuger inconvenient que va constituir per a Cèsar la retirada deBritànnia (Gran Bretanya actual) i del descontentament que llavors s'incubava a una Gàl·lia cansada per l'esforç de tants anys de guerra, Vercingètorix es va decidir a reprendre la torxa del seu pare. Va prendre el poder delsarverns per la força, i es va imposar com cap del "partit antiromà", particularment gràcies a la seva notable oratòria, art benvolgut tant pels gals com pels romans que el van escoltar i en poc temps va aconseguir el suport delssènons,parisis,píctons,cadurcs,turons,aulercs,lemovices,andecaus i totes les tribus que van habitar la costa de l'Atlàntic.[11] Va organitzar la resistència portant a terme unaguerra d'escamots (que a la Gàl·lia es podia realitzar excel·lentment) i va aconseguir federar el major nombre possible de tribus gal·les per a lluitar contra Juli Cèsar.
Durant el Concili del bosc de Carnuts es proclamà l'aixecament general de la Gàl·lia, on Vercingètorix va rebre la confiança i el suport dels caps gals (reis i aristòcrates) i on s'imposa ràpidament com la persona amb més condicions per a dur endavant la coalició (a causa del seu coneixement de les tècniques de guerra gal·les i romanes). No obstant això, en tornar a la seva ciutat natal de Nemossos per a reivindicar el seu títol de cap per dret filial, es topà amb l'oligarquia arverna (que el seu pare havia afavorit per a instal·lar un poder personal "a l'antiga" en el lloc), i amb el seu oncle patern Gobannitio al capdavant. Aquest probablement havia estat el responsable de l'execució del pare de Vercingètorix, raó per la qual l'expulsà de la ciutat.
En quatre anys de guerres incessants, Cèsar havia conquistat, per a larepública de Roma, a l'oest, més territoris que no pasGneu Pompeu Magne a l'est. Però tot just es va retirar Cèsar cap a laGàl·lia Cisalpina, elsbelgues es van revoltar el53 aC i a l'any següent, la Gàl·lia es va sublevar en massa, acabdillada per Vercingètorix, que desitjava una nació lliure i unida. Al gener de l'any 52 aC, havent pres les armes contra Cèsar, intenta imposar-se alshedus (poble gal deSaona i Loira, aliats dels romans) i inspirà una unió dels pobles del centre i de l'est de la Gàl·lia contra elprocònsol. En comptes de presentar batalla campal als romans, la superioritat militar dels quals en tàctica i en armament els feia pràcticament invencibles, els va esgotar abans del cop decisiu. Quan César anava a atacar-lo, el rebel es va retirar lentament, incendiant i arrasant, al seu pas, els llogarrets i els camps. Així, allunyava cada vegada més als seus enemics de les seves bases d'operacions, i dificultava el seu proveïment. Però Juli César va prendre la ciutat d'Avaricum (Bourges) que no havia estat cremada, per a després marxar sobreGergòvia. Tal com es descriu alsComentaris sobre la guerra de les Gàl·lies deJuli Cèsar,Roma havia assegurat el seu domini sobre les tribusceltes més enllà de laProvíncia Narbonensis (a l'actualProvença) a través d'una estratègia de «divideix i venceràs». Vercingètorix hàbilment va unificar les tribus, va adoptar la política de retirar-se cap a fortificacions naturals i va emprar d'una forma simple la tècnica de laterra cremada, cremant ciutats per a evitar que els romans poguessin viure dels productes locals. No obstant això el talent i la intel·ligència estratègica de Juli César li va permetre als romans triomfar contra la coalició gal·la, ja que gràcies als pactes que va realitzar amb algunes tribus gal·les per a atacar a unes altres, es va fer de l'ajuda logística dels pobles gals boii, remi (Reims), i delshedus que des de feia temps eren reticents a sotmetre's al cap arvern.
La lluita de les legions republicanes romanes liderades per Gai Juli Cèsar contra el poble gal fou molt dura. Entre les victòries de Cèsar s'hi compten la presa de la ciutat d'Avaricum (Bourges) seguida de l'extermini de 40.000 dels seus habitants (les dones joves i els nens van ser enviats com a esclaus a Roma). Així el romà, al cap de dotze mesos, va assetjar Vercingètorix en l'oppidum d'Alèsia. Els gals van reunir -segons les fonts romanes- un exèrcit de més de 200.000 homes, que van atacar els assetjadors (entre els quals hi haviagermànics aliats de Roma contra els gals, genets ubis, de l'Alemanya central muntats amb cavalls de la tribu aliada dels rems, de l'est de la Gàl·lia Comata) estavellant-se contra el fort sistema de fortificacions romanes, que en aquest succés particular tenia la forma de doble anell que envoltava a la ciutat, amb un mur interior per a contenir la guarnició arverna i un perímetre defensiu exterior per a protegir-se dels atacs externs. L'exèrcit gal va ser derrotat i Alèsia hagué de rendir-se per fam. Com que els seus companys es van negar a matar-lo, Vercingètorix va vestir la seva armadura més rica, va muntar el seu cavall de batalla, va anar fins al campament de Cèsar, i va llançar als peus del romà la seva espasa, el seu casc i la seva llança, en senyal de rendició. Va ser empresonat alTullianum deRoma durant cinc anys, abans de ser exposat públicament.
