En el camp de lainformàtica undisc òptic és una superfície circular depolicarbonat on la informació es guarda fent uns solcs en la superfície del disc. L'accés a les dades per part d'unlector de disc òptic es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, és il·luminat amb un feix de llumlàser. Els solcs de la superfície modifiquen el comportament del feix del làser reflectit i ens donen la informació que conté el disc.
La informació d'un disc òptic és emmagatzemada seqüencialment en una espiral des del cercle més intern fins al més extern.
L'aparició dels dispositius d'emmagatzamatge òptic es va desenvolupar en dues branques paral·leles. Per una banda, en els EUA,David Paul Gregg, mab la companyiaMCA, va desenvolupar un disc òptic analògic per gravar video i el va patentar al 1961 i 1969. Aquest va ser l'inici de l'era dels dispositius òptics. Per una banda, un grup de físics dePhilips van llançar el primer disc òptic per gravar video a Eindhoven (Holanda) al 1969. Al 1975,Philips iMCA van començar a treballar junts per desenvolupar dispositius òptics per acabar introduint ellaserdisc al 1978.MCA es va encarregar del dispositiu iPhilips dels reproductors. Però aquest desenvolupament no va tenir èxit i la unió entrePhilips iMCA es va dissoldre.
Posteriorment, van serPhilips iSony els que es van unir al 1979 per desenvolupar un suport per emmagatzematge d'àudio amb tecnologia digital. Els seus desenvolupaments van arribar fins al llançament del 1983 delCD. Paral·lelament, la companyiaPioneer va tenir èxits en el camp dels discos per a vídeo fins al desenvolupament de l'actualDVD.
Els estàndars d'emmagatzament òptic són regulats per laOSTA (Optical Storage Technology Association).
Cronològicament, podem dividir la història dels dispositius òptics d'emmagatzement en tres generacions.
Inicialment, els dispositius òptics s'utilitzaven per emmagatzemar música iprogramari Entre ells trobarem:
Aquesta generació conté dispositius per emmagatzemar grans quantitats de dades incloent el vídeo digital. Alguns d'ells són:Minidisc
Es van desenvolupar (i alguns encara estan en desenvolupament) per l'emmagatzematge de vídeos d'alta definició i videojocs. Aquests són:
| Empresa | Any | Còdec | Resolució | Freqüència de mostreig | Resposta en freqüència | Rang dinàmic | Bit rate | Nombre màxim de pistes | Capacitat | Temps màxim de gravació | |
| CD Audio | Sony iPhilips | 1982 | PCM | 16bits | 44,1kHz | 20Hz a 20kHz | 90dB | 1,4 Mb/s | 2 | 650Mb | 74 minuts |
| Minidisc | Sony | 1991 | ATRAC | 16bits | 44,1kHz | 20Hz a 20kHz | 90dB | 292 kb/s | 2 | 1Gb | 45 hores |
| DVD-Audio | Pioneer iMathushita | 1997 | MLP | 16, 20 o 24bits | 44,1/48/88,2/96/176'4 i 192kHz | 20Hz a 80kHz | 120dB | 9,6 Mb/s | 6 | 4,7Gb | 622 minuts (10 hores i 22 minuts) |
| SACD | Philips iSony | 1999 | DSD | 16, 20 o 24bits | 2,8MHz | 20Hz a 100kHz | 120dB | 2,8 Mb/s | 6 | 4,7Gb | 74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes) |
Laserdisc (1978) · VHD (1983) · Laserfilm (1984) · CD Video (198?) · Video CD (1993) · DVD (1996) · MiniDVD (?) · Super Video CD (1998) · FMD (2000) · Universal Media Disc (2005) · HD-DVD (2006) · Blu-ray (2006?) · AVCHD (2006?) · PCD (2006?) · Disc Hologràfic Versàtil (2010?) · |  | |
