Fill d'un baró deSuàbia, el comteHartwing de Calw, i parent de l'emperadorEnric III, va ser nomenat bisbe d'Eichstätt el1042, als 24 anys, gràcies a la influència del seu oncle, el bisbeGerard de Ratisbona. Des de la seva posició va recolzar les polítiques i interessos de l'emperador Enric, del qual va esdevenir un dels principals assessors. Enric III li va obsequiar el ducat deSpoleto i la marca deFermo.[1]
Va ser més aviat un papa polític que reformador de l'Església. Tot i això, va afavorir la reforma benedictina deJoan Gualbert aVallombrosa.[2] Poc després, en un enèsim conflicte amb el seu net, el comte de BarcelonaRamon Berenguer I,Ermessenda de Carcassona va aconseguir que Víctor II, excomuniqués Ramon i la seva tercera dona,Almodis de la Marca, que ja tenia fills de dos matrimonis precedents.[3][4]
Aljuny de1055, Víctor II es trobà amb l'emperador aFlorència, on va celebrar un concili que va reforçar la condemna deLleó IX del matrimoni dels sacerdots, lasimonia i la pèrdua dels béns de l'Església. Vaexcomuniar l'arquebisbe de Narbona per raó de simonia.[5]
El1056 va viatjar cap aAlemanya per sol·licitar la protecció imperial davant dels normands. Durant laquest viatge Enric III va morir, deixant en el tron el seu fill de sis anysEnric IV i com a regent la seva vídua l'emperadriuAgnès de Poitou.
Victor II va morir poc després aArezzo, el28 de juny de1057, a causa de la malària. Fou enterrat a la ciutat deRavenna.[1]
