Lesvenus prehistòriques són figures estatuetes femenines d'ivori,pedra oterracota (segurament, també potser de fusta, però s'haurien perdut)prehistòriques, habituals en les societatspaleolítiques, especialment en elpaleolític superior. Hi ha bibliografies en què se'n parla com devenus paleolítiques, però el fet és que algunes d'aquestes, com laVenus de Gavà, pertanyen al períodeneolític. Les venus paleolítiques constitueixen la principal categoria d'art mobiliari, superant el centenar d'exemplars, en el cas de les figures de ple volum, i els dos centenars si s'hi inclouen representacions parietals.
El primer descobriment va ser laVenus de Brassempouy, el 1893, per Édouard Piette. Quatre anys més tard,Salomó Reinach donava a conèixer les estàtues d'esteatita de les coves de Grimaldi. El 1908, va ser exhumada la famosíssimaVenus de Willendorf, en un camp deloess de la vall delDanubi, aÀustria. Aquesta escultura, que s'ha convertit en una icona, anunciava el domini de les cultures femenines que s'estenien des delsPirineus fins a les planes siberianes delllac Baikal.[cal citació]
LaVenus de Hohle Fels és la més antiga de què es té constància, amb uns 75.000 anys d'antiguitat, en la culturaaurinyaciana,[1] uns 5.000 anys anterior a les Venusgravetianes. Hi ha, però, representacions abstractes de figures humanes més antigues aSud-àfrica. La majoria d'aquestes venus procedeixen dels períodesaurinyacià ogravetià delpaleolític superioreuropeu, tot i que també s'ha aplicat a figures semblants d'altres èpoques i cultures (com les venus de la cultura neolítica deValdivia, a l'actualEquador, o la molt més antigaVenus de Berejat Ram).[cal citació] Igual que en molts artefactes semblants, és difícil determinar el seu significat cultural exacte, però és possible que es tractés d'amulets defertilitat, seguretat ièxit, o potser de representacions dedeessa. Van ser batejades amb el nom deVenus en estendre la noció que constituïen un ideal de bellesa prehistòric, i, encara que la idea ha estat rebutjada, la denominació deVenus hi persisteix. L'evidència més antiga de l'existència demobles construïts és una Venus trobada al jaciment de Gagarino aKazakhstan, que representa la deessa en posició asseguda, en un tron.[2]
A Catalunya, laVenus de Gavà es va localitzar al jaciment arqueològic de lesMines Prehistòriques de Gavà, que es va trobar incompleta i trencada en diversos fragments, i totes les datacions li donen una cronologia entre els anys 4000 i 3750 aC, és a dir, al Neolític Mitjà Català (Sepulcres de Fossa).[3]
La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemàtica, però en general tenen els atributs sexuals molt marcats, i sovint en estat degestació, quedant clarament destacats elspits, elsmalucs i els òrgansgenitals. Però, també és comú que la resta de les seves parts del cos apareguin desdibuixades: elsbraços són molt petits, elspeus amb prou feines es veuen, i lacara sol ser en general inexistent. Aquestes escultures tenen grandàries modestes, fins diminutes, oscil·lant entre els 4 i els 25 centímetres, aproximadament.[cal citació]
.jpg)
Se sap que no eren objectes amb una utilitat pràctica productiva i han aparegut en llocs d'habitació i no en llocs d'enterrament. Podria ser que estiguessin a la vista de qualsevol; no serien, doncs, amulets recòndits o secrets (cosa que explicaria la seva enorme difusió geogràfica). No obstant això, poc més se'n pot dir. Totes les teories sobre lagranDeessa Mare, ladeessa de la fertilitat o elscànons de bellesa són meres especulacions que no arriben, si més no, a ser formulades com a autèntiques hipòtesis científiques, ja que no hi ha manera d'establir procediments de contrastació, ni trobar-ne proves científiques, etc.
Les venus trobades en llocs com Willendorf, coronaven amuntegaments, potser altars. A Gagarino (Rússia), set venus van aparèixer repartides a l'interior d'una cabana de forma oval de més de cinc metres de llarg, com a amuletsapotropaics per a cada un dels ocupants del lloc. Cas semblant és el de Mal'ta (llac Baikal), però en aquest cas les cabanes només tenien figuretes a la part esquerra de la barraca. No se'n poden citar gaires exemples més, ja que moltes d'aquestes estatuetes van ser descobertes quan les tècniques arqueològiques eren molt rudimentàries, encara que podem testificar que apareixen tant en assentaments a l'aire lliure com en coves.
Tant la Venus de Willendorf com la de Laussel estan pintades amb ocre vermell; la de Laussel apareix associada a una altra que sembla la seva imatge especular i a un home amb trets itifàl·lics. Aquesta associació d'home/dona + bisó sembla corroborar les interpretacions binàries d'André Leroi-Gourhan.
| Nom | Edat (en milers d'anys, aprox.) | Localització | Material | Imatge |
| Venus d'Hohle Fels | 35–40 | Jura de Suàbia,Alemanya | Ivori de mamut |  |
| Venus de Galgenberg | 30 | Baixa Àustria | Serpentina |  |
| Venus de Dolní Věstonice | 27–31 | Moràvia,República Txeca | Ceràmica |  |
| Venus de Lespugue | 24–26 | Pirineus | Ivori | |
| Venus de Willendorf | 24–26 | Baixa Àustria | Pedra calcària |  |
| Venus de Mal'ta | 23 | Óblast d'Irkutsk,Rússia | Ivori | .gif) |
| Venus de Moravany | 23 | Moravany nad Váhom,Eslovàquia | Ivori de mamut |  |
| Venus de Brassempouy | 22 | Aquitània,França | Ivori | |
| Venus de Laussel | 20 | Dordonya,França | Relleu en pedra calcària | |
| Venus de Gönnersdorf | 11,5–15 | Alemanya | Ivori, banya, os |  |
| Venus de Monruz | 11 | Suïssa | Atzabeja |  |
Altres venus prehistòriques són: laVenus de Berejat Ram, laVenus de Tan-Tan, laVenus de Gavà, del neolític, laVenus de Savignano i lesfiguretes de Venus del Petersfels.[cal citació]
