Elsvelociraptors[2] (Velociraptor) (enllatí, «lladre veloç», «saquejador veloç» o «ocell de presa veloç»[3]) són ungènere dedinosaureteròpodedromeosàurid que existí fa aproximadament entre fa 83 i 70 milions d'anys durant elCretaci superior.[4] Actualment només se'n reconeixen dues espècies, per bé que se n'hi assignaren altres en el passat. L'espècie tipus ésV. mongoliensis; se n'han trobatfòssils aMongòlia Interior iExterior, al centre d'Àsia. Una segona espècie,V. osmolskae, fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Mongòlia Interior.
A desgrat de ser més petit que altresdromeosàurids comDeinonychus oAchillobator, aquest dinosaure de la mida d'ungall dindi[5] hi compartia molts tretsanatòmics. Era uncarnívorbípede iemplomallat, amb una cua rígida i llarga, i una granurpa falciforme (amb forma defalç) a cada pota posterior, que es creu que era utilitzada per a matar les sevespreses. Es pot distingirVelociraptor d'altres dromeosàurids pel seucrani llarg i baix, amb un musell que apunta cap amunt.
Velociraptor, a vegades abreujat com a «raptor», és un dels gèneres de dinosaure més familiars al gran públic a causa del seu paper prominent a la saga de pel·lícules de dinosauresParc Juràssic, encara que a les pel·lícules fou presentat molt més gros que no realment era, i sense plomes, a més d'altres imprecisions anatòmiques. També és ben conegut entre elspaleontòlegs, amb més d'una dotzena de fòssils descoberts, més que de qualsevol altre dromeosàurid. Un exemplar particularment cèlebre preservà unVelociraptor en ple combat amb unprotoceratop.
Velociraptor era un dromeosàurid de mida mitjana. Els adults mesuraven fins a 2,07 metres de llargada, 0,5 metres d'alçada al maluc, i pesaven fins a 15 kg.[6] El crani, que arribava fins a 25 cm de llargada, estava particularment corbat cap amunt; era còncau a la superfície superior i convex a la inferior. Les mandíbules estaven dotades d'entre 26 i 28 dents ben espaiades a cada banda, cadascuna més dentada a la part posterior que l'anterior —possiblement una adaptació que millorava la seva capacitat de capturar i agafar preses ràpides.[7][8]
V. mongoliensis
Velociraptor, com altres dromeosàurids, tenia grans mans amb tres urpes molt corbades, similars en configuració i flexibilitat als ossos de les ales delsocells moderns. El segon dit era el més llarg dels tres, mentre que el primer era el més curt. L'estructura dels ossoscarpals evitava lapronació del canell i obligava les mans a quedar amb la superfície palmar mirant cap endins, no cap avall.[9] Com en altres teròpodes, el primer dit del peu era una petita urpa vestigial. Tanmateix, mentre que la majoria de teròpodes tenien peus amb tres dits que tocaven a terra, els dromeosàurids comVelociraptor només caminaven sobre el tercer i quart dits. El segon dit, que és el que fa més cèlebreVelociraptor, estava molt modificat i quedava retractat per sobre el terra. Tenia una urpa falciforme relativament grossa, típica dels dinosaures dromeosàurids itroodòntids. El més probable és que aquesta gran urpa, que podia fer més de 6,5 centímetres de llarg a la seva vora exterior, fos una arma de depredació utilitzada per estripar la carn de les preses i, possiblement, podia causar ferides mortals.[10][11]
La cua deVelociraptor es mantenia rígida gràcies a unes llargues projeccions òssies que hi havia a la superfície superior de lesvèrtebres, anomenades prezigapòfisis, i a una sèrie detendonsossificats situats a la part de sota. Les prezigapòfisis començaven a la desenavèrtebra caudal i s'estenien fins a cobrir entre quatre i deu vèrtebres més, segons la seva posició a la cua. Aquesta consistència rígida permetia que la cua actués tota ella com una sola unitat, semblant a un bastó, tot impedint la moció vertical entre les vèrtebres. Tanmateix, com a mínim un exemplar conserva una sèrie de vèrtebres caudals intactes corbades cap als costats amb forma deessa, suggerint que hi havia una flexibilitat horitzontal considerablement més gran. Aquestes adaptacions de la cua probablement oferien més equilibri i estabilitat quan l'animal corria, especialment a gran velocitat.[10][11]
Els codis entre parèntesis es refereixen a peces de museu.
