Anteriorment, va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però esta comarca es va disgregar el 1989 en quatre comarques, que posteriorment en 2023 es reduiria a tres,[5] les comarques del'Horta Nord,l'Horta Sud iValència, la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià.
València es va fundar com acolònia romana l'any 138 aC, amb el cònsolDècim Juni Brut Galaic, i es va denominarValentia Edetanorum. Diversos segles després, l'any 711 elsmusulmans van ocupar la ciutat, canviant el seu nom aBalansiya. Aquests aportaren la seuallengua, la seuareligió i els seus costums, així com innovacions com la implantació de sistemes de reg i la introducció de nouscultius. L'any 1238 el rei cristiàJaume I d'Aragó va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en elLlibre del Repartiment, i també va crear una nova llei per a la ciutat, elsFurs, els quals es van fer extensius a la resta delRegne de València. Al segle xviii,Felip V va derogar els furs com un castic al Regne de València per haver-se alineat amb elsaustriacistes en laGuerra de Successió espanyola. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seuautogovern, i es va instituir València com la capital de l'actualComunitat Valenciana, tal com arreplegal'Estatut d'Autonomia.
La ciutat està situada a la vora delriu Túria, a lacosta est de lapenínsula Ibèrica, just al centre delgolf de València, encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial delTúria, a uns quatre quilòmetres de distància de lamar. A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es trobal'Albufera de València, la qual és propietat de l'Ajuntament de València des de l'any 1911 quan la va comprar a laCorona d'Espanya per 1.072.980,41pessetes. L'Albufera és un dels llacs més grans de l'estat espanyol, ja que té prop de 2 100 hectàrees de superfície, a les quals cal afegir una extensió de 14.100 hectàrees demarjal dedicades al cultiu de l'arròs. Pel seu valor cultural, històric i ecològic, este paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar laGeneralitat Valenciana, l'any 1986.
En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els servicis, ja que prop del 84% de la població activa ocupada pertany alsector serveis. No obstant això, la ciutat manté una baseindustrial important, amb un percentatge de població ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitatsagrícoles, a pesar de tindre una importància relativament menor amb només l'1,9% de la població activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3.973 hectàrees, les quals estan ocupades majoritàriament per cultius d'horta i cítrics.
Elcentre històric és un dels més extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país. Entre els seus monuments més representatius es troben elMicalet, laSeu, lesTorres de Serrans ide Quart, laLlotja de la Seda, declaradapatrimoni de la humanitat per la Unesco el 1996, i laCiutat de les Arts i les Ciències. També cal destacar que elMuseu de Belles Arts de València és el museu pictòric més important del territori valencià, i per la seua rellevància és un dels primers d'Espanya; igual que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el qual té per objectiu investigar i difondre l'art del segle xx.
En l'àmbit polític, des de l'any2023 l'ajuntament està governat pelPartit Popular iVOX i n'ésalcaldessaMaría José Català (Partit Popular), que va arribar a l'ajuntament l'any 2023 gràcies a un pacte de govern amb VOX.
Toponímia
El topònim de «València» deriva del nomllatíValentia Edetanorum, que li donaren elsromans en fundar-la.[8] Esta denominació es pot traduir com a ‘Valor (o força) a la terra delsedetans’,o simplement com a ‘Valor dels Edetans’, i s'emmarca en el costum, ja practicat aItàlia alsegle ii, de fundarcolònies amb topònims que al·legaren virtuts militars.[9] Elsàrabs la denominaren Madínat at-Turab (àrab:مدينة التراب,romanitzat: Madīnat at-Turāb, ‘Ciutat de l'Arena’), per situar-se a la vora delriu Túria, mentre que reservaren el terme Balànsiya (àrab:بلنسية,romanitzat: Balansiya) per a la totalitat de lataifa de València.[10] En l'època d'Abd-al-Aziz, la ciutat passà a tindre l'ús exclusiu deBalànsiya, que passaria a serValençia encastellà, en època del Cid[11] i, posteriorment,València en català ambJaume I.
