| Tipus | poble iètnia |
|---|---|
| Població total | Més de 5 milions |
| Llengua | valencià (català) icastellà |
| Religió | Cristianisme (Catolicisme) predominant,agnosticisme,ateisme |
| Part de | espanyols |
| Grups relacionats | Catalans,mallorquins,eivissencs,menorquins,aragonesos,franjolins |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Espanya | |
 País Valencià | vora 4.185.000[a] |
 Catalunya | 61.605[2] |
 Illes Balears | ? |
 C. de Madrid | ? |
 França | 19.932 |
 Argentina | 9.865 |
 Alemanya | 7.454 |
 Suïssa | 6.682 |
 Regne Unit | 4.315 |
 Itàlia | ? |
 Mèxic | ? |
 EUA | ? |
 Equador | ? |
Elsvalencians constitueixen unanacionalitat històrica que viu predominantment alPaís Valencià.[3]
ElRegne de València naix el1240,[4][5] quan després de laconquesta de València,Jaume I el Conqueridor estableix un codi legal (elsFurs del Regne de València) per a un territori que queda delimitat en aquell mateix text.[6]
En un primer moment, la documentació parlamentària i jurídica del naixent regne es refereix als seus pobladors amb expressions com "habitants del Regne de València", tot evitant utilitzar ungentilici concret per a referir-se al conjunt de la població.[6] En el moment immediatament posterior al naixement del regne, hi havia viva una consciència decatalanitat iaragonesitat entre els senyors delRegne de València,[6] tanmateix era estrany que els valencians assumiren que eren «aragonesos», en contraposició amb la freqüència que s'utilitza el terme «catalans»,[7] en un context de tensions entre la corona i els senyors aragonesos, ja que els segons volien aplicar elfur aragonés als seus territoris, i després entre la corona i les ciutats i viles reials, les quals eren partidàries d'aplicar elFur valencià a tot el Regne.[6] No seria fins a la fi del conflicte foral (1330) que no apareixerien els primers casos que hui es coneixen de l'ús del gentilicivalencià aplicat als habitants de tot el regne.[6] A partir de ladècada de 1350 es consolida el gentilicivalencià, ja que es produeix un augment considerable dels documents que fan ús del terme,[6] consolidant la identitat valenciana des d'aleshores.[6] Tot i això la pertinença al Regne de València era compartida pels valencians amb la pertineça comuna amb la resta de territoris de laCorona d'Aragó,[8] la nació medieval estava al terreny de la consciència, per això era possible l'existència de més d'un sentiment nacional, donant-se a la Corona d'Aragó sentiments nacionals col·lectius i particulars.[7]
El principal ús del gentilici hui en dia[9][3] és d'un abast geogràfic, és a dir, inclou tot aquell qui està empadronat alPaís Valencià, essencialment sinònim deciutadà valencià. Tanmateix, esta definició no té en compte els valencians que viuen fora del país; aquests poden apuntar-se als anomenatscentres valencians a l'exterior, que depenen de la Generalitat Valenciana.[10] Segons laweb del programa deCanal NouValencians pel món, hi ha vora 56.000 valencians que viuen fora de l'estat espanyol.[11]
En l'article tercer, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que"gaudixen de la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirisquen el veïnatge administratiu [...a...] la Comunitat Valenciana...", i en els punts 2 i 3 ho fa extensible als qui ho hagen fet i ara viuen fora de la comunitat; al punt 5, fan extensible els drets i deures als europeus que no hagen adquirit la nacionalitat espanyola però sí el veïnatge, però implica que no tenen la condició de valencians.[12] L'any 2004, hi havia 5.084.502[1] empadronats al País Valencià, dels quals 900.000 no són ciutadans espanyols,[13] amb la qual cosa l'estatut adjudica la condició política de valencià a poc més de quatre milions de persones.
Tanmateix, el mateix estatut diu que els valencians són unanacionalitat històrica,[3] amb la qual cosa s'entén que existeix una definició segons la qual la nacionalitat valenciana té unes bases històriques que la diferencien d'altres nacionalitats històriques, i que aquestes bases es troben en la seua concepció: la creació delRegne de València.
