Els termesuranisme iuranista (delgrec, Αφροδίτη Ουράνια,«Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al segle xix per al·ludir a l'homosexualitat masculina. La paraula també es va utilitzar com a adjectiu en associació amb l'homosexualitat masculina o l'atracció intermasculina independentment de l'orientació sexual.
Un ús primerenc del terme apareix a la«Sisena carta» deFriedrich Schiller aEducació estètica de l'home (1795-1796). Schiller afirma que les institucions estatals són tan geloses que preferirien compartir els seus servidors amb unaVenus Citeriana que amb unaVenus Uraniana.[1]
Es creu que la paraula prové d'una adaptació a l'anglès del vocablealemanyUrninge («uranista»), que va publicar per primera vegada l'activistaKarl Heinrich Ulrichs el 1864 i el 1865 en una sèrie de cincfulletons que es van recopilar amb el títolForschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (Investigacions sobre el misteri de l'amor entre homes).[2] Aquestes idees es van considerar prou noves per justificar unneologisme. Ulrichs va desenvolupar la sevaterminologia abans que sorgís el terme«gai».
El terme«uranista» el van adoptar ràpidament els partidaris de parla anglesa de l'emancipació homosexual a l'època victoriana (per exemple,Edward Carpenter iJohn Addington Symonds), que el van fer servir per descriure un amor de companyonia que donaria com a resultat la veritabledemocràcia,[3][4] unint elsestrats exclosos de la societat i acabant amb les barreres declasse i degènere.Oscar Wilde va escriure una vegada al seu amantRobbie Ross en una carta sense data:«Haver alterat la meva vida hauria estat haver admès que l'amor uranista és innoble. Considero que és noble, més noble que altres formes».[5]
.jpg)
El terme també va guanyar difusió entre un grup de graduats enestudis clàssics d'Oxford i deCambridge entre el 1870 i el 1930. Els escrits d'aquest grup es coneixen ara com a«Poesia uranista». També s'ha inclòs a l'uranisme l'obra d'Henry Scott Tuke i deWilhelm von Gloeden.
L'escriptor alemany-hongarèsKarl-Maria Kertbeny, qui va conèixer a Ulrichs i validerar la mateixa lluita, va proposar termes«heterosexual» (1868) i«homosexual» (1869) i que ràpidament van suplantar els neologismes d'Ulrichs pel seu atractiu més científic.[6]
Ulrichs va derivaruranisme d'un diàleg sobre l'eros, en particular l'amor masculí,metaforitzat pel naixement de la deessa gregaAfrodita de l'obra dePlatóEl convit.[2]
En aquest diàleg,Pausànies distingeix entre dos tipus d'amor, simbolitzats per dos relats diferents del naixement d'Afrodita, la deessa de l'amor:
Tot i això, a diferència de la versió platònica de l'amor masculí, Ulrichs entén que elsuranistes masculins són essencialment femenins i elsdionistes masculins són de naturalesa masculina.
John Addington Symonds, un dels primers a adoptar el termeuranista en anglès (uranian), va ser alumne deBenjamin Jowett, el més important popularitzador dePlató a l'època victoriana, i estava molt familiaritzat ambEl convit.[7]
Tot i això, s'ha argumentat que aquesta etimologia, almenys per als països angloparlants, no està relacionada amb la que va encunyar Ulrichs. En el seu volumDesitjos ocults: Els uranistes més importants, Michael M. Kaylor escriu:
| « | Atès que importants uranistes s'han format enestudis clàssics, considero absurda l'opinió, àmpliament acceptada, que «uranista» deriva de les apologies alemanyes i al·legacions legals escrites perKarl Heinrich Ulrichs (1825-95) als anys 1860, encara que la seva invenció d' «uranista» (utilitzada per denotar una «psique femenina en un cos masculí») deriva certament de les mateixes fonts clàssiques, en particularEl convit. Encara més, els uranians no es consideren a si mateixos com a posseïdors d'una «psique femenina»; no se sap que els uranistes, en tant que col·lectiu, hagin llegit llibres com Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe; els uranistes s'oposaven a les demandes d'Ulrichs d'alliberamentandrofílic ihomoeròtic a costa delspederastes i, fins i tot quan s'hagi derivat una connexió amb aquestes idees i terminologia germàniques, van aparèixer força després que el terme «uranista» fos d'ús comú a els cercles uranistes i, per tant, no és un préstec, sinó un pont entre pensaments iguals a banda i banda del canal estès per apologetes com Symonds. | » |
| — p.xiii, nota al peu. | ||
Ulrichs va arribar a la comprensió que no totes les persones que externament presenten un cos masculí amb atracció sexual pels homes eren de naturalesa femenina. Per això, va desenvolupar un eix triple més complex per a la comprensió de la variació sexual i de gènere:orientació sexual (atret per homes,bisexual oatret per dones), conducta sexual preferent (passiu, sense preferències oactiu) i característiques de gènere (femení, intermedi o masculí). Però amb freqüència no sempre els tres eixos estaven vinculats: el mateix Ulrichs, per exemple, eraWeibling (femení)Urning (homosexual) i preferia exercir un rol sexual actiu.
Alguns termes relacionats són:
L'Urningthum,«homosexualitat masculina» (ournische Liebe, amor homosexual) s'explicava mitjançant els termes següents:
PDF) (en anglès). Amsterdam: UvA – Mosse Foundation, 2004.