Des de2016, i arran d'un decret municipal no oficialitzat de l'any1996, l'única denominació oficial de la ciutat és el topònim en valencià,València.[12][13][14] L'Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic de València és amb «e» oberta, encara que la pronunciació recomanada per als valencians ésValéncia amb «e» tancada.[15]
A més, al llarg de la història la ciutat ha rebut sobrenoms, com el dela Ciutat de les mil Torres,[16] durant els seglesxvii iXVIII, laCapital del Túria o elCap i Casal. També durant diversos segles i fins a l'època delfranquisme fou coneguda amb el nom deValencia del Cid.[17]
Geografia
Localització
Terme municipal de València, en l'extinta comarca de l'Horta de València.
La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de lapenínsula Ibèrica, sobre la gran plana al·luvial que formen els riusXúquer iTúria, a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet delPuig es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilòmetres més enllà cap al nord-oest es troba laSerra Calderona, principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que també és el seu pulmó verd.
València ha sigut tradicionalment la capital de la comarca històrica i natural del'Horta de València. No obstant això, després de la divisió comarcal autonòmica de 1987 el municipi de València ha format per si mateix una nova comarca, la coneguda com la «Ciutat de València». D'esta manera, la comarca de València s'estén tan sols a la ciutat, les seues pedanies, i el llac del'Albufera.
La ciutat antiga és a la vora del riu, a uns quatre quilòmetres de la mar, on antigament només n'hi havia elGrau de València, que ara és unit a la ciutat i forma part del districte conegut com aPoblats Marítims. La raó per la qual la ciutat es fundà lluny de la costa és que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de València. Al sud de la ciutat hi ha l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça a la vora de la mar i separada d'esta per una restinga. L'Albufera, que es nodrix de nombrosos aqüífers i de les aportacions del barranc de Xiva, és hui dia un parc natural.
La Ciutat de València posseïx unclima típicamentmediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Elsestius són càlids i elshiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions són discretes, de 454 mm a l'any, i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a latardor (gota freda) i un altre a l'acabament de l'hivern i començament de laprimavera.
Cornucòpia a la plaça de la Mare de Déu. Símbol de laValentia romana
La ciutat de València fou fundada l'any138 aC amb el nom deValentia pel cònsol romàDècim Juni Brut.[a] La ciutat s'emplaçà sobre el meandre delriu Túria en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana al·luvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (ibèrics): Arse o Saguntum (Sagunt) al nord-est, Edeta (Llíria) al nord-oest i Saetabis (Xàtiva) al sud. Tots tres s'emplaçaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es fundà al bell mig del pla.
Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'elecció d'este emplaçament. En esta època de la Roma republicana la ciutat de València no era la principal ciutat de l'actual País Valencià (Saguntum iIllici eren, sens dubte, més importants), però sí que era un nucli agrari notable, que arribà a canalitzar les aigües per a reg, i a encunyar moneda pròpia, on l'emblema de la ciutat ja era lacornucòpia o corn de l'abundància.
L'any75 aC fou destruïda a la guerra entrePompeu iSertori, i fou abandonada durant uns 50 anys. Al segle i, la ciutat de València ja havia recuperat la població, i es començaren a construir grans obres d'infraestructura. Alsegle iii inicià una altra època de decadència, com a la resta de l'Imperi Romà. Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pelsvisigots i formà part de diversos regnes peninsulars.
L'Islam
Torre de la murada àrab del segle xi, envoltada d'edificis (actual barri delCarme, aCiutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València.Plat de ceràmica àrab (s.xii), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir.
L'etapa immediatament posterior a la conquesta musulmana de l'any711 constituïx un període fosc, del qual no es tenen gaires referències. La ciutat devia estar molt despoblada; de fet, a banda de Balansiya, la ciutat rebé durant uns segles el nom de Medina al-Turab, que vol dir ciutat del fang o de la pols, per l'estat d'abandonament en què es trobava. Durant l'emirat deCòrdova Abd allah al-Balansi exercí una mena de govern autònom sobre l'àrea valenciana, però més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada dins l'òrbita de l'islam de la ciutat, que en poc de temps canvià de llengua, religió i costums.
L'auge més gran de la ciutat començà amb els regnes detaifes (s.xi), un dels quals el de Balansiya. La ciutat cresqué, i en temps d'Abd al-Aziz s'hi edificà una novamuralla (s.xi), de la qual encara es conserven restes per totCiutat Vella.Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre el1065,assetjant la ciutat deBalansiya i alçat el setge, vencent a l'emirat de Balànsiya a labatalla de Paterna durant la retirada.[20] A la darreria delsegle xi elCid, un mercenari castellà de fortuna que ha suscitat molta llegenda, entrà a València, la qual estigué en mans de les tropes cristianes comandades per Rodrigo entre els anys1094 i1099, i per Ximena, la seua viuda, entre 1099 i1102. A la seua marxa, elsalmoràvits ocuparen la ciutat i hi restauraren el culte musulmà i un governador al capdavant. Poc després de la seua mort, els almoràvits recuperaren la ciutat. Durant les dècades centrals del segle xii el rei fouIbn Mardanix, el rei Llop. El 1171 València passà a ser de dominació almohade.