Un ús més restringit i minoritari n'és l'etnolingüístic,[14] que fa referència alscatalanoparlants provinents delPaís Valencià, és a dir, aquells que parlen la varietatvalenciana de la llengua, que eren 1.966.239 persones el 2004.[15] És un úspolèmic,[16][14] que apareix en alguns assajos nacionalistes del segle xx,[17] el més significant del qual era Joan Fuster, que afirmà enNosaltres, els valencians que"Els valencians-catalans no troben la manera de conciliar uns elements —aragonesos, castellans, murcians— que li són estranys...".[18] Esta definició tenia suport fins i tot per personatges que després se'n desvincularien, comMiquel Adlert,[19] que, tanmateix, més tard, suggeriria que la identitat valenciana s'expressa en dues llengües, el valencià i el castellà. La catalanitat dels valencians va ser també una de les causes que expliquen el conflicte civil que patiren els valencians durant laTransició política,[14] anomenatBatalla de València.[20][21]
Les dues comunitats principals d'estrangers a principis delsegle XXI són els del Regne Unit (17% en 2007) i els deRomania (13% en 2007),[22] i en el cas britànic, arriben a igualar o superar la població autòctona en alguns municipis.[23][24][25][26][27] En conseqüència, el valencià i el castellà ja conviuen amb l'anglés i altres llengües en molts indrets de la costa i el sud del país, tot i que est moviment demogràfic és massa recent per assegurar si aquestes comunitats es quedaran i si adoptaran el valencià o el castellà a més llarg termini.
Segons laGran Enciclopèdia Catalana, els catalans són "un poble, dellengua catalana, desenvolupat alsPaïsos Catalans".[28] Açò reflecteix una línia de pensament acadèmic i polític, elpancatalanisme, segons la qual els valencians són tambécatalans en virtut de ser catalanoparlants i per la històrica repoblació catalana del país.[14]
Des de la creació delRegne de València fins aproximadament ladècada del 1330, no hi ha constància d'un gentilici comú per als habitadors del territori.[6] Això implicaria, d'una banda, una consciència clara decatalanitat iaragonesitat entre els diferents estats feudals, mentre que als nuclis urbans s'estaria desenvolupant una identitat pròpia.[6]
L'ús del gentilicicatalà aplicat als valencians va existir, però s'aplicava a l'exterior, sent la denominacióvalencià allò habitual entre els valencians.[29] El1325,Ramon Muntaner escrigué que "són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món", parlant dels habitants de l'Horta de Múrcia de parla catalana.[28] El valenciàsant Vicent Ferrer fou descrit com de la "nostra nació" pels consellers deBarcelona, el1456,[28] igual que lafamília Borja, també originària de València, tant pels seus contemporanisitalians com per ells mateixos.[28] AlpoetaAusiàs March se'l va definir com a "cavaller valencià de nació català".[28] Finalment, el1766, el bisbe de BarcelonaJosep Climent i Avinent digué que"Casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con una corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua".[28]
Tanmateix, el sentiment privatiu d'un poble valencià separat ja del poble català (i aragonés) originari es consolida durant el segle xiv,[6] especialment arran de laGuerra de la Unió.[6]
Com s'ha dit adés, la versió actual de l'Estatut d'Autonomia declara que els valencians són unanacionalitat històrica.[3] Siga com siga, amb 4.874.811 d'habitants, representen un 35,6% de la població total dels territoris de parla catalana.
La població valenciana es concentra tradicionalment a les zones d'horta i decosta, i a prop dels rius importants com ara elXúquer, elTúria, elSegura, elVinalopó, i als ports marítims.
Les poblacions històricament importants des de tempsromans sónSagunt iDénia; després es farien importants les ciutats deValència,Alacant,Xàtiva,Oriola,Elx,Gandia, iVila-real; al segle xx, arran de la immigració i la indústria,Alzira iCastelló de la Plana han crescut.
La densitat de població és més alta a la zona central i sud que al nord o a l'interior, gràcies a la repoblació en terres de cultiu duta a terme després de laconquesta cristiana. La demografia fou també afectada per la revolució industrial, que donà importància i prosperitat aAlcoi,Elda,Ontinyent,Petrer,Villena, ila Vall d'Uixó.
A la segona meitat delsegle XX ha augmentat la concentració costanera i a les ciutats, amb un increment notable de la població i extensió de les zones metropolitanes deValència iAlacant. Ciutats comTorrent,Mislata,Paterna,Burjassot,Sant Vicent del Raspeig,Dénia,Torrevella iBenidorm han crescut enormement.
