| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | Alt Millars | ||||
| Capital | Vallat | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 71(2024) (14,17hab./km²) | ||||
| Gentilici | Vallatí, vallatina | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 5,01 km² | ||||
| Altitud | 276 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Nules | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | MdD d'Agost Agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María José Colomer Aguilella | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12230 | ||||
| Codi INE | 12123 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12123 | ||||
| Lloc web | vallat.es | ||||
Vallat és un municipivalencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
El nucli urbà se situa al costat delriu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal és regat pel riu i en la seua proximitat es troba l'embassament de Vallat. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són elpi i l'alzina. Així, 430 hectàrees del terme municipal estan ocupades per bosc i tan sols 40 per superfícies de cultius.
Limita amb els termes municipals deToga,Argeleta,Fanzara iEspadella.
Els seus orígens són difícils de determinar per mancar de documentació fiable. S'han localitzat dades de l'època de dominació almohade en el segle xiii, fet que suggerix un origen musulmà. La localitat que va ser reconquistada pel reiJaume I en l'any1231 formava part del senyoriu deZayd Abu Zayd. En1242 el poble va passar a formar part de la Baronia d'Arenós. En1465 passa a formar part del duc deVilafermosa, del qual encara es conserven les ruïnes d'un palau. En1609 van ser expulsats els moriscs, els quals componien una gran part de la població de Vallat, fet que va suposar un període de forta decadència. En1837, després de la desamortització deMendizábal, el municipi va passar a ser propietat de particulars.
Posteriorment, en la dècada dels anys 60 del segle passat, va haver-hi un espectacular augment de la població (més de 600 habitants), per la construcció de la nova central hidroelèctrica, per a decaure de nou en elsanys 80 amb un total de 14 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 32 | 34 | 39 | 43 | 46 | 57 | 51 | 62 | 69 | 79 | 76 |
Cavanilles va descriure Vallat com "poble curt, i de pocs fruits"; en l'actualitat l'agricultura presenta una superfície quasi testimonial al municipi. Antany existien algunes extensions de cultius desecà amatents en el clàssic abancalament en terrasses, encara que hui dia la majoria estan abandonats. El cultiu més present en el municipi és eltaronger, junt amb altres deregadiu, que es cultiva a l'entorn delriu Millars.
Els pocs habitants que té la localitat es dediquen a les tasques agrícoles i a la indústria ceràmica situada en la veïna comarca de laPlana Baixa.
Edifici de planta de saló amb tres naus,creuer cobert percúpula ipresbiteri pla, amb poca decoració interior. Va ser construïda per gents de Vallat i està dedicada al patró del poble.
Casa consistorial. És un dels edificis existents més antics de la població, possiblement antigamesquita i posterior església catòlica.
Existeixen molt poques dades referents al castell. Sabem que ja existia en els segles xiii ixiv perquè hi ha documents que així ho testifiquen. En elLlibre del Repartiment es deixa clara la seua existència, on s'indica la seua proximitat al castell de la Mola del Bou Negre, aArgeleta, i en el qual queda constància de l'orde de destrucció delcastrum et vila de Ganalur. És per eixe raó que actualment es troba arruïnat totalment i fins i tot és difícil trobar-ne la ubicació exacta. Les seues ruïnes es troben en una lloma situada a l'oest de Vallat, en una zona molt pròxima a les demarcacions d'Argeleta iToga. El castell hagué de defendre el límit de la baronia d'Arenós i pertanyia a l'almohadeZayd Abu Zayd, com la major part dels territoris de la zona. Únicament s'hi observen restes esparses que van deure pertànyer a esta fortalesa.
Municipis del'Alt Millars | |
|---|---|
Els vint-i-cinc municipis més petits delPaís Valencià | |
|---|---|
1.Castell de Cabres 20 ·2.Sempere 26 ·3.Tollos 30 ·4.Palanques 38 ·5.Figueres 46 ·6.Famorca 48 ·7Sacanyet 52 ·8.Villores 53 ·9.Vallat 54 ·10.la Font de la Reina 58 ·11.la Pobla de Sant Miquel 59 ·12.Torralba 60 ·13.Vallibona 61 ·14.Herbers 63 ·15.Pavies 74 ·16.Matet 78 ·17.Vilamalur 85 ·18.Torre-xiva 89 ·19.Vilanova de Viver 89 ·20.Espadella 92 ·21.Benimassot 93 ·22.les Fonts d'Aiòder 95 ·23.Carrícola 99 ·24.la Serratella 103 ·25.Toga 104 | |