Juli Cèsar va dur Vercingètorix com a trofeu de la seva llarga campanya militar a la Gàl·lia, per a exhibir-lo en el seu triomf a Roma. Hi ha dues teories sobre la seva mort: la primera és que morís escanyat poc després de la victòria de César en46 aC; una segona teoria, basada en una llegenda, afirma que va ser decapitat pels romans. El cas és que Juli César va respectar la vida del seu captiu, a qui va enviar a Roma on va estar cinc anys en laPresó Mamertina fins que el va fer desfilar en el seu seguici de triomfador. Cèsar, que havia estat cruel en la repressió, després -i amb la intenció d'obtenir el poder absolut de Roma- va intentar guanyar-se la voluntat dels gals derrotats mitjançant una política de control relativament benigna, consolidant així la dominació romana a la Gàl·lia (51 aC).
Amb els gals i Vercingètorix desapareixent de la història durant més de divuit segles, no hi ha representacions d'ell a l'estàtua ni a la pintura abans del segle xix. No va ser fins al 1865 que es van crear les estàtues monumentals oficials de Vercingétorix aAlise-Sainte-Reine (de Millet, 1865) iClermont-Ferrand (de Frédéric Auguste Bartholdi, 1903). Al segle xx, Vercingétorix iJuli Cèsar estaven representats amb la mateixa estatura per dues de les tresestàtues d'honor de l'estranypalau ideal del carter Cheval aHauterives, a laDroma.
Durant el segle xix es van produir moltes representacions de Vercingètorix,imatges d'Epinal, pintures:Bertin, saló de 1867,Chatrousse, saló de 1877, François Mouly, saló de 1886,Segoffin, saló de 1911.
Pòster deCândido de Faria creat per a la pel·lículaVercingétorix (1909).
1909:Vercingétorix curtmetratge mut produït perCharles Pathé estrenat a París el 8 de gener de 1909 amb escenes colorejades.[13]
1914:Gaio Giulio Cesare, pel·lícula muda italiana en blanc i negre d'Enrico Guazzoni, ambBruto Castellani en el paper de Vercingètorix.
1962:Giulio Cesare, il conquistatore delle Gallie, pel·lícula italiana, d'Amerigo Anton ambRik Battaglia en el paper de Vercingètorix.
1967:Astérix le Gaulois, pel·lícula d'animació francobelga, deRay Goossens amb una breu aparició de Vercingètorix al principi llançant les seves armes als peus de Juli Cèsar com l'àlbum del qual està adaptat. L'única aparició de Vercingètorix fins ara en una pel·lícula d'animació i en una adaptació de les aventures d'Astèrix.
2001:Druides (pel·lícula) (originalmentVercingétorix : La Légende du druide roi), pel·lícula francesa, de Jacques Dorfmann ambChristophe Lambert en el paper de Vercingètorix.
