Veneçuela és un dels estats més urbanitzats deLlatinoamèrica, i de fet, del món.[2][3] La gran majoria dels veneçolans viuen a les ciutats del nord, especialment aCaracas, la capital i la ciutat més gran.
El seu territori va ser residència d'importants grups tribalsamerindis com elscaribs. Va ser albirada per primera vegada perCristòfor Colom el1498, i partir d'aquell moment es va donar inici a la colonització i el seu procés de mestissatge cultural. Veneçuela va ser el primer país d'Hispanoamèrica on es van iniciar moviments emancipadors contra la Corona Espanyola, un procés que es va consolidar amb labatalla de Carabobo. Després d'un llarg capítol de conflictes civils, la nova República Bolivariana de Venezuela va trobar la seva via cap a la modernització de la mà de governs notòriament autoritaris. A mitjans del segle xx es va iniciar la lluita per un sistema democràtic, que es va afermar després de l'enderrocament del generalMarcos Pérez Jiménez, el 1958. Gràcies a la bonançapetroliera, Veneçuela va viure un període d'alt creixement econòmic, que es va veure interromput per la crisi energètica delsanys 1980, suscitant una etapa d'inestabilitat política i social alternada amb alts i baixos financers.
Veneçuela es considera actualment un país en desenvolupament, amb una economia basada primordialment en l'extracció i refinament del petroli i altres minerals, així com activitats agropecuàries i industrials. És coneguda també per ser un dels 19 països amb major diversitat ecològica del món, amb una geografia irregular que combina àrees tropicals, climes desèrtics, territoris selvàtics, extenses planes i ambients andins. Compta amb el conjunt d'àrees protegides més extens de l'Amèrica Llatina, denominades Àrees sota el règim d'una administració especial, les quals abasten aproximadament el 63% del territori nacional. La seva població, que ronda els 28 milions d'habitants,[4] és àmpliament mestissa, integrant races indígenes, europees, africanes, i en menor grau asiàtiques, situació que influeix en la seva cultura i les seves manifestacions artístiques.
Es creu que el nom de Veneçuela prové del cartògrafAmerigo Vespucci que, amb Alonso de Ojeda, va encapçalar una expedició naval el1499 a les costes del golf del nord-est que avui es coneix com elGolf de Veneçuela. En arribar a laPenínsula Guajira, la tripulació va observar els pobles constituïts per construccions lacustres opalafits que elsanyu havien construït sobre l'aigua. Per a Vespucci, aquestes construccions el feien recordar la ciutat deVenècia, i per tant, va batejar aquesta regió com aVeniziela (que es creu significava petita Venècia), que després es transformaria enVenezuela.[5] Altres historiadors (principalment Francisco Herrera Luque) han suggerit que el sufixcastellà-zuela és pejoratiu (p. ex.mujerzuela) i no pas diminutiu.
Per altra banda, el geògrafespanyol Martín Fernández de Enciso, membre de la mateixa tripulació, va escriure en la seva obraSumma de Geografía que la població que havien visitat es coneixia com aVeneciuela i que estava construïda sobre roca. D'acord amb aquesta teoria, el nom de Veneçuela podria provenir d'una paraula ameríndia.[6]
A Veneçuela, el1522 es fundava un dels primers emplaçamentsespanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part delvirregnat deNova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir laGovernació de Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, Veneçuela es vaindependitzar d'Espanya el 5 de juliol de1823 sota el lideratge del seu fill més famós,Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de laGran Colòmbia juntament amb Colòmbia,Panamà i l'Equador fins a1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana.
Per la major part del segle xix i del segle xx la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Elbolívar és launitat monetària de Veneçuela des del1879, adoptada pel govern d'Antonio Guzmán Blanco[7] Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda dels governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes.
El1992 el tinent militarHugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades,Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resistir a un president corrupte. Va ser alliberat el1994 pel successor de Pérez,Rafael Caldera.
Chávez va guanyar les eleccions presidencials de1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, elMoviment Cinquena República (Movimiento V República encastellà). Va promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser reelegit el2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de2001 es van realitzar vagues generalitzades dels sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat2002 l'empresariPedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresidentDiosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord amb la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.
Veneçuela és situada en l'Hemisferi nord, tot i que l'extrem meridional continental es troba molt a prop de la línia de l'equador terrestre. El seu territori continental està integrat per una massa compacta que s'estén d'est a oest i que pertany a laplaca sud-americana; el territori insular comprèn un conjunt d'arxipèlags, illes i illots delmar Carib. Per la seva geografia hi ha una diversitat derecursos naturals, principalment energètics i minerals, i també una gran diversitat d'espècies i ecosistemes.
