| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 agost 1889 Moscou (Rússia) | ||
| Mort | 16 novembre 1972 (83 anys) Baden bei Wien (Àustria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, coreògrafa, ballarina de ballet | ||
| Activitat | 1906 - 1921 | ||
  | |||
Vera Alekséievna Karalli (Moscou,8 d'agost [27 de juliol, cal. julià] de1889 –Baden bei Wien,16 de novembre de1972) va ser una destacada ballarina, coreògrafa i actriu cinematogràfica russa, activa en els anys delcinema mut, pionera del cinema de dansa.[1][2][3][4]
Nascuda a Moscou,Rússia, Karalli es va graduar a l'Escola de Teatre deMoscou el 1906, després d'estudiar sota la direcció deAleksandr Gorski. Karalli va actuar a la companyia deBallets Russos deSerguei Diàguilev el 1909, així com el 1919 i 1920.[5] A més, va ser solista delTeatre Bolxoi, i ballarina el 1915, fent sovint parella amb el ballaríMijaíl Mordkin.[2][1]
El 1914, Karalli també va començar una reeixida carrera interpretativa, convertint-se en una de les primeres actrius cinematogràfiques de fama de Rússia i sobre tot en la ballarina que va portar la dansa al cinema. El seu primer paper va arribar en el drama de 1914 dirigit per Piotr ChardyninTy pómnish' li? (Te'n recordes?), en el qual treballava també l'actorIván Mozzhujin. Des de 1914 a 1919, Vera Karalli actuaria en aproximadament setze films muts russos, entre els quals l'adaptació duta a terme el 1915 de l'obra deLleó TolstóiGuerra i pau, titulada en rusVoiná i mir. La seva última actuació per al cinema va tenir lloc en la pel·lícula alemanyaDie Reiche einer Frau (1921). Sovint escollida com a primera actriu pel destacat directorYevgueni Bauer, Karalli és possiblement més recordada per la seva actuació en l'adaptació que Bauer va dirigir de la novel·la d'Ivan TurguénevPosle smerti (Després de la mort, 1915), i pel seu paper de Gizella en el melodrama de 1917La mort del cigne (Umiráyuschi lébed), que fa referència a la peça de ballet del mateix nom, que havia estat concebuda perMikhaïl Fokin, creador delsBallets Russos, per aAnna Pàvlova.[4][1][2]
Després de fugir a Occident a causa de larevolució russa, Karalli va fer la seva última actuació al cinema en el film alemany de 1921 dirigit perRobert WieneDie Rache einer Frau, en el qual treballaven Olga Engl iFranz Egenieff.[2]
En 1920, Karalli va participar en un gran concert benèfic dut a terme en l'Òpera Garnier, i en el qual, entre altres artistes, intervenia la cantant d'òpera i ballarinaMaría Kuznetsova, amb la finalitat de recollir fons a favor dels empobrits immigrants russos.[6]
En els anys 1920, Vera Karalli va establir un estudi de dansa aKaunas,Lituània, i va ser mestra de ballet del Teatre Estatal, fins al 1929. Des de 1930 fins a 1935 va dirigir el ballet del Teatre d'Òpera i Ballet de Romania aBucarest. Durant uns anys, des de 1938 fins al 1941, va viure aParís,França, establint-se finalment aViena,Àustria, on va ensenyar dansa clàssica.[5][1][2]
Vera Karalli va morir aBaden bei Wien,Àustria, el 1972 i està enterrada al Cementiri central de Viena.[7]
Karalli va ser amant del Gran DucDemetrio Románov, i hauria estat partícip en la conspiració que al desembre de 1916 va acabar amb l'assassinat deGrigori Rasputín. Suposadament va ser una de les dues dones presents en el palau deFélix Yusúpov la nit de la mort de Rasputín. L'altra eraMarianne Pistohlkors. Els seus suposats companys de conspiració mai van identificar les dues dones, però sembla que l'atestat policial n'assenyala clarament la participació.[8][4]