L'entrada a la ciutat de València del rei catalanoaragonésJaume I, el9 d'octubre de1238, posà fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta deixà una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencians.
Després de la victòria cristiana, la població musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, principalment de Lleida. Jaume I atorgà a la ciutat unes noves lleis, elsFurs, que anys després foren extensives a tot elRegne de València. Començava així una nova etapa, de la mà d'una nova societat i d'una nova llengua, que establí les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.
Durant el segle xiv la ciutat patí fortes riuades el1321,[21][22] 1340 i 1358 lapesta negra (1348), laGuerra de la Unió (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i laGuerra dels Dos Peres, que obligà a alçar molt de pressa una novamuralla per a contindre, per tres vegades (1359,[23]1363 i1364) l'ataccastellà. En el darrer terç delsegle xiv es va construir unanova drassana que encara es conserva.[24] La convivència entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.
Alsegle xv València visqué una etapa de gran desenvolupament econòmic i de gran influència política. Es creà laTaula de Canvis i Depòsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la indústria local —que tenia els teixits al capdavant— aconseguí un gran desenvolupament, i la ciutat esdevingué un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es construí laLlotja de la Seda, centre de transaccions i un verdader temple delcomerç.
Pel que fa a la influència política, arribà fins al punt que les dos úniques vegades que un bisbe hispànic ha arribat apapa ha estat amb dos bisbes de València:Calixt III i el seu nebotAlexandre VI.
L'Imperi Espanyol
La pau de les Germanies, oli sobre llenç, per Marcelino Unceta.
Arran del descobriment d'Amèrica, l'economia europea començà a bascular cap a l'Atlàntic, en detriment de laMediterrània. Malgrat la unió dinàstica ambCastella, la conquesta i explotació d'Amèrica era una tasca exclusiva de Castella, i els valencians —com els catalans, aragonesos i mallorquins— en tenien vedada la participació. Davant d'esta situació, València entrà en una aguda crisi econòmica, que es manifestà ràpidament amb larevolta de les Germanies (1519-1522), un moviment de menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana, i de camperols de classe baixa contra els terratinents i els seus súbditsmoriscs. Esta revolta acabà amb una cruel repressió per als cabdills agermanats per part de la virreinaGermana de Foix i suposà l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic deCarles I.
La crisi s'accentuà durant elsegle xvii amb l'expulsió dels moriscs el1609, els quals suposaven quasi un terç de tota la població delregne. La decadència de la ciutat i regne tocà fons amb laGuerra de Successió Espanyola del1702 al1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogarFelip V elsFurs de València. El 2007 es compliren els tres-cents anys de la decisiva derrota a la batalla d'Almansa, el25 d'abril de1707. En record d'esta data cada 25 d'abril se celebra oficialment el dia de les llibertats nacionals valencianes.
Els Borbons
Amb lanova planta, és a dir, l'abolició delsfurs valencians i l'acomodament del Regne i de la seua capital a les lleis i costums deCastella, els càrrecs del govern municipal deixaren de ser electius per passar a ser de designació directa del monarca, ocupats sovint per aristòcrates forans.
València s'hagué d'acostumar a ser una ciutat ocupada, amb presència de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Doménec, però també en altres edificis, com ara la mateixaLlotja, que fou caserna fins a1762.
En l'àmbit econòmic, el segle xviii fou de recuperació gràcies a la manufactura de teixits deseda i altres activitats industrials, com lataulelleria.
ElPalau de Justícia és un dels edificis més reeixits de l'etapa borbònica (1758-1802), impulsat per Carles III, en temps de prosperitat econòmica.
Elxviii fou el segle de les idees i la il·lustració, que trobà a València un ressò en personatges comGregori Maians oPérez Bayer, que mantenien correspondència amb els destacats pensadors francesos o alemanys del moment. En este ambient d'exaltació de les idees nasqué el 1776 la Societat Econòmica d'Amics del País, introductora de nombroses millores en l'agricultura i la indústria i promotora de diverses institucions econòmiques, cíviques i culturals.