El país limita al nord amb elmar Carib o el mar de les Antilles amb una extensió de costa de 2.813 km; té fronteres marítimes amb les aigües territorials deTrinidad i Tobago, lesAntilles Neerlandeses,Grenada,Puerto Rico i lesIlles Verges. Comparteix 2.050 km de frontera terrestre amb Brasil al sud; 743 km a l'est amb Guyana i 2.250 km a l'oest amb Colòmbia.
Els Andes septentrionals es bifurquen en dues cadenes muntanyenques, que s'aixecaren durant l'Era terciària, que se separen a l'extrem nord de la serralada oriental colombiana. La cadena occidental està constituïda per laSerranía del Perijá en la frontera amb Colòmbia, que assoleix una altitud màxima de 3.750 m. La cadena oriental forma laserralada de Mérida, que assoleix una altitud màxima de 4.978 m alPic Bolívar, el punt més alt del país. Aquestes dues cadenes envolten la depressió delLlac de Maracaibo, que amb 13.280 km² és el més extens de l'Amèrica del Sud. El llac ocupa una àmplia depressió oberta algolf de Veneçuela. El seu subsòl conté nombroses reserves d'hidrocarburs. Entre el Llac de Maracaibo, la serralada de Mérida i el mar Carib s'aixequen les serralades i les valls fondes (hondonadas) delsistema Lara-Falcón format per tres alineacions orogràfiques orientades de sud-oest a nord-oest. Cap a l'est, la regió muntanyosa veneçolana s'estén i envolta una vegada més la costa del Carib, conformant elsistema muntanyós del Carib que assoleix una altitud màxima de 2.765 m alPico Naiguatá i que està conformat per la serralada del Carib i la serralada de l'Interior, ambdues orientades d'est a oest, i enmig de les quals es troba la depressió delLlac de Valencia. Finalment a l'est del sistema muntanyós del Carib es troba el macís de Cumaná que forma les penínsules d'Araya i Paria entre els golfs de Caraico i Paria.
La regió de les planes de l'Orinoco ocupa la depressió central que s'estén entre les muntanyes andines al nord-est i la vall de l'Orinoco a l'est i al sud i que envolta l'altiplà de Guaiana. Està integrada per una immensa plana que fou coberta pel mar en èpoques històriques antigues, i que han donat origen als jaciments d'hidrocarburs. A l'est i al sud de l'Orinoco es troba l'altiplà de Guaiana que, a causa de l'erosió, ha creat un relleu secundari de petites serralades, que ascendeix a poc a poc fins a formar el límit amb el Brasil amb la cadena de serralades de Tairapecó, Parima i Pacaraima; elmont Roraima, amb 2.810 n'és el punt més alt.
Veneçuela té una gran quantitat de recursos hídrics. El 74,5% de les aigües fluvials desemboquen a l'oceà Atlàntic, el 20,7% al mar Carib i el 4,5% s'uneixen alriu Amazones. Un petit percentatge desemboquen en la conca endorreica del Llac de Valencia. Així doncs, tres quartes parts del país pertanyen a laconca de l' Orinoco, que desemboca a l'Atlàntic a través d'un gran delta. És el tercer riu més cabalós de l'Amèrica del Sud. Els afluents més importants de l'Orinoco són el Ventuari, el Caroní, el Cauri, l'Aro, el Guaviare, el vichada, el Meta i l'Apure. Una part de les aigües de l'Orinoco acaben a l'Amazones per mitjà del canal natural deCasiquiare que comunica amb el riu Negro. Per altra banda, els rius més importants de la conca del mar Carib desemboquen al Llac de Maracaibo: Cotatumbo, Escalante i Chamba, curts i cabalosos.
Lafauna hi és diversa i abundant, amb presència demamífers característics de la zona tropical. Veneçuela és un dels països amb major varietat d'espècies d'aus. Elsrèptils hi són també nombrosos, i s'hi troba una gran varietat depeixos. El 2004 hi existien 219espècies en perill d'extinció, entre elles elThripophaga cherriei.
En trobar-se altròpic, Veneçuela posseeix en general un clima càlid i plujós, conformat únicament per dues estacions: unaestació seca, que va des de l'octubre al març, i unaestació plujosa, de l'abril al setembre. Però a causa de l'orografia, els vents i el mar, hi ha diferències climàtiques. Lalatitud té poca importància, però aquesta canvia dràsticament el clima, especialment la temperatura, aconseguint valors molt dispars. D'acord amb laclassificació de Köppen, els tipus de clima a Veneçuela són:[12]
Tropical o plujós càlid (A). És el clima predominant i més característic del país. Manté temperatures superiors als 18°C i precipitacions durant gran part de l'any. El clima tropical de sabana (Aw) es dona a lesplanes, al nord de laGuaiana, i en part delsAndes i laCordillera de la Costa, comSan Cristóbal iCaracas; és sec entre desembre i març i amb precipitacions entre 600 i 1.500 mm. A la Guaiana, el riuAroa iBarlovento és propi el Monsònic (Am), amb precipitacions entre 1.600 i 2.500 mm anuals i una sequera de tot just 45 dies. Al sud de la mateixa regió i a laSerranía del Perijá és propi el clima de Selva Tropical (Af), les precipitacions superen els 2.500 mm, no tenint estació seca.
