(ca) Valuros o Baluros  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'humans |
| Religió | paganisme |
Elsvaluros, obaluros, eren una comunitat de sacerdots, curanders i fetillers de creences precristianes, originaris de laTerra Chá. Van realitzar les seves tasques fins a èpoques recents a la zona de la llacuna de Santa Cristina, aCospeito, malgrat es desplacessin també arreu deGalícia.[1]
El terme ofereix certs problemes per que fa a la seva grafia, ja que no existeix cap diccionari actual que reculli aquesta entrada. Només elDiccionario gallego-castellano d'Eladio Rodríguez González (1958-1961) recull el termebaluro i el defineix com a "bruixot, fetiller que també exercia de metge, sacerdot, milagrero i profeta; ivaluro-a com a usurer, que presta amb usura. Als habitants de Terra Chá, coneguts amb el gentilicichairegos, també se'ls anomena valuros.[2]
Hi ha també la teoria que valuro, amb "v", provindria delllatívallis (vall) iurus (toro salvatge).[3]
La terra dels valuros cal situar-la a la Terra Chá.Vicente Risco diu que laTerra de Valura abarcaria des de la parròquia deXermar fins a la deRibeiras de Lea, i des deCastro de Rei fins a la parròquia dePino. Recollint l'opinió d'altres autors, cita aManuel Murguía qui, desmuntant la teoria de Boán que definia els valuros com a antics adoradors del déuBaal, era de l'opinió que aquesta comunitat de cultes precristians serien aquells que viurien a prop de les muntanyes Valuras.[4]
Han perviscut algunes referències als valduros en la toponímia actual. Existeix unaCasa da Valura aTrabada on hi va viure una persona originària de la Terra Chá; aquesta casa es troba deshabitada avui en dia però els seus descendents encara són coneguts amb el malnom de valuros. A Mondoñedo, al final del camí que va de la parròquia d'Os Remedios fins al Mosteiro dos Picos existeix una casa encara habitada avui coneguda també com laCasa da Valura. A la ciutat deLugo hi ha un carrerdo Baluro i a la riba delMiño uncaneiro do Baluro.[5]
Els historiadors delsegle XVII Juan Fernández de Boán i Felipe de la Gándara van relacionar aquesta comunitat amb el déuBaal, del qui en seguirien les doctrines. Tot i així, avui en dia cap investigador dona credibilitat a aquesta teoria.[3]
El que sembla evident és que se'ls considerava una comunitat maleïda i perseguida per la religió cristiana a causa del seu lligam amb una altra religió encestral que avui en dia desconeixem. Els valuros no acceptaven el cristianisme que havia pentrat a la Terra Chá i el veuran com quelcom d'aliè que, a més, els perseguirà i se'ls hi voldrà imposar.[3]
El1665 el bisbe deTui Juan de Villamar cita els valuros al paràgraf 12 de lesConstituciones amb aquests termes:[4][6]
| « | Desitjant vivament prevenir els gravíssims danys que a les ànimes senzilles ocasionen els pidolaires que la pleballa anomena Baluros, ja sigui amb predicació de miracles, revelacions, profecies, promeses i indulgències fingides, oracions i exsorcismes supersticiosos, ja sigui amb engany, amenaça i descomunions banals que fulminen per a atemorir als rústics i treure'ls els seus diners i joies, manem... | » |
Durant el segle xviii elsbisbats d'Ourense,Tui iMondoñedo van condemnar les seves pràctiques i abusos com a usurpadors de les funcions i beneficis propis del clergat. Així, el 1750 el bisbe de Mondoñeda va redactar cartes pastorals contra ells
| Déus Herois |
|  | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Imaginari popular | Apalpador · Biosbardo · Cadela peregrina · Coca · Coco · Diaño · Gatipedro · Lavandeira · Lobishome · Maruxaina · Meiga · Meiga chuchona · Moura · Mouro · Nubeiro · Olláparo · Pedro Chosco · Pepa a Loba · Raíña Lupa · Sacaúntos · Santa Compaña · Tardo · Trasno · Urco · Valuros · Xás · Xacio · Xan Quinto | |||||
| Llocs | ||||||
| Esdeveniments | ||||||
| Fonts | ||||||
Part de{{Mitologia celta (temes)}} | ||||||