València i els pobles dels voltants entorn del1840. Apareixen com a independents molts dels municipis que la ciutat s'annexionaria a partir del1870.
El1793 s'hi esdevé una revolta contra elsfrancesos de la ciutat en resposta a l'execució deLluís XVI de França.[25] El segle xix s'enceta amb la invasió napoleònica, contra la qual el poble valencià s'alçà en armes el 23 de maig de 1808, arengat per personatges com ara elPalleter. Els amotinats prengueren la Ciutadella, i l'atac del 28 de juny del general napoleònic Moncey fou refusat. Després el general Suchetrepetí el setge i aconseguí el seu objectiu el 9 de gener de 1812, després d'intensos bombardeigs. El seu control sobre la ciutat fou breu, perquè el juliol de 1813 hagué d'abandonar-la davant de la retirada de l'exèrcit francés.
Durant la invasió napoleònica, els valencians enviaren els seus representants a lesCorts de Cadis, on es redactà una constitució de caràcter liberal i antisenyorial. El maig de 1814Ferran VII tornà a la península a través de València, i derogà immediatament la Constitució de Cadis, instaurant de nou un règim absolutista.
Comença una etapa de conflictes entre els absolutistes i els liberals. Al març de1820, durant elTrienni Liberal (1820-23), el general absolutista Elío fou executat. Durant l'etapa ultraconservadora anomenada Ominosa Dècada (1823-1833) hi hagué una repressió implacable antiliberal a càrrec de les forces de l'Estat i la Inquisició, que executà a València la seua última víctima l'any 1824,Gaietà Ripoll, un mestre acusat de «deista» i «maçó».
Durant la regència de María Cristina i el govern progressista d'Espartero es liquidà definitivament l'Antic Règim i s'assolí el liberal. La ciutat visqué un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaça de les tropescarlines de Cabrera. Durant este període convuls es crearen les províncies (1833), es posà en marxa ladesamortització de béns de l'Església (1837) i els seus immobles i terrenys foren adquirits en la seua major part per la burgesia local.
El regnat d'Isabel II constituí una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a València, on milloraren substancialment les infraestructures i els serveis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el delport. LaCompanyia del Ferrocarril de Xàtiva al Grau de València, fundada en1851, en1854 arriba aXàtiva, motiu de grans celebracions.[26]
El 1873 es proclamà laPrimera República, en un ambient radicalitzat, que esdevingué la insurrecció cantonalista el 19 de juliol. El Cantó de València no tingué el caràcter revolucionari d'altres ciutats comAlcoi, però el govern de Madrid ofegà la rebel·lió mitjançant les armes i sotmeté la ciutat a un intens bombardeig pel generalMartínez de Campos.[27] Després de la fi de la repúblicaAlfons XII arribà a València, anant cap a Madrid, l'11 de gener de1875, i poc després fou proclamat rei.
La restauració borbònica i l'equilibri entre conservadors i liberals romangué a València fins a la concessió del sufragi universal masculí el 1890, a partir del qual elrepublicanisme, que teniaVicente Blasco Ibáñez al capdavant, ascendí considerablement fins a convertir-se en la força més votada a la ciutat.
Durant la segona meitat delsegle xix la burgesia -especialment l'agrària, enriquida per la introducció del cultiu de la taronja, però també de l'expansió de la vinya i altres cultius- impulsà el desenvolupament de la ciutat. Este auge econòmic es correspongué amb una lleurenaixença de les tradicions i de la llengua pròpia dels valencians, que havia estat ferotgement bandejada des de temps deFelip V. Cap al 1870 començà a reeixir laRenaixença, un moviment compromés amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, pròximes al romanticisme deTeodor Llorente, s'enfrontaren els plantejaments més reivindicatius deConstantí Llombart, creador deLo Rat Penat.
Oficines de l'antiga fàbrica de Ventura Feliu al carrer de Sant Vicent; després utilitzades com a caserna d'artilleria.