Il·lustració de Henry Fairfield Osborn del cranitipus deV. mongoliensis (1924)El crani tipus deV. mongoliensis exposat alMuseu Americà d'Història Natural
El1922, una expedició delMuseu Americà d'Història Natural aldesert del Gobi, a laMongòlia Exterior, descobrí el primer fòssil deVelociraptor conegut: un crani esclafat però complet, associat amb una de les urpes raptorials del segon dit (AMNH 6515). El1924, el president del museuHenry Fairfield Osborn descrigué el crani i l'urpa, que assumí que pertanyia a la mà, com l'holotip del seu nou gènere,Velociraptor. Com ja s'ha comentat, aquest nom deriva dels motsllatinsvelox (‘veloç’) iraptor (‘lladre’ o ‘saquejador’), i es refereix a la naturalesa cursorial de l'animal i la seva dietacarnívora. Osborn li donà el nom específicmongoliensis en honor del país d'origen.[7] Anteriorment en aquell mateix any, Osborn mencionà l'animal en un article de divulgació publicat en lapremsa, i el denominàOvoraptor djadochtari (que no s'ha de confondre amb el dinosaure de nom semblant,Oviraptor).[13] Tanmateix, com que el nomOvoraptor no fou publicat en una revista científica ni acompanyat per una descripció formal, és considerat unnomen nudum ("nom nu"), i el nomVelociraptor manté la prioritat.
Després que als equips nord-americans no se'ls permetés entrar a laMongòliacomunista durant laGuerra Freda, expedicionssoviètiques ipoloneses, en col·laboració amb científics mongols, recuperaren més exemplars deVelociraptor. El més cèlebre és part del llegendari exemplar de «dinosaures combatents» (GIN 100/25), descobert per un equip polonès-mongol el1971. Aquest fòssil preserva un únicVelociraptor en mig d'un combat contra un únicprotoceratop.[10][14][15] Aquest exemplar és considerat un tresor nacional de Mongòlia, però el 2000 fou cedit al Museu Americà d'Història Natural deNova York per incloure'l en una exposició temporal.[16]
Entre el 1988 i el 1990, un equipsinocanadenc descobrí restes deVelociraptor al nord de laXina.[17] Els científics estatunidencs tornaren a Mongòlia el 1990, i una expedició conjunta mongol-estatunidenca al Gobi, encapçalada pel Museu Americà d'Història Natural i l'Acadèmia Mongol de les Ciències, recuperà diversos esquelets ben conservats.[11][18] Un d'aquests exemplars, IGM 100/980, rebé el malnom d'Ichabodcraniosaurus de l'equip de Norell, perquè era un exemplar bastant complet però sense crani, en una referència aIchabod Crane, un personatge deWashington Irving.[19] Aquest exemplar podria pertànyer aV. mongoliensis, però Norell i Makovicky conclogueren que no era prou complet per estar-ne segurs, i encara no se n'ha fet una descripció formal.[11]
Elsmaxil·lars i unos lacrimal[20] descoberts el 1999 per les expedicions sino-belgues, foren assignades aVelociraptor, però no a l'espècie tipusV. mongoliensis. El 2008, Pascal Godefroit i els seus col·legues anomenaren aquests ossosV. osmolskae, en honor de la paleontòloga polonesaHalszka Osmólska.[21]
V. mongoliensis ha estat descobert a moltes de les localitats més cèlebres i prolífiques de Djadokhta. L'exemplar tipus fou descobert a la localitat delsPenya-segats Flamejants (també coneguda com a Bayn Dzak o Shabarakh Usu),[7] mentre que els «dinosaures combatents» foren descoberts a la localitat de Tugrig (coneguda també com a Tugrugeen Shireh).[15] Més recentment, es descobriren fòssils deV. mongoliensis aBayan Mandahu, una localitat prolífica de Djadokhta a la Mongòlia Interior xinesa.[17] Les cèlebres localitats de Khulsan i Khermeen Tsav a Barun Goyot també han aportat restes que podrien pertànyer al gènereVelociraptor.[25]
Totes aquestes localitats preserven un ambient àrid amb terrenys dedunes de sorra i només algunsrierols intermitents, tot i que sembla que l'ambient més recent de Barun Goyot era un xic més humit que l'ambient més antic de Djadochta.[24] A part del protoceratop, que era una presa seva,Velociraptor compartia el seu ecosistema amb altresceratòpsids basals com ara l'udanoceratop iancilosàurids com elpinacosaure, juntament amb algunes espècies d'oviraptòrids,troodòntids, i altresdromeosàurids com l'adasaure, i teròpodesalvarezsàurids.[22]
V. osmolskae fou descobert a laformació de Bayan Mandahu, contemporània de la de Djadokhta. Com a Djadokhta, hi eren presents elpinacosaure, el protoceratop, oviraptòrids i troodòntids.[21]
