Vallclara és unmunicipi de lacomarca de laConca de Barberà. És un poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre elriu de Milans. El nucli és a 600 metres d'altitud i es desenvolupa a redós de l'antic castell i s'estén al llarg de la carretera deVimbodí aVilanova de Prades.[1] El nucli antic de Vallclara està protegit com abé cultural d'interès local.[1]
El nucli antic de Vallclara està protegit com abé cultural d'interès local. De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, de principis del XIX.[1]
Encara que no existeix cap document històric que ho sustenti, es creu que el nom procedeix d'una desviació deBíclarum.[2] Joan de Bíclarum va ser el fundador d'un monestir visigot que més tard va passar a les mans delmonestir de Poblet. Aquesta teoria és refusada categòricament perAgustí Altisent, que fou monjo de Poblet, i il·lustre historiador i escriptor.
La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comteRamon Berenguer IV confirmà als homes deTàrrega la donació deVinaixa, hom esmentaVallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de laGuàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com amarmessor del testament de Ramon de la Guàrdia Lada, fill deRamon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de lalleuda corresponent al mercat setmanal de la vila deConesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.
El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala almonestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el segle xiii i a l'inici del segle xiv sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer deJorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja deRiudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el reiPere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III.[1]
↑1,01,11,21,3«Centre històric de Vallclara». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].
.svg)