El 1885, els efectes de l'epidèmia de còlera es varen fer sentir a València, amb 4.919 morts.[28]
El creixement de l'activitat industrial a València es basava en xicotetes empreses familiars, que ocasionalment aconseguien un creixement notable. Com en el cas de Francisco Climent Sebastián i Miguel Alcalá, que en 1880 fundaren La Maquinista Valenciana; o de Miguel Devís Pérez i José Noguera Chuliá, fundadors dels tallers Devís y Noguera el 1897. Una altra indústria en expansió hi era la del moble, a partir de la introducció del moble corbat per part de Luis Suay el 1860. Amb tecnologia portada de França, a finals del XIX quatre empreses en concentraven la producció a València: José Trobat, Salvador Albacar, Ventura Feliu i Joaquín Lleó. A més, el sector de la fusta es beneficiava de la demanda d'envasos agrícoles.[28]
Al començament del segle xx València era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, però hi havia producció de pells i cuirs, fusta, metal·lúrgia i alimentació, este darrer amb un vessant exportador, en particular de vins i cítrics. Hi predominava la xicoteta empresa, però cada dia s'introduïa més la mecanització i les grans empreses. La millor expressió d'esta dinàmica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplaçada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avanços de l'agricultura i de la indústria. Entre els edificis més reeixits de l'època cal destacar els d'estil modernista, com ara l'Estació del Nord i els mercatsCentral i deColom.
Els obrers, en nombre creixent per la industrialització, començaren a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. El partit republicà deBlasco Ibáñez arreplegà els fruits d'estes reivindicacions i obtingué un enorme suport popular, governant a l'ajuntament entre 1901 i 1923.
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) afectà molt l'economia valenciana, en col·lapsar les exportacions de cítrics. La instauració de ladictadura de Primo de Rivera l'any 1923 frenà durant alguns anys la conflictivitat social, però no apagà la creixent radicalització política. El moviment obrer anà consolidant la seua organització sindical, mentre els sectors conservadors s'aglutinaven entorn laDreta Regional Valenciana.
LaRepública (1931-1939) obrí les vies democràtiques de participació i incrementà la politització dels ciutadans, especialment amb l'ascens del front conservador al poder el 1933. Este clima marcà les eleccions de 1936, guanyades pelFront Popular, la qual cosa promogué el fervor de les classes populars.L'alçament militar del 18 de juliol no triomfà a València. Durant uns mesos hi hagué un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de laGuerra Civil espanyola aconsellà traslladar la capital de la República a València; això succeí des del 6 de novembre de 1936 fins al 31 d'octubre de 1937, moment en què el govern marxà aBarcelona. A València el govern s'instal·là alpalau de Benicarló i els ministeris ocuparen diversos palaus. La ciutat fou intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa portà a la construcció de més de dos-cents refugis per protegir la població. El30 de març de 1939 València es rendí i les tropes sublevades van fer la seua entrada.
Amb l'arribada de ladictadura franquista es prohibiren els partits polítics i s'inicià una severa repressió ideològica i cultural, encapçalada per l'Església catòlica. L'autarquia econòmica provocà una profunda crisi i el desabastiment dels mercats: els racionaments i l'estraperlo s'imposaren durant més d'una dècada. Els franquistes silenciaren les catastròfiques conseqüències de la riuada de 1949, amb desenes de morts, però no es pogué fer el mateix amb l'encara més tràgicariuada de 1957, quan el riuTúria es desbordà, causant la mort de molts valencians (81 oficialment, la xifra real no se'n sap). Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit (Pla Sud). El riu vell delTúria s'abandonà durant anys. Els alcaldesfranquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es descartà (gràcies a l'adveniment de la democràcia i a les protestes veïnals), obrint pas al seu ús com a parc municipal (vegeuJardí del Túria).
Al començament dels seixanta s'encetà la recuperació econòmica i València visqué un espectacular creixement demogràfic a causa de la immigració i l'execució d'importants obres urbanístiques i d'infraestructures.
Amb l'arribada de la democràcia, València es constituí com la capital delPaís Valencià amb elConsell Preautonòmic el1977 i assolí cert grau d'autogovern. Això no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 hi hagué una temptativa colpista que, des de València, encapçalàMilans del Bosch. La democràcia propicià la recuperació de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es pogué evitar certa crispació social entorn dels símbols, coneguda com labatalla de València.
La ciutat de València comptava el2014 amb un total de 786.424 habitants, segons dades de l'INE, 746.217 al nucli urbà i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que supera amb escreix el milió i mig d'habitants. Representa cap al 18% de la població valenciana.