Velociraptor és un membre de la subfamília delsvelociraptorins, un subgrup derivat de la família més ampla delsdromeosàurids. Entaxonomiafilogenètica, Velociraptorinae és definit habitualment com a tots els dromeosàurids més propers aVelociraptor que aDromaeosaurus. La classificació dels dromeosàurids és molt variable. Originàriament, la subfamília dels velociraptorins fou creada per incloure únicamentVelociraptor.[10] Altres anàlisis han inclòs més gèneres, normalmentDeinonychus iSaurornitholestes.[26] Una anàlisicladística recent indica que la subfamília dels velociraptorins ésmonofilètica, i que inclouVelociraptor,Deinonychus,Tsaagan, i un gènere molt proper (però classificat amb incertesa),Saurornitholestes.[27]
En el passat s'han assignat altres espècies de dromeosàurid al gènereVelociraptor, incloent-hiDeinonychus antirrhopus iSaurornitholestes langstoni. Com queVelociraptor fou el primer a ser descrit, aquestes espècies foren anomenadesVelociraptor antirrhopus iVelociraptor langstoni.[6] Tanmateix, les úniques espècies deVelociraptor actualment reconegudes sónV. mongoliensis[8][9][28] iV. osmolskae.[21]
Quan fou descrit el1924,Velociraptor fou classificat dins la família delsmegalosàurids, com era el cas de la majoria de dinosaures carnívors en aquell temps (els megalosàurids, comMegalosaurus, eren una mena detàxon «calaix de sastre», on s'agrupaven moltes espècies sense relació entre elles).[7] A mesura que es multiplicaren els descobriments de dinosaures,Velociraptor fou posteriorment reconegut com a dromeosàurid. Tots els dromeosàurids han estat assignats a la família delsarqueopterígids per almenys una autoritat (cosa que, en efecte, convertiriaVelociraptor en un ocell no volador).[9]
L'exemplar de «dinosaures combatents», descobert el 1971 aMongòlia, preserva unV. mongoliensis i unProtoceratops andrewsi en combat, i ofereix una prova directa del comportament predador. Quan se'l descrigué per primer cop, es teoritzà que els dos animals s'havien ofegat.[15] Tanmateix, com que els animals estaven conservats en dipòsits de dunes de sorra molt antics, actualment es creu que els animals quedaren enterrats en sorra, o bé a causa del col·lapse d'una duna o a causa d'unatempesta de sorra. L'enterrament devia haver estat extremament ràpid, a jutjar de les posicions naturals en què quedaren preservats els animals. Manquen les dues potes anteriors i una pota posterior del protoceratop, cosa que ha estat interpretada com a prova que elscarronyaires trobaren els cadàvers després de morts.[29]
Vista propera d'una rèplica dels «dinosaures combatents»
L'urpa distintiva del segon dit dels dromeosàurids ha estat tradicionalment representada com una arma estripadora, assumint que s'utilitzava per tallar i esbudellar la presa.[30] A l'espècimen dels «dinosaures combatents», elVelociraptor es troba a sota, amb una de les seves urpes falciformes aparentment clavada al coll de la seva presa, mentre que el bec del protoceratop mossega la pota anterior dreta del seu atacant. Això suggereix queVelociraptor hauria pogut utilitzar la seva urpa falciforme per perforar parts vitals del coll, com ara lavena jugular, lacaròtide o latràquea, en lloc de per estripar l'abdomen. La vora interior de l'urpa era arrodonida i no estava particularment afilada, cosa que podria haver evitat qualsevol mena d'acció tallant o estripadora, tot i que només es coneix el nucli ossi de l'urpa. La gruixuda paret abdominal depell imúscul de les espècies presa més grans haurien estat difícils d'estripar sense una superfície tallant especialitzada.[29] La hipòtesi de l'urpa tallant fou posada a prova en un documental de laBBC del 2005,The Truth About Killer Dinosaurs. Els productors del programa crearen una pota artificial deVelociraptor amb una urpa falciforme i utilitzaren ventre de porc per simular la presa del dinosaure. Tot i que l'urpa penetrà la paret abdominal, no fos capaç d'estripar-la, cosa que indica que no es feia servir per esbudellar les preses.[31] Tanmateix, aquest experiment no ha estat publicat ni repetit per altres científics, de manera que els seus resultats no poden ser confirmats.