Sec(B). L'evaporació supera les precipitacions. És un clima típic de zones desèrtiques i àrides del litoral, amb temperatures molt superiors als 18 °C. A l'Estat Falcón, especialment en elsMédanos de Coro, i a laRegió Insular es dona la modalitat desèrtica càlida (BWh) amb pluges moderades i escassa vegetació. A l'oest d'aquest estat, al litoral central, la Serralada de la Costa,Paraguaná,Barquisimeto,Maracaibo i part de l'illa Margarita tenen l'estepari càlid o semiàrid (BSh).
Les autoritats del Govern Nacional o Federal, es troben aCaracas, capital de la nació, dins elDistricte Capital, seu dels òrgans del Poder Públic Nacional. El Govern està integrat per les institucions i òrgans que, segons laconstitució de 1999, formen cinc branques, independents i autònomes:
Elpoder executiu, ostentat pelpresident i el vicepresident, així com el Gabinet o consell de Ministres. El president és elegit per pluralitat de manera directa; és elcap d'Estat,cap de govern i el comandant en cap de les Forces Armades Nacionals i cap directe de la Reserva. És elegit per a un mandat de sis anys, amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president designa el vicepresident i els ministres del gabinet. Té el dret a demanar a l'Assemblea la reconsideració de les lleis que consideri desapropiades, tot i que una majoria simple pot anul·lar les seves objeccions. L'Assemblea pot atorgar-li, per majoria simple, poders legislatius especials per dictar decrets amb força de llei.
Elpoder judicial, encapçalat pelTribunal Suprem de Justícia, integrat per trenta-dos magistrats, distribuïts en set sales: constitucional, politico-adminsitrativa, electoral, cassació civil, cassació penal, cassació social i la sala plena. Cada sala està integrada per cinc magistrats, llevat de la sala constitucional que en té set. Els magistrats són designats per l'Assemblea Nacional per un període de 12 anys.
El poder ciutadà, conformat pel Ministeri Públic, laContraloria General de la República i el Defensor del Poble. Totes tres constitueixen el Consell Moral Republicà.
El poder electoral, conformat pel Consell Nacional Electoral, integrat per cinc rectors principals i cinc suplents, designats per l'Assemblea Nacionals per un període de set anys, amb la possibilitat de dues reeleccions.
La constitució de 1999 inclou el "referèndum revocatori" per a tots els càrrecs d'elecció popular. Els funcionaris poden ser sotmesos a una nova elecció a la meitat del seu mandat.
El territori veneçolà es divideix en 23estats federals, unDistricte capital — que comprèn la ciutat deCaracas —, lesDependències Federals — conformades per 311 illes,illots iniells, en la majoria deshabitats — i elsterritoris federals (en l'actualitat només elTerritori Insular Miranda). L'Estat veneçolà reclama i considera, a més a més, laGuaiana Esequiba com a part integral de la nació. Els estats són constitucionalment autònoms i iguals políticament, organitzant llur administració i llurs poders públics mitjançant una constitució estatal, dictada pel Consell Legislatiu segons les lleis de la federació i conserven tot el poder no delegat explícitament al govern nacional i municipal.
La legislatura de cada estat recau sobre unConsell Legislatiuunicameral, els membres del qual s'elegeixen mitjançant el vot popular, directe i secret cada quatre anys segons un sistema derepresentació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, i amb un mínim de 7 i un màxim de 15 diputats. Els estats poden sancionar lleis sobre qüestions no nacionals, però el seu àmbit és més restringit que no pas a altres federacions: les principals lleis civils, comercials, penals, laborals, de seguretat social i de mineria estan reservades només a l'Assemblea Nacional. Elpoder executiu estatal és ostentat per ungovernador i unconsell de secretaris. El governador és elegit per vot popular, directe i secret per un període de quatre anys amb la possibilitat de reelecció. La judicatura dels estats és representada per la Direcció Executiva de la Magistratura Regional. Finalment, elpoder ciutadà és exercit per una controlaria estatal autònoma, i elpoder electoral per una Oficina Regional Electoral.
Els estats federals es divideixen al seu torn enmunicipis autònoms que són la primera unitat política de l'organització nacional i gaudeixen depersonalitat jurídica plena. El poder públic municipal no difereix molt del model estatal. La potestat legislativa és ostentada per unconsell municipal electe per un període de quatre anys. El poder executiu és ostentat per un alcalde que és elegit també per un període de quatre anys. El poder judicial és representat per la seu judicial municipal i el poder ciutadà per una controlaria municipal autònoma. Els municipis se subdivideixen enparròquies. Aquestes són demarcacions de caràcter local amb l'objectiu de descentralitzar l'administració municipal i per a dividir les prefectures civils que equivalen als tribunals locals encarregats de l'àmbit jurídic. Hi ha, a Veneçuela, 335 municipis i 1065 parròquies.
