  | |
 | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | anglès ifrancès |
| Data d'inici | 1913 |
| Propietat de | Condé Nast |
| Lloc de publicació | Nova York |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Dades i xifres | |
| Editor | Graydon Carter Radhika Jones |
| Editorial | Condé Nast |
| Identificadors | |
| ISSN | 0733-8899 i2770-3738 |
| Lloc web | vanityfair.com |
      | |
Vanity Fair és una revista estatunidenca decultura,moda, ipolítica publicada per l'editoraCondé Nast Publications. L'actualVanity Fair es publica des de l'any 1981 i, a part de l'edició estatunidenca, s'editen quatre edicions més a diferents països europeus, entre ells Espanya. La revista agafa el seu nom d'una revista publicada des del 1913 fins a 1935.
Condé Nast va començar el seu imperi comprant la revista de moda masculinaDress l'any 1913. Li va canviar el nom perDress and Vanity Fair i va publicar-ne quatre números. Després d'un breu període d'inactivitat va rellançar la revista el 1914 com aVanity Fair.
La revista va aconseguir una gran popularitat amb l'editorFrank Crowninshield. L'any 1919Robert Benchley va ser nomenat redactor en cap. Es va unir aDorothy Parker, que havia treballat a la revistaVogue.
Crowninshield va atraure els millors escriptors de l'època.Aldous Huxley,T. S. Eliot,Ferenc Molnár,Gertrude Stein, iDjuna Barnes van escriure en un mateix número, el juliol de 1923.[1]
A partir de 1925Vanity Fair va competir amb la revistaThe New Yorker com a cronista de la cultura estatunidenca. Va publicar escrits deThomas Wolfe,T. S. Eliot iP.G. Wodehouse, crítiques teatrals de Dorothy Parker, i fotografies d'Edward Steichen;Claire Boothe Luce va ser-ne l'editora durant una època.
L'any 1915 va publicar més pàgines de publicitat que cap altra revista estatunidenca.[2] No obstant això, es va convertir en una víctima de laGran Depressió i van disminuir els seus ingressos per publicitat, tot i que la seva circulació es trobava en els seus màxims històrics, amb 90.000 exemplars mensuals.Condé Nast va anunciar el desembre de 1935 queVanity Fair s'integrava aVogue (circulació 156.000 exemplars) a partir de març de 1936.[3]
Condé Nast Publications va anunciar el juny de 1981 que rellançava la revista.[4]El primer número es va publicar el febrer de 1983.[5]
Entre els fotògrafs famosos que han contribuït a la revista hi haBruce Weber,Annie Leibovitz,Mario Testino iHerb Ritts, que han contribuït amb retrats de celebritats a algunes de les famoses portades de la revista. Entre les portades més famoses hi ha la del mes d'agost de 1991, una foto de l'actriuDemi Moore nua i embarassada, obra de Leibovitz.
A part d'algunes fotografies controvertides, la revista també publica articles de temes molt diferents. L'any 1996, el periodista Marie Brenner va escriure un article sobre la indústria del tabac. L'article va ser adoptat al cinema a la pel·lículaEl dilema (1999), interpretada pels actorsAl Pacino iRussell Crowe.El maig de 2005, després de més de trenta anys de misteri un article va revelar la identitat de 'gola profunda' al cas Watergate: (W. Mark Felt), una de les fonts per als articles del diariThe Washington Post, que van dur a la renúncia l'any 1974 del President dels Estats UnitsRichard Nixon.
La revista també incorpora entrevistes a celebritats: des deTeri Hatcher admetent els abusos que va patir a la seva infància fins a la primera entrevista aJennifer Aniston després del seu divorci deBrad Pitt.Martha Stewart va donar l'exclusiva a la revista quan va sortir de la presó.
L'agost de 2006,Vanity Fair va enviar la fotògrafAnnie Leibovitz aTelluride, Colorado on viuTom Cruise iKatie Holmes. A la foto publicada l'octubre de 2006 hi apareixien la parella i la seva filla Suri, que fins aquell moment no havia aparegut a cap foto, i molts pensaven que no existia. Aquest número es va convertir en el segon més venut de la revista; el primer va ser el de la coberta de Jennifer Aniston, després del seu divorci.
Actualment existeixen tres edicions internacionals deVanity Fair, publicades alRegne Unit (a partir de 1991),Espanya iItàlia, on es publica setmanalment. L'edició alemanya es va tancar l'any 2009.
