Vanuatu,[1] oficialment laRepública de Vanuatu (enbislama:Ripablik blong Vanuatu, enfrancès:République du Vanuatu, enanglès:Republic of Vanuatu), és un estat insular de l'Oceà Pacífic Sud. L'arxipèlag que el constitueix està situat a uns 1.750 km a l'est d'Austràlia, al nord-est deNova Caledònia, a l'oest deFiji i al sud deSalomó.
Els primers habitants de Vanuatu van sermelanesians. Els primers europeus que visitaren les illes foren els d'una expedicióespanyola liderada pel navegant portuguèsPedro Fernandes de Queirós, qui arribà a l'illa més grossa el1606. Queirós reclamà l'arxipèlag per a Espanya, com a part de lesÍndies Orientals. En la dècada de 1880França i elRegne Unit reclamaren regions de l'arxipèlag, i el1906 acordaren la creació d'un marc per a gestionar conjuntament el grup d'illes de les Noves Hèbrides mitjançant un condomini anglo-francès. Durant la dècada de 1970 sorgí un moviment independentista, i el1980 es fundà la República de Vanuatu.
Va ser descobert, el1606, perPedro Fernández de Quirós, que parteix d'El Callao, el 21 de desembre de1605, amb tres vaixells:San Pedro y San Paulo,San Pedrico iLos Tres Reyes Magos,[2] que l'anomenàAustrialia del Espíritu Santo. Des del1906 fins a la independència el1980, va ser uncondomini francobritànic establert amb l'Entente Cordiale.[3] Un cop independent, ha patit intents secessionistes com els deTanna oVemerana.
Durant els anys 1960 es buscava obtenir primer l'autonomia, i malgrat les reticències britàniques i franceses, es proclamà la independència el 30 de juliol de 1980, i es va reanomenar l'antiga colònia «Vanuatu».
Mentre que lafrancofonia no para de créixer, Vanuatu cerca unir llaços ambFrança i les seves col·lectivitats del Pacífic.[4] Sota la protecció de diversos primers ministres francesos, el nou país va començar a tenir bones relacions durant els anys següents, i França i Vanuatu van signar acords regularment. Això va conferir a Vanuatu un estatus regional i internacional, i va propiciar els intercanvis amb la veïnaNova Caledònia.
Per tal de fer front a les conseqüències de l'escalfament climàtic, el govern de Vanuatu ha coordinat una sèrie de mesures d'adaptació (noves races de porc i de vegetals, emplaçaments de les infraestructures, etc.) a través del ministeri i de l'adaptació al canvi climàtic creat en 2013.[5]
Mapa de Vanuatu amb la seva capital,Port Vila, situada a la tercera illa més grossa.
Vanuatu és un arxipèlag en forma d'Y format per 82 illes relativament petites, geològicament recents i d'origen volcànic (65 de les quals estan deshabitades). Les illes més meridionals i les més septentrionals estan separades per uns 1.300 quilòmetres. Dues illes, les Matthew i Hunter, deshabitades, són reclamades i controlades per França com a part deNova Caledònia.
Les 14 illes que tenen més de 100 quilòmetres quadrats de superfície són, de més grossa a més petita:Espiritu Santo, Malakula,Efate, Erromango,Ambrym,Tanna, Pentecost, Epi, Ambae, Gaua, Vanua Lava, Maewo, Malo i Anetyum. Les ciutats més grans del país són la capitalPort Vila, a Efate, i Luganville, a Espiritu Santo.[6] El punt més alt de Vanuatu és el Mont Tabwemasana, de 1.879 metres, a l'illa d'Espiritu Santo.
L'àrea total de Vanuatu és de 12.274 quilòmetres quadrats, amb uns 4.700 km² de superfície terrestre.[7] Bona part de les illes són escarpades, amb sòl inestable i molt poca aigua. Una estimació del 2005 calculava que només el 9% de la terra es destina a l'agricultura.[8] La línia de la costa és majoritàriament rocosa i senseplataforma continental, per la qual cosa s'arriba de seguida a les profunditats de l'oceà.
L'arxipèlag de Vanuatu, totalment d'origen volcànic, és relativament jove, geològicament parlant: les illes més antigues sónEspiritu Santo iMalekula (centre-oest), aparegudes fa de 14 a 22 milions d'anys (encara que algunes fonts diuen 153 milions d'anys); després vindrien les illes del centre-est comMaewo iPentecosta (entre 4 i 11 milions d'anys), i la resta de l'arxipèlag (Efate) va emergir fa menys de 3 milions d'anys.[9] Fent una comparació,Austràlia aparegué fa 4 mil milions d'anys.
Aquestes illes volcàniques, situades a la zona intertropical, són propícies al desenvolupament d'esculls de corall: així doncs, un cop els litorals volcànics queden estabilitzats, es troben progressivament envoltats d'un cinturó de corall, que va formant planícies, les quals poden esfondrar-se i fer aparèixer llacunes. Aquest fenomen, semblant al vulcanisme actiu, provoca en alguns indrets veritables milfulles geològiques d'estrats calcaris i volcànics.[9]
Vanuatu es troba a la cresta occidental de la placa tectònica del Pacífic, sota la qual hi ha la placa australiana, per tant, mitjançant aquest fenomen desubducció, l'arxipèlag s'eleva progressivament. Aquesta elevació es prodeuix de vegades de manera brutal amb terratrèmols, que poden alçar instantàniament les illes senceres i els seus esculls diversos metres, dibuixant així paisatges esglaonats, constituint planes successives, unides per costes abruptes.[10]
La República de Vanuatu és unademocràcia parlamentària amb una constitució escrita, que estableix que "el cap de la República és el President, qui simbolitza la unitat de la nació". Els poders del president de Vanuatu, elegit per un període de cinc anys per dos terços dels vots d'un consell electoral, són bàsicament cerimonials.[11] El consell electoral està format per diputats del parlament i els presidents dels consells regionals. El consell pot destituir el president per conducta greu o incapacitat.