Evolució
Al llarg del segle xx la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que foren el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En la primera dècada del segle xxi els forts corrents migratoris exteriors van provocar de nou una dinàmica demogràfica positiva.
L'evolució dels efectius demogràfics de la ciutat durant quasi tota l'època estadística queden resumits mitjançant el següent diagrama de barres:
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[c]
El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de més edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jove, amb un 25% dels seus efectius en les generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.
Distribució de la població per districtes i barris
Districtes de València.Barris de València.Jardí del Túria. Tram deRicard Bofill al districte de l'Eixample.Factoriala Lanera, hui en dia hotel Westin de València, al districte del Pla del Real.Alqueria al districte deBenicalap.Platja de laMalva-rosa (Poblats Marítims).Albufera de València (Pobles del Sud).
Total València ciutat: 791.632 habitants (750.882 al nucli urbà).
Activitats econòmiques
Els romans la fundaren en un pantà durant el segle ii aC i dessecaren part de les seues terres i les posaren en reg, faena que continuaren els àrabs a partir del segle viii, i els cristians després de la conquestajaumina, en el segle xiii. Fins al segle xiv fou un centre bàsicament agrari i d'intercanvi de productes agrícoles, i la seuahorta era famosa per la seua alta productivitat.
A partir del segle xiv i sobretotxv començà a destacar poderosament laindústria sedera de València, que fou la més important a la ciutat fins al segle xix, i que donà nom a un dels seus barris: el deVelluters.
En l'actualitat la ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de servicis, la influència de la qual està molt més enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment, la població ocupada en el sector servicis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, delcomerç detallista i majorista, dels servicis especialitzats a empreses i d'activitats professionals.
No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per menudes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció.
L'economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que es veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehicles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques es reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com laFira de València, la Borsa, elPalau de Congressos, les seues Universitats, tant la deValència, com lapolitècnica i, sobretot elport.
Cal destacar el paper del port per a l'economia de la ciutat. A principis del 2006 era el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es troba entre els deu primers d'Europa quant a trànsit de mercaderies.[33] El Port de València alberga també la Valencia Superyacht Marina, la Marina Reial Joan Carles I i el Port America's Cup.
A més, el port manté un trànsit regular de passatgers entre València, les Illes Balears i Itàlia i un emergent mercar de creuers que en 2005 enregistrà 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a este nivell d'activitat, el port de València disposa d'instal·lacions amb equipament competitiu en una superfície d'unes 600 hectàrees amb més de 12.000 metres lineals de moll dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. És per tot això que el port de València té un paper rellevant en l'economia local: s'estima que genera directament o indirecta més de 15.000 llocs de treball i activitat per més de 1.100 milions d'euros.
València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenvolupament: l'IVAM, elPalau de la Música o laCiutat de les Arts i les Ciències aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci.
D'altra banda, les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, amb un total de 3.973 ha, ocupades en la seua major part per cultius d'horta.
El 2017 es va impulsar l'apicultura creant l'ajuntament un abellar municipal.[34]
Cultura
Museus i monuments
Entre els principals museus, monuments i atractius turístics de la ciutat de València cal esmentar:
La ciutat compta amb nombrosos parcs i jardins, per exemple el Jardí Botànic, el Parc de l'Oest, els Jardins del Real o de Vivers i el Jardí del Túria (anomenat el Riu, amb més de 6,5km de vegetació). Malgrat això, disposa de 5,3 m² de superfície verda per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats de l'Estat Espanyol.[35] El 90% de les vies de circulació disposa de zones enjardinades i arbres en menor o major mesura.
El jardí ocupa l'antiga llera delriu del mateix nom. Quan el riu es va desviar, es reutilitzà el seu espai com a zona lúdica, amb més de 6,5 km de llarg. Es dividix en diverses parts:
ElParc de Capçalera, es troba en la capçalera de l'antic llit del Túria, que fita amb el municipi veí deMislata.[36] Dins trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardí, jocs infantils i elBioparc, el nou zoo de València, basat en el concepte de zoo-immersió. Les antigues instal·lacions del zoo es trobaven al jardí de Vivers i tancaren les portes el31 de juliol de 2007, després de quaranta-dos anys funcionant en una ubicació provisional.[37]
Vetges-tu, este tram pren el seu nom de l'estudi d'arquitectura que el dissenyà a principis dels 80 (l'estudi Vetges-tu i Mediterrània). Té un estil avantguardista, i vora els jardins i passarel·les inclou una font simbòlica amb forma detetera, també hi ha un edifici ocupat per una brigada de guàrdia de la policia local.
