 Uraninita | |
|---|---|
 Cristall d'uraninita de lamina Trebilcock,Topsham,Maine,Estats Units | |
| Fórmula química | UO₂ |
| Epònim | urani |
| Localitat tipus | Jáchymov (St Joachimsthal),Muntanyes Metal·líferes,Bohèmia, (República Txeca) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DL.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DL.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.16b |
| Dana | 5.1.1.1 |
| Heys | 7.16.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | massiu, botrioide, granular; els cristalls octahedrals són infrequents |
| Estructura cristal·lina | a = 5.4682 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica, hexoctahedral (4/m32/m) F m3m |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | negre acer, negre terrós, gris pàl·lid a verd pàl·lid; en llum transmesa, de color verd clar, groc clar a marró fosc |
| Exfoliació | indistinta |
| Fractura | concoidal a desigual |
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica, grassa |
| Color de laratlla | negre terrós, gris, verd oliva |
| Diafanitat | opaca; transparent en fragments prims |
| Gravetat específica | 10,63 a 10,95; disminueix en oxidar-se |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Fluorescència | no en té |
| Impureses comunes | Th, Zr, Pb, Ra, Ac, Po, Ce, Y, Er, La |
Mineral radioactiu | |
| Radioactivitat | 70Bq/g a 150 kBq/g |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1772 |
| Símbol | Urn |
| Referències | [1] |
Lauraninita és unmineral de la classe delsòxids. És un mineral conegut des del segle xv a les mines d'argent de lesMuntanyes Metal·líferes,Alemanya, tot i que la localitat tipus des del punt de vista de lageologia ésJáchymov a laRepública Txeca. Franz Ernst Brückmann descrigué el mineral el1727 a partir d'uns exemplars d'aquesta localitat txeca.[2] Va ser anomenada així l'any 1845 per Wilhelm Karl von Haidinger per la seva composició.
La uraninita és un mineralradioactiu ric enurani, sent la principalmena d'aquest element. La sevacomposició química és majormentdiòxid d'urani (UO₂), però també pot contenir triòxid d'urani (UO₃),òxid de plom,tori, iterres rares. Cristal·litza en elsistema cúbic (isomètric), trobant-se d'habitualment de manera massiva, botrioide o granular. Els cristalls octahedrals d'uraninita són molt rars. La sevaduresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. Forma unasèrie de solució sòlida amb latorianita en què la substitució gradual de l'urani per tori va donant els minerals de la sèrie.[3]
Segons laclassificació de Nickel-Strunz, la uraninita pertany a «04.DL: òxids i hidròxids amb relació Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures del tipus de la fluorita» juntament amb els següents minerals: cerianita-(Ce),torianita, zirkelita, grup de l'aeschynita, calzirtita, tazheranita i hiärneita.
Tots els minerals d'uranitita contenen petites quantitats deradi com a producte de la desintegració radioactiva de l'urani; de fet,Marie Curie va descobrir el radi i elpoloni a partir de pechblenda deJáchymov a laRepública Txeca (en aquells diesJoachimsthal de l'Imperi Austrohongarès). També conté petites quantitats d'isòtops de plom (206Pb i 207Pb), que són producte de la desintegració de la sèrie radioactiva dels isòtops 238U i 235U, respectivament. De la mateixa manera, la uraninita conté petites quantitats d'heli com a resultat de ladesintegració alfa. Eltecneci, element extremadament rar, pot trobar-se també en proporcions ínfimes (uns 0,2 ng/kg) com a resultat de lafissió espontània del 235U.
Per ser molt radioactiva ha de manipular-se i emmagatzemar-se amb cura, amb guants i màscares, ja que la pols d'uraninita pot ser respirada i romandre en elspulmons i en elsistema sanguini fins a provocarcàncer ileucèmia. Com tots els minerals radioactius d'urani, ha de guardar-se en contenidors de plom espès i en habitacions apropiades o especialitzades, per controlar qualsevolfuita radioactiva, a part pel gasradó radioactiu que es forma en desintegrar-se l'urani.
Es forma enfilons hidrotermals a temperatures elevades, ambcassiterita iarsenopirita, i en filons hidrotermals a temperatures mitjanes en forma de pechblenda. Apareix en forma de petits grans engresos i enconglomerats, on sovint es desgasta en minerals secundaris d'urani. El mineral d'urani es processa generalment a la mateixa zona en la qual s'extreu, polvoritzant-se en una coca groga (òxid d'urani), que és un pas intermedi en el processament de l'urani.
En elGran Llac dels Ossos en elsTerritoris del Nord-oest delCanadà hi ha una importantmina de pechblenda, on es troba en grans quantitats associada ambplata. Algunes de les menes més pures en urani es troben en elLlac Athabasca al nord deSaskatchewan. Hi ha uraninita aAustràlia,Alemanya,Anglaterra,Sud-àfrica,Amèrica del Sud iEstats Units. Alsterritoris de parla catalana ha estat descrita a lamina Eureka, aLa Torre de Cabdella (Pallars Jussà).[4]