La genètica dels valencians, de mitjana, suposa: menys d'un 15% de genètica d'origensefardí i un 13% d'origen depoblacions nord-africanes.[30]
Els valencians són el grup humà que més es diferencia de la resta de grups humans per comunitat autònoma de l'estat espanyol després delsextremenys. La causa d'açò es troba en la major herència genètica procedent de les poblacions del nord d'Àfrica, que consisteix en un 13% de la genètica mitjana dels valencians enfront del 10,6% d'Espanya.[30]
A causa de la història i de les vicissituds compartides al llarg de molts segles, una gran part dels símbols tradicionals dels valencians coincideixen amb els d'Aragó,Catalunya i lesIlles Balears. El símbol valencià més antic és elpenó de la conquesta de València que data del1238, any de laconquesta de la ciutat de València. Aquest penó, al seu torn, prové de l'escut de la corona d'Aragó, que segons la llegenda, data delsegle ix. Des del primer moment, el Regne de València comparteix aquest símbol amb els altres territoris de lacorona d'Aragó.
Labandera del País Valencià, inspirada en elpenó de la conquesta, que duu, a més de les barres daurades i roges de lasenyera reial, la corona reial sobre fons blau, és a hores d'ara l'única legal i vigent arreu del país; tanmateix, tant al nord deSagunt com a les comarques al sud deGandia, és molt habitual veure la senyera sense blau, penjada de molts balcons durant festes.
Els valencians són majoritàriament catòlics (70%).[31] Aquest fet transcendeix fins a la conquesta, quan el rebuig als musulmans (encara avui en dia anomenats "moros" per molts valencians) i professar el cristianisme eren una part important de ser valencià. Aquest eix identitari produí grans convulsions entre els moriscs, musulmans que romanien després de la conquesta, i els nous pobladors cristians, un fet que conduiria alsegle xvii a l'expulsió dels moriscs i a l'expulsió dels jueus.
El sant patró dels valencians éssant Vicent Ferrer i la patrona, laMare de Déu dels Desemparats.
Molts valencians senten fortament el costum i elfolklore, que inclou cants tradicionals, com lesalbades, lesdansaes, l'ús de ladolçaina i tabalet, elsgegants icabets, elsmoros i cristians i les festes del foc. Les festes en general són, com també ho són per als territoris veïns, un element cabdal en el sentiment valencià: a sovint hom diu que el valencià és molt "fester". Entre les festes destaquen les demoros i cristians en nombroses localitats, i en destaquenAlcoi iLa Vila Joiosa, elMisteri d'Elx i a les capitals lesfestes de la Magdalena deCastelló de la Plana, lesFalles de València i lesFogueres d'Alacant. També destaquen les romeries com la de les canyes a Castelló, abans de la setmana festera i la de laSanta Faç a Alacant. A més, altres festes més generals tenen característiques pròpies al País Valencià com la benedicció de Sant Antoni als animals al mes de gener, la Setmana Santa amb processons, en què destaquenOriola,Crevillent,Alacant, i els barris marítims deValència, i el dia delCorpus Christi, que se celebra a la ciutat de València amb la desfilada de la moma. Per acabar, i amb un caràcter polític, cal destacar la processó de la reial senyera el 9 d'octubre de cada any.
-Cens_del_2001.png)
Des delsegle xiii, els valencians han parlat valencià. Esdevenen un dels motors de la producció literària d'aquesta llengua, especialment a partir del segle xv (segle d'or valencià). És important ressenyar que el segle d'or valencià ho és també de tota la literatura catalana i és durant aquest període que es produirien les obres més importants i característiques del català.
Des d'aleshores, el valencià és, i ha sigut, per a molts valencians el símbol més important de valencianitat, i és abanderat amb gran orgull pel poble valencià tant en el dia a dia com en els actes més simbòlics com ara les diades i les festes.
El valencià ha produït i regalat, als altres catalanoparlants, un ampli ventall d'expressions i paraules, l'ús de les quals és habitualment relacionat amb ser valencià, com ara la interjeccióxe (semblant a l'ebrenc "xeic" i que és un dels sobrenoms delValència CF), la caiguda de la d intervocàlica en mots com "mascletaes", l'ús intensiu de diminutius, especialment amb un sentit familiar i afectuós, com ara "xicotet", "xicoriutiu" i "antiu", un ric vocabulari agrícola i culinari com araespencat,mullaor,dacsa, "gambes de muntanya", etc.