ElParc Gulliver, és un parc infantil que emula la figura gegantesca deGulliver, la seua roba i cabells fan de tobogans. La idea és que els xiquets simulen els habitants deLilliput que van capturar a l'home en la novel·la deJonathan Swift.
Pont de Sant Josep i l'anticPortal Nou al fons.A més, al llarg del llit del riu trobem un gran nombre deponts que uneixen les dues parts de la ciutat que el Túria divideix. Alguns d'aquests han estat reconstruïts arran de laRiuada del 1957 ("la Riuà"), la qual va fer malbé gran part de l'entorn més proper al riu. D'aquesta manera els actuals ponts del Túria són, d'oest a est, els següents:
Amb més de dos-cents anys d'història, el jardí depén administrativament de laUniversitat de València, i és membre delBGCI (Botanic Gardens Conservation International), de laAsociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos i presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics. El seu codi d'identificació internacional com a institució és "VAL".
El seu origen remot serien els horts de plantes medicinals delsegle xvi, relacionats amb l'ensenyança de medicina de la universitat. Després d'una remodelació, en l'actualitat, a més de la preservació del jardí històric, es treballa en la seua continuïtat com a centre d'estudi, busca i desenvolupament de la cultura botànica, investigant sobre flora, biosistemes i vegetació. Participa en projectes internacionals relacionats amb la biodiversitat vegetal l'estudi de plantes autòctones. Disposa de biblioteca, herbari i germoplasma. Així mateix, promou congressos d'especialistes i jornades, trobades i exposicions divulgatives.
Estos jardins se situen en el districte delPla del Real, ocupant part del solar on estava elpalau del Real o palau Reial de València i els seus jardins. El palau s'enderrocà durant laGuerra del Francés per suposades raons estratègiques abans de l'arribada de les tropes de l'exèrcit francés deNapoleó, dirigides pelmariscal Suchet.
Encara que els jardins tenen l'origen remot en els mateixos jardins del palau, la seua configuració actual naix en1814, quan amb els enderrocs del palau es formaren dues muntanyetes on es plantaren flors i arbres. Sent aquest l'origen, els jardins s'ampliarien gradualment en etapes posteriors.
L'Albereda de València és un passeig i avinguda d'origen històric, que s'estén des dels Jardins de Vivers fins a la plaça de Saragossa. Successives ampliacions de l'avinguda fan que aquesta aplegue fins al port, per la riba nord del riu.
Es construí sobre uns solars existents en l'antiga plaça de la Duana al voltant de l'any1850. Però l'organització definitiva del Parterre té lloc bastant després, quan s'inaugura el monument aJaume I, obra d'Agapit Vallmitjana. L'erecció d'esta estàtua eqüestre va sorgir en les tertúlies que s'organitzaven cap a l'any1875 al voltant deTeodor Llorente per solemnitzar el sext centenari de la mort del rei conqueridor. Este grup presentà un escrit a l'Ajuntament demanant-hi la construcció del monument, i este acceptà la proposta. Finalment, més tard del previst per problemes econòmics, el12 de gener de1891 es col·locà l'estàtua sobre el pedestal, inaugurant-se oficialment el20 de juliol del mateix any.
Des de la seua creació el jardí no ha sofrit grans modificacions, exceptuant la feta per lariuada de 1957, que va perjudicar bastant el jardí i va fer que es canviara un poc la seua forma.
És un jardí de traçat lliure, amb característiques romàntiques i al que acompanya unpalauet modernista construït el1900. L'Ajuntament de València comprà els terrenys que ocupa actualment el jardí i el1976 començà les obres de condicionament, restauració i neteja del jardí, que va estar abandonat molts anys.
El jardí té una superfície de 48.300 metres quadrats, situat entre els carrers de Jerónimo de Monsoriu, Conserva, Plaça Organista Cabo i l'avinguda dels Sants Just i Pastor. Recentment, fou ampliat en un dels seus laterals. El conjunt està separat en quatre zones diferenciades: l'entorn presidit pel palauet (construït el 1900 pel comerciant José Ayora, amb projecte de Peregrin Mustieles), l'antic jardí annex al palauet, una zona nova, oberta i funcional feta recentment i la zona nova de l'estació d'Aiora deMetroValencia.
