Vaslui és una ciutat deRomania situada a laprovíncia homònima, de la qual és la capital. El municipi està format per diferents nuclis de població a banda de la mateixa ciutat, entre els quals destaquen Bahnari, Brodoc, Moara Grecilor, Rediu i Viișoara. Esmentada per primer cop en textos de1375, actualment té 55.407 habitants (2015).[1]
Vaslui està situada a la regió històrica deMoldàvia, a l'est de Romania. El municipi es caracteritza, com bona part del seu entorn, per un relleu suau, emmarcada pels turons de Tutovei (entre 300 i 400 metres d'altitud) i la meseta central de Moldàvia. A la ciutat hi conflueixen dos rius, el Vasluiet i el Racova, pertanyents a la conca delSiret.
La ciutat es caracteritza per unclima continental, amb una temperatura mitjana de 9,4 °C, hiverns lleugerament freds i estius càlids. La precipitació mitjana se situa a l'entorn dels 450 mm. anuals.
L'arqueologia ha demostrat que el territori de Vaslui havia estat habitat des delNeolític. tot i així, no és fins alsegle xiv que es formà l'actual ciutat de Vaslui. Aquest nom apareix per primer cop el1375 en un documentpolonès. La ciutat torna a aparèixer en un document de1435, en què es detallen les possessions delpríncep Iliaş en accedir al tronmoldau. Altres documents també recullen els incendis que patí la ciutat el1439 i el1440, quan Moldàvia va patir la invasió delstàtars.
Vaslui arribà al seu zenit durant el regnat d'Esteveel Gran, a mitjans del segle xv, quan el nombre de residents pràcticament igualà als de la veïna ciutat deIaşi. El1475 la ciutat va veure com les tropes moldavesderrotaven a lesotomanes al sud de la població. Aquests anys d'èxit van arribar al seu final quan la capital moldava es traslladà deSuceava aIaşi, alhora queBârlad era escollida com el nou centre administratiu del sud del país. Vaslui va quedar reduïda a un mercat de caràcter local, condició que va mantenir durant pràcticament tres segles.
A partir del segle xix la ciutat va tornar a créixer, amb l'arribada d'una important comunitatjueva procedent deGalítsia, a l'Imperi Austrohongarès. La segona meitat del segle va ser l'època d'un gran creixement de l'economia, amb el comerç vers nous mercats i la integració a la novaRomania. Pel1899 els jueus representaven ja el 37% de la població de Vaslui, molts dels quals eren vinculats a l'hassidisme.
L'esclat de laSegona Guerra Mundial i la política del govern romanès va suposar un gran trasbalsament per la ciutat. El1940 la ciutat acollí nombrosos refugiats procedents de la veïnaChişinău, ocupada pelssoviètics. La població però, es va reduir de forma important a causa delspogroms duts a terme pel govern romanès. Nombrosos jueus van ser assassinats i molts altres, al final de la guerra, van fugir de les novesautoritats comunistes emigrant aIsrael.
No serie fins al1968 que la població es va tornar a recuperar de forma gradual. Aquell any, la ciutat fou nomenada capital de la novaprovíncia de Vaslui, i començà a atraure nombrosos immigrants de les contrades més pròximes, bàsicament romanesos i gitanos, seduïts per les possibilitats de treballar a la nova indústria construïda pelrègim comunista. Larevolució de1989 i la crisi dels anys posteriors han provocat però, una onada d'emigrants vers altres regions de Romania o altres països de laUnió Europea.
D'acord amb el darrer cens realitzat, de2011, la ciutat tenia 55.407 habitants,[2] fet que la convertia en la 33a localitat més gran deRomania. La distribució ètnica el 2002 era la següent:
Com es pot observar, la gran majoria de la població era d'ètnia romanesa. La minoria gitana es concentra als nuclis de Rediu i Brodoc, al sud del municipi, i als barris del sud-oest de Vaslui. Tot i així, entre 1960 i 1980, el govern comunista obligà als gitanos nòmades de la regió a instal·lar-se al nord del terme, dispersats entre la majoria romanesa. Pel que fa alslipovans, representen el tercer grup ètnic de la ciutat i disposen d'una església al centre de la ciutat on es manté el ritu ortodox antic.
Pel que fa a l'evolució de la població al llarg del segle xx, el creixement ha estat pràcticament continu amb l'excepció de dos petits períodes: durant laSegona Guerra Mundial i després de lacaiguda del comunisme, amb l'emigració dels anys següents.