Siga com siga, avui en dia els habitants del País Valencià parlen el valencià menys i menys, si bé resisteix fortament en algunes zones. El darrer sondeig de2005[32] revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valencià afirma fer-lo servir preferentment, mentre que el1995 el percentatge era del 50%.[33]
Si emprem l'accepció oficial i majoritària -que els valencians són els que són o han sigut empadronats al País Valencià-, les llengües principals dels valencians són elcatalà (en la seua modalitatvalenciana) i l'espanyol (vegeucastellà del País Valencià). Les llengües oficials emprades per les institucions valencianes[34] són elvalencià i elcastellà. Són també les llengües en les quals els ciutadans valencians tenen dret de dirigir-se als estaments públics, de tal manera que aquestes dues tenen la consideració de llengües pròpies en tot el territori valencià. Tanmateix, hi ha comunitats importants al país que disposen de la ciutadania, però parlen habitualment l'anglès, l'alemany i elfrancès, entre d'altres.
Lapaella és possiblement l'àpat valencià més conegut i ben estimat; però també són típics del país lescoques, elspastissets, l'arròs al forn, l'all-i-pebre, l'arròs amb crosta, elsuquet de peix, elmullador, lapericana i l'espencat, labotifarra, l'orxata i lamistela, lamona, elsbunyols i elsfartons, l'all-i-oli i lapicada, entre molts altres.
Hi ha comunitats de valencians establertes arreu del país. Una de les més històriques es troba a la comarca delCarxe, a laregió de Múrcia, i té l'origen en la immigració de valencians de la veïnacomarca delVinalopó Mitjà a la darreria del segle xix. Avui en dia hi ha 697 habitants censats al Carxe que parlenvalencià.[35]
Però sens dubte, dins de l'Estat Espanyol, el territori que més valencians ha concentrat fora de les fronteres valencianes des que es tenen registres estadístics ha sigut Catalunya,[36] on actualment viuen 61.959 (segons dades provisionals del padró del 2017 de l'INE). I és que des de final del segle xix Catalunya ha estat una de les destinacions principals per als emigrants del País Valencià, de manera que el nombre de valencians censats, que al 1920 era de 91.211 persones, al 1930 assolia el màxim de tot el segle amb 126.165 persones (de les quals més de 88 mil vivien només a la ciutat de Barcelona). Al 1970 la població encara es mantenia amb 109.636 persones. Avui en dia, però, per l'efecte de la mortalitat i les migracions de retorn, esta xifra s'ha reduït gairebé a la meitat del que representaven al 1930, encara que és molt possible que el seu nombre estiga sotregistrat com ha demostrat un estudi.[37]
Les següents autonomies en importància que concentren presència valenciana són (segons dades de l'INE del 2015): Madrid amb 44.133 empadronats valencians, Andalusia amb 32.746, Múrcia amb 25.825 i Castella la Manxa amb 24.388.
Un grup significant de valencians anaren a viure a Algèria al segle xix, on esdevingueren, junt amb elsmenorquins, més del 50% dels anomenatspied-noirs o colons europeus d'Algèria.[38] Després de la Guera de la Independència, la majoria d'aquests tornaren al país o es traslladaren a França.[38]
L'any 2011 vivien més de setanta mil valencians a l'estranger (concretament 79.254), on hi han 52 centres o casals valencians. Segons el Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger (PERE) del'INE de l'any 2011 la seua distribució era la següent:Amèrica 30.221 (Argentina 9.865);Europa 45.999 (França 19.932,Alemanya 7.454,Suïssa 6.682 iRegne Unit 4.315);Àfrica 1.099,Àsia 1.199 iOceania 614. El 96% dels valencians a l'estranger es repartien entre Europa, amb un 61%, i Amèrica, amb un 35%.[39] Ara bé, segons les dades de l'últim PERE de l'any 2017, el nombre de valencians inscrits al PERE han augmentat augmentat força, fins a arribar als 127.662. No obstant això, s'ha de tindre en compte que molt d'estos valencians són descendents de valencians (alguns dels quals exiliats), que van nàixer a l'estranger, ja que el PERE distingeix entre els nascuts dins del territori nacional o a l'estranger. D'esta manera, i segons les dades oficials de l'any 2015, el nombre de valencians que estaven inscrits en la Comunitat Valenciana era de 110.052, dels quals només 39.658 havien nascut dins les fronteres valencianes, és a dir, un 36% del total.[40]
Entre els escriptors valencians més coneguts, n'hi ha de cabdal importància en la literatura catalana, comAusiàs March,Joanot Martorell,Isabel de Villena iJaume Roig; guardonats delPremi d'Honor de les Lletres Catalanes comJoan Fuster,Manuel Sanchis i Guarner,Vicent Andrés Estellés,Joan Francesc Mira iEnric Valor (aquests dos darrers, també Creus de Sant Jordi);Creus de Sant Jordi comIsabel Clara Simó; encastellà,Vicent Blasco Ibáñez,Guillem de Castro,Azorín iMiguel Hernández; i d'altres de rellevància comJosep Bernat i Baldoví,Vicent Querol,Toni Cucarella iFerran Torrent.