El primer ministre, qui és el cap de govern, és elegit per majoria pel parlament. El primer ministre, al seu torn, nomena el consell de ministres, amb un nombre d'integrants que no pot ser superior a la quarta part de diputats del parlament. El primer ministre i el consell de ministres formen el govern executiu.
El Parlament de Vanuatu ésmonocameral i té 52 membres, elegits per vot popular cada quatre anys.[12] També existeix el Malvatu Mauri, un consell de caps tribals que aconsella el govern sobre tots els afers que tinguin relació amb la cultura de Vanuatu i la seva llengua. Més enllà de les autoritats nacionals, els caps tribals encara són figures destacades a nivell local. S'ha denunciat que fins i tot els polítics els han d'obeir. Hom es converteix en un cap tribal organitzant una quantitat determinada de banquets luxosos o bé per herència.
El govern i la societat de Vanuatu se sol dividir lingüísticament entre anglès i francès. Formargoverns de coalició ha estat complicat a vegades a causa de diferències entre parlants d'ambdues llengües. Els polítics francòfons, com els de la Unió de Partits Moderats, solen ser conservadors i partidaris de polítiques econòmiques liberals, així com partidaris d'establir relacions properes amb França i Occident. El partit anglòfon Vanua'aku Pati s'identifica com a socialista i anti-colonial.
Pel que fa a la justícia, el Tribunal Suprem està format per un cap i fins a tres jutges més. Dos o més membres d'aquest tribunal poden constituir un Tribunal d'Apel·lació. El sistema legal es basa en eldret anglosaxó i el dret civil francès.
Les produccions artesanes i artístiques estan unides a la vida quotidiana i cultural, i varien molt d'una illa a una altra: a cada illa li correspon un cert tipus de fabricació artesanal elaborada, de vegades algunes regions o certs llinatges tenen llur propi estil. A les societats tradicionals, la distinció entre artesania i art és ambigu i la frontera entre tots dos no és gaire clara. Homes i dones produeixen per igual objectes necessaris per a la vida domèstica (atuells, vestits...). Els homes creen representacions simbòliques sobre les pràctiques rituals, mentre que les dones estan més especialitzades en el teixit de fibres vegetals. L'escultura en fusta també és prou desenvolupada a l'arxipèlag.
Vanuatu és un país que té una densitat lingüística de les més altes del món, amb 180 llengües vernacles diferents[14] sobre una població de 272.000 habitants.[15] Totes aquestes llengües pertanyen al grup de lesllengües oceàniques. Dins d'aquest grup, tres sónllengües polinèsies, nou formen part del grup dellengües del sud de Vanuatu, i totes les altres pertanyen al grupllengües del nord i centre de Vanuatu. Entre elles no hi ha intercomprensió. Cal afegir a aquestes 108 llengües, algunes llengües orals de les poblacions que van arribar a les illes al segleXX: elfijià, eltahitià, eltongalès, elgilbertès, elvietnamita, elwallisià i algunes llengües de la Xina, sobretot l'hakka.
La República de Vanuatu té trés llengües oficials: elfrancès i l'anglès, totes dues de l'època colonial, i elbislama, unpidgin. Encara que la població rural (aproximadament un 79% de la població el 1996) empren poc el francès i l'anglès, el bislama és la llengua vehicular comuna a tot l'arxipèlag.
La literatura de Vanuatu no ha tingut gaire ressò internacional, però tot i així alguns escriptors han adquirit un grau de celebritat més enllà de les seves fronteres. És el cas de la poetaGrace Mera Molisa,[16] o del grup teatralWan Smolbag. Les primeres novel·les vanuateses són les de l'escriptor francòfonMarcel Melthérorong, d'ençà el 2007.[17]
El 2015 l'Aliança Francesa publicaQuand le cannibale ricane,[18] primera novel·la de l'autor de VanuatuPaul Tavo,[19] qui també va publicar el 2011 un recull de poemes:L'Âme du Kava.[20]
El 2005Jean-Marie Gustave Le Clézio escrigué un assaig que parla de la seva estada a l'illa de Pentecosta, hi presenta reflexions sobre la població i la història colonial de Vanuatu.
Elcristianisme és lareligió dominant a Vanuatu, però està dividit en diverses esglésies diferents, les dues més importants són elpresbiterianisme, que el segueix un terç de la població, i el catolicisme amb un 12%.[21][22]
Les religions i creences tradicionals, molt lligades a les tradicions, costums i culte als avantpassats, encara viuen sobretot a les comunitats aïllades. Hi ha també alguns cultes d'aparició recent (sobretot durant i després de laSegona Guerra Mundial) que han germinat entre les comunitats tradicionals per efecte de l'observació de fenòmens tecnològics, mesclant prediccions locals i actualitat política internacional: els més coneguts i sorprenents són elscultes Cargo, elculte al príncep Felip i elculte a John Frum.
Lafe bahà'í va arribar a l'arxipèlag el 1953. L'islam també hi és present, però molt minoritari[23] i sobretot representat per minories d'estrangers indonesis.
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_VUT_-_UNOCHA.svg)
