El departament pren el seu nom de la font i del poble homònims que s'anomenen en català lafont de Valclusa (en occitàVauclusa ola Fònt de Vauclusa, en francèsFontaine-de-Vaucluse). Per la seva part, el poble deu el seu nom a la vall profunda en què està situat i que enllatí rep el nom deVallis Clausa.
Valclusa és part de la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Afronta a l'oest amb els departaments deGard (Llenguadoc-Rosselló) iArdecha (Roine-Alps), al nord amb el departament deDroma (Roine-Alps), a l'est amb elsAlps de l'Alta Provença, i al sud amb els departaments deVar (encara que tan sols siguin alguns centenars de metres) i de lesBoques del Roine.
El28 de març de1792, aquests dos territoris formaren dos nous districtes, Avinyó i Carpentràs (anteriorment capital del Comtat Venaissí). Avinyó s'incorporà al departament de les Boques del Roine i Carpentràs al de la Droma.
Posteriorment, el12 d'agost de1793 va ser creat el departament de Valclusa. Aquest nou departament no solament era constituït per Avinyó i Carpentràs, sinó també pels districtes d'Ate i d'Aurenja, que pertanyien a les Boques del Roine, i pelcantó de Saut, que pertanyia als Baixos Alps (actualment Alps de l'Alta Provença). L'any1800, una darrera modificació territorial va fer que la localitat de Susa (en francès Suze-la-Rousse) passés al departament de Droma. Això comportà que el cantóvauclusenc de Vauriàs restés enclavat dins del territori departamental de la Droma.
Valclusa ha estat tradicionalment un departament rural, amb una economia basada en l'agricultura i laindústria agroalimentària. És el principal productor francès defruites (meló,cirera,maduixa,raïm de taula) i verdures (tomàquet). Ara bé, el sector ha de fer front a la dura competència que suposen els productes agrícoles estrangers, provinents principalment de l'Estat espanyol.
El sector vinícola gaudeix d'una bona reputació gràcies alsvins de ladenominació d'origen Còstas del Ròse (Côtes du Rhône).
Els conreus de lavanda i herbes aromàtiques s'estan desenvolupant gràcies a unmercat en plena expansió.
Finalment, cal destacar la importància delturisme. El departament acull al voltant de 3.500.000 de turistes cada any, alhora que nombroses propietats han estat transformades en segones residències. Això ha donat lloc a un boom immobiliari, que començà als anys 1970. Actualment, és molt difícil d'adquirir qualsevol mena d'habitatge, a la qual cosa hem d'afegir els elevats preus delsòl, sobretot de la creació del Parc Natural Regional del Luberon ençà i de les consegüents limitacions a laconstrucció que aquest parc implicà.
L'any2004, fou reelegit com a president delConsell General Claude Haut, del Partit Socialista, amb el suport dels 13 consellers generals d'esquerra.
Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:
.svg)