S'han trobat restes deDeinonychus, un dromeosàurid estretament relacionat, en grups de diversos individus.Deinonychus també ha estat trobat en associació amb un gran herbívor,Tenontosaurus, que ha estat una prova de caça cooperativa.[32][33] L'única prova sòlida de comportament social entre els dromeosàurids ve d'una pista de petjades de dinosaure a la Xina, que presenta sis individus d'una espècie gran movent-se en grup, tot i que no es trobà cap prova de caça cooperativa.[34] Tot i que s'han trobat molts fòssils aïllats deVelociraptor a Mongòlia, cap d'ells no estava associat amb altres exemplars.[28] Per tant, tot i queVelociraptor és representat habitualment com un caçador en grup, com aParc Juràssic, els indicis fòssils són limitats per donar suport a aquesta teoria pels dromeosàurids en general, i inexistents perVelociraptor en concret.
Velociraptor era probablement desang calenta en un cert grau, car requeria una quantitat significativa d'energia per caçar. Els animals moderns que tenen una coberta de plomes o de pèl, comVelociraptor, tendeixen a ser de sang calenta, car aquestes cobertes funcionen com a aïllament tèrmic. Tanmateix, el ritme de creixement ossi dels dromeosàurids i algunes aus primitives suggereixen unmetabolisme més moderat, en comparació amb la majoria demamífers i ocells de sang calenta actuals. Elkiwi s'assembla als dromeosàurids en la seva anatomia, tipus de plomes, estructura òssia i fins i tot l'anatomia estreta dels passatges nasals (que generalment són un indicador clau del metabolisme). El kiwi és una au no voladora, altament activa i especialitzada, amb una temperatura corporal estable i un ritme metabòlic en repòs relativament baix, fent-ne un bon model pel metabolisme d'ocells primitius i dromeosàurids.[9]
Se sap que fòssils de dromeosàurids més primitius queVelociraptor tenienplomes que els cobrien el cos i ales ben desenvolupades i emplomallades.[35] El fet que els avantpassats deVelociraptor estiguessin emplomallats i possiblement fossin capaços de volar feu creure durant molt de temps als paleontòlegs queVelociraptor també tenia plomes, car fins i tot els ocells no voladors actuals conserven gran part de les seves plomes.