Hi fan referència molts volums d'Astèrix, la sèrie creada perRené Goscinny iAlbert Uderzo. A més, diversos àlbums representen l'escena de la rendició del rei arvern després de la batalla d'Alésia. A l'escena inicial d''Asterix el gal, primer volum prepublicat el1959 i publicat com a àlbum el1961, Vercingétorix està representat llançant les seves armes no als peus, sinó sobre els peus deJuli Cèsar, una autèntica paròdia gràfica delRoyer - Vercingetorix Throwing down His Weapons at the feet of Julius Caesar.jpg quadre deLionel Royer.[14] Aquesta escena es repeteix de forma idèntica aL'escut arvern, onzè volum publicat el1968: el general romà crida, després salta agafant-se els seus peus adolorits mentre el líder gal s'enduu la seva dignitat en romandre dempeus, la cara impassible i els seus braços creuats. El ridícul torna a apuntar a Cèsar, però salva Vercingètorix, l'escut del qual constitueix elMcGuffin de l'aventura.[15] Vercingètorix apareix d'una manera molt diferent aLa residència dels déus, el dissetè volum publicat l'any 1971. Un plafó de l'àlbum mostra l'actitud de submissió del rei arvern, agenollat, el cap inclinat isaludant el seu conqueridor a l'estil romà, d'acord amb el punt de vista de Cèsar que relata l'escena davant dels seus consellers. En aquest cas, eldictador parla d'ell mateix en latercera persona del singular, una al·lusió a l'estil utilitzat en la sevaGuerra de les Gàl·lies. El cap arvernià ja no és esmentat posteriorment als àlbums de la sèrie fins al 2019, el any de publicació del trenta-vuitè àlbum,La filla de Vercingetòrix. Aquest àlbum, que apareix l'any del seixanta aniversari de la sèrie, és el quart produït pel duoJean-Yves Ferri iDidier Conrad, que es van fer càrrec de la sèrie després d'Uderzo el 2013, i el primer que porta el nom de Vercingètorix en el seu títol. En aquest àlbum, el poble d'Astèrix acull una jove, anomenada Adrenalina, escortada per dos guerrers arverns i presentada com la filla del gran cap gal, vençut a Alésia.[16]
La sèrie de còmicsAlix escrita i dibuixada perJacques Martin on el personatge apareix dues vegades, la primera vegada aLe Sphinx d'or, el
volum 2 publicat el1956 on assistim a la batalla d'Alésia al començament de l'àlbum que acaba amb la rendició de Vercingétorix i el seu empresonament; hi apareix amb llargs cabells negres i bigoti, d'acord amb les representacions del personatge en l'art, i dels gals en general en aquella època. La segona vegada apareix a l'àlbum homònim,Vercingétorix, volum 18 publicat el1985 que se centra en el paper de Vercingètorix en la lluita entrePompeu iCèsar i relata esdeveniments de ficció sobre el seu possible destí després del seu empresonament després de la derrota d'Alèsia. El seu aspecte físic aquesta vegada difereix molt de la seva primera aparició: té la cara rapada amb els cabells vermells, arrissats i molt més curts; aquest canvi s'explica per una major conformitat amb la imatgeria que ara coneix la noblesa gal·la arran dels descobriments arqueològics, així com pel seu empresonament a Roma després de la batalla d'Alèsia.
El primer àlbum de laHistoire de France en bandes dessinées de Larousse es titulaDe Vercingétorix aux Vikings (De Vercingétorix als víkings) i la primera part és una transposició de la Guerra de les Gàl·les tituladaVercingétorix - César (el primer àlbum es va publicar l'octubre de 1976).
El volum 11 de la sèrieVae victis!,Celtill le Vercingétorix, publicat el2001, està especialment dedicat a ell. La resta de la sèrie descriu alguns episodis de la Guerra de les Gàl·lies, des del setge d'Avaricum fins al d'Alèsia. En aquesta sèrie, la paraula "Vercingètorix" es considera un títol i no un nom propi, el personatge s'anomena Celtill. El personatge també apareix en altres episodis de la sèrie on veiem la seva vida abans de convertir-se en rei dels arverns.
↑Cap font no dona la data precisa del naixement de Vercingètorix. La data de 80 aC. és una aproximació resultant d'una deducció del text de Cèsar que l'anomenaadulescens, la qual cosa vol dir que té una mica menys de 30 anys (edat en la qual es converteix realment) un adult a Roma i on es poden buscar els primers magistrats delcursus honorum).
↑ Reedició del text per Éditions Folio, 2013, Reedició de la traducció de L.-A. Constans, 1950 éditions Les Belles Lettres.Commentaires sur la Guerre des Gaules, De 57 à 43 aC..ISBN 978-2-07-037315-4..
↑Catalogue des films français de fiction de 1908 à 1918 de Raymond Chirat, Éric Le Roy, Cinémathèque française, museu del cinéma, 1995.
↑Blancher, Marc. «« Ça est un bon mot ! » ou l'humour (icono-)textuel à la Goscinny». A: Viviane Alary; Danielle Corrado (dirs.).Enjeux du jeu de mots. Perspectives linguistiques et littéraires (en francès). Berlin: De Gruyter, 2007, p. 279 (The Dynamics of Wordplay).ISBN 978-3-11040-657-3..
↑Marlet, Pierre. «Le sceptre de Tintin et le bouclier d'Astérix confrontés à leur mythe national». A: Viviane Alary; Danielle Corrado (dirs.).Mythe et bande dessinée (en francès). Clermont-Ferrand: Presses universitaires Blaise Pascal, 2007, p. 111-128.ISBN 978-2-84516-332-4..
↑Cf. Astérix: Le 38e et prochain album s'appellera "La fille de Vercingétorix", sur20 minutes.fr[1]
