Elsvanabins oproteïnes associades al vanadi són un grup específic demetal·loproteïnes enllaçades a vanadi. Els vanabins és troben gairebé exclusivament a lescèl·lules sanguínies, o als vanadocits d'algunsascidiacis itunicats. El vanabins obtinguts de vanadocits detunicats sovint s'anomenenhemovanadins. Aquests organismes són capaços de concentrar vanadi en concentracions superiors a 100 vegades la concentració de vanadi a l'aigua del mar que els envolta. Els vanabins semblen estar involucrats en la recol·lecció i acumulació d'ions d'aquest metall. Actualment no hi ha una comprensió concloent de per què aquests organismes recullen vanadi, quedant com un misteri biològic.
Els químic alemanyMartin Henze va descobrirvanadi en elsascidiacis el 1911.[1][2][3]
A causa de l'alta concentració de vanadi a la sang, s'ha assumit que els vanabins s'utilitzen per altransport d'oxigen com lahemoglobina basada en el ferro lahemocianina basada en coure. Malauradament no s'ha trobat cap evidència que doni suport a aquestahipòtesi.
La concentració més alta del vanadi trobat per ara, 350mM, va ser trobat a les cèl·lules sanguínies d'Ascidia gemmata,la qual pertany a l'ordrePhlebobranchia. Aquesta concentració és 10 milions de vegades més elevada que la de l'aigua de mar.[4]
Els vanabins acumulen vanadi a les cèl·lules sanguínies i produeixen ions de vandanil a partir d'ions d'ortovanadat, amb l'ús deNADPH com a agent reductor. Els vanabins també transporten el vanadi reduït als vacúols delsvanadocits. Els vacúols són mantinguts a un pH molt àcid d'1.9, fet que és possible bombant ions d'hidrogen als vacúols per ús de l'energia intensiva H+-ATPases. Tot l'ús de NADPH iATP per recollir i conservar el vanadi és extremadament intens des del punt de vista energètic, un fet inusual per proteïnes que transporten oxigen.
Altres proteïnes que transporten oxigen tenenconstant de dissociació molt baixa amb el seugrup prostètic metàl·lic i enllacen aquests grups estretament. Per altra banda, els vanabins tenen constant de dissociació moderada i no lligen estretament el vanadi. Més important, a causa d'aquesta constant de dissociació moderada, és que el vanadi normalment trobat flotant lliurement i separat de qualsevol proteïna dins els vacúols. Això és completament diferent d'altres proteïnes que transporten oxigen.
La evidència més convencent en contra vanadi en l'ús com a transportador d'oxigen és que a molts ascidiacis i tunicats també hahemocianina a la seva sang, la qual es podria assumir que s'encarrega de tot el transport d'oxigen.
L'ús de vanabins i vanadi per transportar oxigen en els ascidiacis i tunicats és dubtós. Un altre raó hipotètica perquè aquests organismes recullin vanadi és fer-se tòxics adepredadors,paràsits imicroorganismes.
Els oceans porten concentracions diluïdes de minerals rars. La quantitat total d'or,plata,manganès iplatí (entre altres) a tots els oceans del món rivalitza amb el de lesmines terrestres, encara que a causa de la baixaconcentració d'aquests minerals dins aigua del mar, l'extracció s'ha considerat impracticable. Entendre els mecanismes pels quals alguns organismes concentren minerals rars (com elssideròfors) d'aigua de mar, podria ferbiotecnològicalment possible fer créixer i criar organismes per filtrar aigua de mar i extreure aquests minerals, de forma similar a labiolixiviació.