Al setembre del 2007, investigadors trobaren ancoratges de ploma a l'avantbraç d'unVelociraptor descobert a Mongòlia.[12] Aquests bonys situats als ossos de les ales dels ocells mostren on s'ancoren les plomes, i la seva presència aVelociraptor indica que aquest dinosaure també tenia plomes. Segons el paleontòleg Alan Turner,
«
Una manca d'ancoratges de ploma no implica necessàriament que un dinosaure no tenia plomes. En canvi, trobar ancoratges de ploma aVelociraptor implica que sens dubte tenia plomes. Això és quelcom que havíem sospitat durant molt de temps, però que ningú no havia pogut demostrar.[36]
Com més aprenem sobre aquests animals, més descobrim que bàsicament no hi ha cap diferència entre els ocells i els seus avantpassats propers dinosaures comVelociraptor. Ambdós tenenfúrcula, covaven els nius, tenen ossos buits i estan coberts de plomes. Si animals comVelociraptor estiguessin vius avui en dia, la nostra primera impressió seria que són simplement uns ocells d'aspecte molt inusual.[36]
»
Segons Turner i els coautors Norell i Peter Makovicky, els ancoratges de ploma no es trobaven en tots els ocells prehistòrics, i la seva absència no significa que un animal no tenia plomes – elsflamencs, per exemple, no tenen ancoratges de ploma. Tanmateix, la seva presència confirma queVelociraptor tenia plomes de tipus modern, amb unraquis i una ploma guia formada per branquetes. L'exemplar d'avantbraç en què es trobaren els ancoratges (exemplar número IGM 100/981) representa un animal d'1,5 metres de llargada i 15 quilograms de pes. Basant-se en l'espaiat entre els sis ancoratges preservats d'aquest exemplar, els autors suggeriren queVelocirptor tenia catorze secundàries (plomes d'ala que sortien de l'avantbraç), comparat amb dotze o més en l'arqueòpterix, divuit enMicroraptor, i deu enRahonavis. Aquest tipus de variació en el nombre de plomes de l'ala entre espècies estretament relacionades, segons els autors, és previsible, basant-se en les variacions similars entre ocells moderns.
Turner i els seus col·legues interpretaren la presència de plomes enVelociraptor com a prova contra la idea que elsmaniraptors més grans, no voladors, perderen les plomes de forma secundària a causa de la seva mida corporal més gran. A més, remarcaren que els ancoratges no es troben gairebé mai en espècies d'aus no voladores avui en dia, i que la seva presència aVelociraptor (considerat no volador a causa de la seva mida relativament gran i les curtes potes anteriors) és una prova que els avantpassats dels dromeosàurids podien volar, fent deVelociraptor i altres grans membres d'aquesta família secundàriament no voladors, tot i que és possible que les grans plomes dels avantpassats deVelociraptor tinguessin una funció que no fos el vol. Les plomes deVelociraptor podrien haver servit per al festeig, per a cobrir els nius mentre els covaven, o per guanyar velocitat i potència a l'hora de pujar corrent pendents inclinats.[12]
UnVelociraptor deParc Juràssic. Entre altres inexactituds, foren presentats amb una mida exagerada i amb poques plomes o cap.
Velociraptor és ben conegut pel seu paper com un predador astut i mortal a la novel·la del1990Parc Juràssic deMichael Crichton i a la sevaversió en pel·lícula del 1993, dirigida perSteven Spielberg. Els «raptors» representats aParc Juràssic estan modelats a partir d'un parent més gran,Deinonychus, que en aquell tempsGregory Paul denominavaVelociraptor antirrhopus.[6] Els paleontòlegs de la pel·lícula i la novel·la desenterren un suposat esquelet deVelociraptor aMontana, lluny de l'hàbitat del centre d'Àsia deVelociraptor, però dins l'hàbitat deDeinonychus. Un personatge de la novel·la de Crichton afirma que «[…]Deinonychus és actualment considerat un dels velociraptors», cosa que indica que Crichton també utilitzà lataxonomia de Paul, si bé els «raptors» de la novel·la són anomenatsV. mongoliensis.[37][38]
Steven Spielberg també podria haver augmentat la mida delsVelociraptor de la pel·lícula com a llicència dramàtica.[39] A més, les potes anteriors dels dinosaures de la pel·lícula diferien en estructura i postura de les dels dromeosàurids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anatòmics que contradiuen directament els indicis fòssils. La versió de la pel·lícula deVelociraptor també estava coberta d'escates. En la vida real, elVelociraptor, com molts altres teròpodes maniraptors, estava cobert de plomes. AParc Juràssic III, elsVelociraptor són representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emperò no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeosàurids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars deVelociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la dels ocells moderns.[12] També aParc Juràssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat perSam Neill, afirma queVelociraptor eren més intel·ligents que elsdofins,balenes i algunsprimats. Basant-se en els indicis fòssils, això és altament improbable. És més versemblant que, en despit de ser intel·ligents per ser dinosaures, fossin menys intel·ligents que elsfèlids actuals.[40]
A causa de l'èxit de la majoria de productes relacionats ambParc Juràssic,Velociraptor ha esdevingut un exemple ubic dels dinosaures a la cultura popular. Ha aparegut en múltiplesjoguines,dibuixos animats,videojocs isèries de televisió per nens, així com diversosdocumentals recents. El1995, la ciutat deToronto aconseguí una franquícia de l'NBA, que fou batejadaToronto Raptors.