El1969 es va crear un ordenament de regions politicoadministratives que agrupen els estats segons llurs característiques socials, econòmiques i tradicionals, que tenien l'objectiu principal de fomentar el procés de desenvolupament regional. Hi ha nou regions politicoadministratives, tot i queTáchira i el municipi Páez d'Apure es considera una dècimaregió Sud-occidental.
Laindústria petroliera domina l'economia veneçolana, i representa un terç delProducte interior brut (PIB) de la nació, el 90% del valor de les seves exportacions, i més de la meitat de la renda del govern.[13] Des de la dècada de 1940 fins a la dècada de 1970, Veneçuela era l'exportador de petroli més gran del món.[14] Els jaciments principals es troben al Llac deMaracaibo i als estats del litoral.[15] El govern veneçolà ha aprofitat les rendes obtingudes del sector petrolier per a promoure el desenvolupament econòmic i diversificar l'economia. Veneçuela és el proponent i membre de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). El país va ser afectat greument per la caiguda abrupta dels preus de l'hidrocarbur en la dècada de 1980, elevant els nivells depobresa i desigualtat. El president Hugo Chávez, electe des de 1998, ha aplicat una sèrie de polítiques de caràcter socialista que inclouen la nacionalització de les principals indústries del país, incloent-hi les indústries del petroli, l'elèctrica i de telecomunicacions.[13] A més, s'ha determinat reduir la influència delsEstats Units sobre l'Amèrica Llatina, per la qual cosa ha aprofitat les rendes petrolieres per atorgar préstecs generosos als seus veïns.[14] Els preus del petroli, que han arribat a màxims històrics, superiors als 100USD per barril, han estat aprofitats pel govern de Chávez per emprendre polítiques de benestar social i de reducció de pobresa. Tanmateix, la inflació s'ha disparat a més del 20% anual,[16] una xifra que tanmateix, ha estat acompanyada d'un sorprenent creixement del PIB a taxes superiors al 7%.[13] El PIB per capita el 2007 va ser de 12.200, el quart més gran de l'Amèrica Llatina enparitat de poder adquisitiu; tanmateix el 37,9% de la població viu sota el llindar de la pobresa,[13] un dels percentatges més elevats de la regió.
El 2008, la població veneçolana es va estimar en 26 milions d'habitants,[17] amb unataxa de creixement poblacional de l'1,5%.[17] La població veneçolana és altament urbanitzada: el 94% de la població viu a les ciutats, el percentatge més alt d'Amèrica Llatina, i un dels més alts del món.[18] Territorialment, el 71% de la població viu entre la costa i el centre; només el 6% de la població viu al sud del riu Orinoco, una àrea, tanmateix, de major extensió territorial. Les ciutats més grans són: Caracas, la capital, amb 3,5 milions d'habitants, seguida deMaracaibo, ciutat important de la indústria petroliera amb 2 milions iValència, capital manufacturera, amb 1,4 milions. L'esperança de vida és de 73 anys; lataxa de fecunditat és relativament alta, de 2,5 nens per dona, i l'alfabetització és del 93%.[17]
Veneçuela és un país d'immigrants, ètnicament divers. La majoria de la població, el 47% del total, és d'ascendència europea, descendent dels colonitzadors espanyols originals i de la forta immigració europea de la segona meitat delsegle xx; el 45% és mestissa o mulato-mestissa; el 6% és d'origen africà, i el 2% ésameríndia.[20] Abans de 1948, la població era només de 5 milions d'habitants.[21] A partir d'aquesta dècada, i amb elboom petrolier el govern, que no havia encoratjat la immigració no espanyola, va aplicar una política d'immigració oberta, atraient obrers d'Espanya,Itàlia iPortugal,Colòmbia, l'Argentina,Xile, l'Uruguai i delsEstats Units.[14] El govern estima que hi ha 38 grups ètnics amerindis, dels quals els més nombrosos són elsguajiro (wayuu) i elswarao (warrau).
La constitució estableix lallibertat de culte. Al voltant del 96% de la població veneçolana s'identifica com acatòlica romana.[17] El 2% s'identifica com aprotestant, i l'altre 2% practica altres religions, entre les quals, l'islam, l'hinduisme, eljudaisme. Altres grups practiquen religions d'arrelsprehispàniques i algunes poblacions de descendents africans desenvolupen lasanteria (cultes afrocubans). Com a la resta del món, també hi ha grups importants d'ateus.
.svg)
