VTOL (de l'anglès:VerticalTake-Off andLanding, «enlairament i aterratge verticals»),[1] és una capacitat de certsavions.Helicòpters,dirigibles,autogirs,globus aerostàtics normalment no són considerats VTOL.
El1928 aNikola Tesla se li van concedir unespatents per a aparells de transport aeri. És un dels primers exemples d'un avió de capacitats VTOL. A finals dels anys50 i principis dels60 gairebé tots els dissenys decaces militars incloïen certes capacitats VTOL. Aquesta va ser la resposta a la preocupació que creaven els possibles atacs sorpresa debombarders ambbombes nuclears enaeroports que deixarien exposat el país a les següents onades de bombarders. La "solució" pensada va ser usar caces amb capacitats VTOL que poguessin operar des d'aeroports semipreparats a l'interior del país, repartint les forces de defensa en comptes de concentrar-les.[2]
En realitat el preu de les capacitats VTOL en els avions era enorme, i mentre resultava fàcil moure els avions a altres llocs, no ho era el seu manteniment complet (armament, combustible, recanvis, mecànics). Cap a mitjans dels 60 l'interès en les capacitats VTOL va decréixer, sobretot per la massiva introducció delsmíssils balístics intercontinentals com a principal arma nuclear dels sistemes de defensa i atac.
Encara que també es va optar per solucions intermèdies adaptant coets a caces i bombarders amb el programaJATO (Jet Assisted Take Off, Enlairament assistit per Coets) que va ser provat amb èxit en alguns aparells i amb no tant èxit en d'altres.
Segons la tecnologia utilitzada el aparells VTOL es poden classificar en:
Heinkel Wespe (1944)Heinkel Lerche II (1945)Bachem Ba 349 (1945)
Convair XFY-1 Pogo (1954)Lockheed XFV-1 (1954)Ryan X-13 Vertijet (1955)
SNECMA Coléoptère (1959)Bell X-14 (1957)
Short SC.1 (1957)
Avro Canada VZ-9 Avrocar (1959)Hawker Siddeley P.1127 (1960)Lockheed XV-4 Hummingbird (1962)Dassault Balzac V (1962)
EWR VJ 101 (1963)Ryan XV-5 Vertifan (1964)Dassault Mirage IIIV (1965)SG-1262 Schwebegestell (1966)Dornier Do 31 (1967)Hawker Siddeley Harrier (1967)
Iàkovlev Iak-38 (1970)BAE Sea Harrier (1978)Iàkovlev Iak-141 (1987)Lockheed Martin F-35 Lightning II (2006)Bell XV-3 (1955)Fairey Rotodyne (1957)Vertol VZ-2 (1957)Hiller X-18 (1959)Bell XV-15 (1977)V-22 Osprey (1989)El XV-15 i el V-22 Osprey són híbrids entre helicòpter i avió, es basen en rotors basculants, mentre que en el Harrier i en els Iàkovlev tenen reactors desustentació o basculants.
El Harrier però sol volar amb capacitatsSTOVL que l'ajuden a estalviar combustible i li permeten portar més armament a més distància, ja que l'enlairament vertical consumeix moltíssim combustible.
L'únic avió VTOL capaç de velocitatssupersòniques és el Iak-141, derivat posterior del Iak-38, encara que el primer mai va arribar a entrar en producció.
En el vídeo joc Resistance Fall of Man apareix una versió de la VTOL creada per Insomiac Games però molt diferent de les actuals, ja que representa aeroplans pesants que transporten els soldats al combat i es desconeix la capacitat de càrrega que poden transportar
.