↑8,08,1Barsbold, Rinchen; & Osmólska, Halszka. «The skull ofVelociraptor (Theropoda) from the Late Cretaceous of Mongolia». Acta Palaeontologica Polonica, 44, 2, 1999, pàg. 189-219.(anglès)
↑9,09,19,29,3Paul, Gregory S.Dinosaurs of the Air: The Evolution and Loss of Flight in Dinosaurs and Birds. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2002, p. 472pp.ISBN 978-0801867637.(anglès)
↑10,010,110,210,3Barsbold, Rinchen. «Carnivorous dinosaurs from the Cretaceous of Mongolia». Transactions of the Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition, 19, 1983, pàg. 5-119.(anglès)
↑Osborn, Henry F. «The discovery of an unknown continent» (en anglès). Natural History, 24, 1924b, pàg. 133-149.
↑Kielan-Jaworowska, Zofia; & Barsbold, Rinchen. «Narrative of the Polish-Mongolian Paleontological Expeditions» (en anglès). Paleontologica Polonica, 27, 1972, pàg. 5-13.
↑15,015,115,2Barsbold, Rinchen. «Saurornithoididae, a new family of theropod dinosaurs from Central Asia and North America» (en anglès). Paleontologica Polonica, 30, 1974, pàg. 5-22.
↑17,017,1Jerzykiewicz, Tomasz; Currie, Philip J.; Eberth, David A.; Johnston, P.A.; Koster, E.H.; & Zheng J. «Djadokhta correlative strata in Chinese Inner Mongolia: An overview of the stratigraphy, sedimentary geology, and paleontology and comparisons with the type locality in the pre-Altai Gobi.» (en anglès). Canadian Journal of Earth Sciences, 30, 1993, pàg. 2180-2195. [imprés a principis del 1994]
↑Novacek, M. (1996).Dinosaurs of the Flaming Cliffs, Anchor Books.
↑Són, respectivament, els principals ossos dentats del maxil·lar superior, i l'os que forma el marge anterior de l'òrbita ocular
↑21,021,121,2Godefroit, Pascal; Currie, Philip J.; Li Hong; Shang Chang Yong; and Dong Zhi-ming «A new species ofVelociraptor (Dinosauria: Dromaeosauridae) from the Upper Cretaceous of northern China» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 28, 2, 2008, pàg. 432–438.
↑22,022,1Weishampel, David B.; Barrett, Paul M., Coria, Rodolfo A., Le Loueff, Jean, Xu Xing, Zhao Xijin, Sahni, Ashok, Gomani, Emily M.P. & Noto, Christopher N.. «Dinosaur distribution». A: Weishampel, David B., Dodson, Peter & Osmólska, Halszka (editors)..The Dinosauria. Segona edició. Berkeley: University of California Press, 2004, p. P. 517–606..ISBN 0520242092.(anglès)
↑28,028,1Norell, Mark A.; & Makovicky, Peter J.. «Dromaeosauridae». A: Weishampel, David B., Dodson, Peter & Osmólska, Halszka (editors)..The Dinosauria. Segona edició. Berkeley: University of California Press, 2004, p. P. 196–209.ISBN 0520242092.(anglès)
↑Ostrom, John H. «Osteology ofDeinonychus antirrhopus, an unusual theropod from the Lower Cretaceous of Montana» (en anglpes). Bulletin of the Peabody Museum of Natural History, 30, 1969, pàg. 1-165.
↑Brinkman, Donald L.; Cifelli, Richard L.; Czaplewski, N. J. «First occurrence ofDeinonychus antirrhopus (Dinosauria: Theropoda) in the Antlers Formation (Lower Cretaceous: Aptian-Albian) of Oklahoma». Oklahoma Geological Survey Bulletin, 146, 1998, pàg. 1–27.(anglès)
.svg){kind=icon}