Entre els artistes valencians destacats, hi ha els pintors històrics comJacomart,Josep de Ribera ("lo Spagnoletto") iVicent Masip; com també els pintorsJoaquim Sorolla,Josep Benlliure iAlonso Sánchez. Cal esmentar també l'escultorMariano Benlliure.
Entre els esportistes valencians, figurenpilotaires comel Nel de Murla,Quart,Juliet d'Alginet,Rovellet iGenovés I, que destaquen per estar a la Galeria d'honor deltrinquet de Pelayo. Un altre pilotari reeixit ésÁlvaro Navarro. Entre els futbolistes, han eixit gent comAntonio Puchades,Pep Claramunt oRicardo Arias. També hi ha tennistes comDavid Ferrer iJuan Carlos Ferrero; motociclistes comHéctor Faubel iArturo Tizón; i ciclistes comÁngel Casero.
En l'àmbit musical, cal parlar dels cantautorsRaimon,Ovidi Montllor iPaco Muñoz; i en l'actualitat, d'Obrint Pas iLa Gossa Sorda, grups derock, iPau Alabajos,Òscar Briz iFeliu Ventura, cantautors. Pel que fa a la guitarra clàssica,Francesc Tàrrega fou el primer concertista d'aquest instrument de la seva època, a més d'un gran compositor. En castellà, cal destacarNino Bravo iConcha Piquer. A més, el gran compositorVicent Martín i Soler i la compositora, musicòloga i investigadora de música antigaMatilde Salvador.
Entre els valencians il·lustres de caràcter religiós, figuren els papesAlexandre VI iCalixt III,Bonifaci Ferrer, autor de laBíblia Valenciana, i els santsFrancesc de Borja,Joan de Ribera,sant Vicent Ferrer, patró dels valencians.
Entre els valencians filòsofs, destacaJoan Lluís Vives.
Entre els polítics valencians més destacats, hi haVicent Blasco Ibáñez, ideòleg delblasquisme oMónica Oltra Jarque, portaveu deCoalició Compromís. Entre elspresidents de la Generalitat Valenciana han destacatEduardo Zaplana, que seria ministre de Treball oFrancesc Camps. Entre els alcaldes, han tingut especial visibilitat dos alcaldes de la capital:Rita Barberá Nolla iRicard Pérez Casado.
Entre els militars valencians a destacar, figuren elgeneral Basset, cap delsmaulets; iVicent Peris, capità delsagermanats, així comVicent Rojo Lluch.
| Història | Prehistòria · Edat Antiga · Edat Mitjana · Edat Moderna · Edat Contemporània Per territori:L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià |  |
|---|---|---|
| Geografia | ||
| Llengua | Per territori:L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Política | Independentisme · Nacionalismecatalà,valencià,mallorquí iandorrà · Regionalisme · Espanyolisme o unionisme · Blaverisme iGonellisme · Republicanisme · Socialdemocràcia · Conservadorisme · Neoliberalisme Per territori:Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Economia | ||
| Societat | Per territori:Algueresos · Andorrans · Catalans · El Carxe · Formenterers · Frangencs · Eivissencs · Mallorquins · Menorquins · Nord-catalans · Valencians | |
| Cultura | ||