És un parc inaugurat el 2002 que se centra en la flora local i que també pretén ser el refugi de la fauna silvestre. El 70% del parc està destinat perquè els visitants puguen trepitjar-hi. Conté un llac que contacta directament amb la terra. Està format per tres unitats de paisatge, que "són, de major a menor distància respecte a la llera d'aigua, el bosc i matoll mediterrani –representant l'ecosistema de la Devesa del Saler–, l'omeda i el bosc de ribera típic de la zona litoral mediterrània".[36]
València és famosa per lesFalles, les festes locals del15 al19 de març, en honor del seu patró,sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes deSant Vicent Màrtir, també patró de la vila, enGener, i les deSant Vicent Ferrer, patró delPaís Valencià. En esta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants.
Una altra festivitat gran en la ciutat és el9 d'octubre, data que rememora l'entrada deJaume I a la ciutat. Eixe dia se celebra a la ciutatSant Donís o, més popularment, la "Mocadorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i a vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites, i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats.També el nou d'octubre té lloc la popularprocessó cívica, en la qual una comitiva, conformada per les altes esferes polítiques i socials valencianes, acompanya laSenyera Coronada pel centre antic de la ciutat, visitant llocs com la catedral de València i el Palau de la Generalitat. Cada any es designa a una personalitat que serà encarregada de portar la senyera durant tot el recorregut. Una de les peculiaritats d'este acte és que la senyera s'ha de baixar (i tornar a pujar, en acabar la processó) del balcó de l'ajuntament en posició completament vertical, mantenint la tradició del Centenar de la Ploma, segons la qual laReial Senyera Coronada no es pot inclinar davant ningú.
Lapilota valenciana és l'esport depilota autòcton delPaís Valencià. Dos jugadors o equips front a front competixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, com ara que la pilota passe per damunt d'una corda o avance unesratlles en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com aPilota, s'anomenaPilota valenciana per distingir-la d'altresjocs de pilota, com lapilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota este nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. Excepte en el cas delfrontó, totes les modalitats de lapilota valenciana es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unesratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa,Llargues, iRaspall), o en untrinquet (Escala i corda iRaspall).
A partir del 2016, el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València decidí dedicar carrers i places a dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.[44] El 2023 se n'havien dedicat 49, algunes d'estes són:[45][46]
↑AVL. «València (pronunciació)». Gramàtiques Normatives Valencianes. [Consulta: 14 març 2025]. «"... paraules com què, perquè, València, sèrie o època, tot i que, per tradició, s'escriuen amb accent greu, es pronuncien amb e tancada-"»
↑Rojo, Marta. «Antoni Ferrando, catedràtic emèrit de Filologia: 'La Llei de Llibertat Educativa és un instrument de marginació i discriminació'» (en castellà), 11-08-2025. [Consulta: 11 agost 2025]. «València no és sols el nom de la la ciutat, sinó també el de la comarca, el de la província, el de la comunitat autònoma i el del Regne de València. La pronunciació genuïna de València la sabem per les rimes dels poetes, d'obligat compliment en la poesia tradicional. És amb e oberta que els valencians han pronunciat sempre València, des del gran Jaume Roig, autor de l'Espill (c. 1460), que fa rimar València amb penitència, o des de Bernat Fenollar en les Trobes en lahors de la Verge Maria (1474), que fa rimar València amb reverència, fins a l'il·lustre canonge castellonenc Joaquim Garcia Girona, autor del famós poema Seidia (1920), que fa rimar València amb consciència.»
↑ «Toponímia». A:Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana. Ciències. editArial PrensaIZA Valenciana, 2009.
↑ «Valentia». A:Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
«
[…] el mateix nom de la ciutat, que significa força i valor, és com el d'altres colònies fundades en Itàlia alsegle ii amb topònims al·legòrics de virtuts militars.
↑28,028,1Armero Martínez, Antonio.El proceso de electrificación inicial en la provincia de Valencia (1882-1907) (tesi) (en castellà). València: Universitat Politècnica de València, desembre 2015.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.svg)
.jpg)
.PNG)
.svg)
.svg)
_01.jpg)
.jpg)
_1.jpg)
_%2526_Soulier%2c_Charles_(s_XIX-1876).jpg)
.svg)
