Batalla campal entre vaguistes armats i lapolicia als carrers deMinneapolis, juny de1934.
Unavaga general és un mecanisme de pressió social obrera consistent en la paralització del sistema productiu d'unaciutat,regió opaís, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió. Quan toca tot un país es parla de vaga nacional.[1] Va junts amb manifestacions al carrer, mítings i sovint amb bloqueig d'eixos de transport o infraestructures essencials per tal de paralitzar el país i aconseguir un objectiu econòmic o polític.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui unesborrany amb una estructuració acceptable.
Al pas delsegle xix al segle xx van ser molt comunes perquè els movimentssindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Destaca la vaga general del 1917 que malgrat la repressió i victòria militar va ser un pas important en la fi de l'imperi espanyol.[2] Les vagues generals van ser freqüents aPaïsos Catalans durant les primeres dècades del segle xx organitzades per movimentsanarquistes.Francesc Ferrer va fundar el 1901 la revista llibertàriaHuelga General (1901-1903), dirigida per Ignaci Clarià.[3]
Una de les vagues més importants al segle xx va tenir lloc aParís i França almaig de 1968. Durant el franquisme va haver-hi moviments vaguístics molt importants, sobretot durant els anys 1970. Destaquen les tres vagues generals de la comarca del Baix Llobregat (dues el 1974 i una el 1976) i la vaga general de Sabadell del febrer de 1976.[4]
1976, 12 de novembre (24h). Vaga general contra les mesures d'Adolfo Suárez i per l'amnistia i les llibertats democràtiques, convocat perCCOO,UGT iUSO.
1988, 14 de desembre (24h): Convocada per CCOO,UGT iCGT (CNT) pel descontentament amb la política econòmica del Governsocialista deFelipe González davant les contínues reformes en benefici de la patronal.[7]
2003, 10 d'abril (2h): Convocada perUGT i algunes federacions deCCOO contra la Guerra d'Iraq.
2010, 29 de setembre (24h): Convocada perCCOO,UGT,USO iCSC contra la reforma laboral i les retallades socials, també ha estat convocada, independentment dels sindicats esmentats, per laCGT, laCNT i altres sindicats.
2011, 27 de gener. (24h): Convocada perCGT i altres sindicats contra la reforma de les pensions. Manifestació a Barcelona de 15.000 persones.
2012, 29 de març (24h): Convocada perCCOO iUGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
2012, 14 de novembre (24h): Convocada perCCOO iUGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
↑Martí, Casimir. «La vaga general del 1855». Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 juliol 2018].
