ElsUniversal Studios són una companyia dedicada a la producció i la distribució de pel·lícules decinema, controlada perGeneral Electric. Els estudis i les oficines corporatives estan al número 100 del carrer Universal City Plaza Drive al districte deUniversal City, aLos Angeles alsEstats Units. És propietat deComcast Corporation a través de la seva pròpia dependènciaNBCUniversal,[1]
La precursora de la Universal va ser laYankee Film Company creada el1909. El fundador,Carl Laemmle, era un immigrant procedent d'Alsàcia que havia dirigit una botiga de roba aWisconsin. Laemmle es va començar a interessar-se pel negoci delcinema quan, en un viatge el1905 aChicago, va descobrir les sales de cinema anomenades «nickelodeon».[2][3][4]
Encara que li va costar el seu temps, Laemmle va convèncer els germansAbe iJulius Stern per a associar-se amb ell i crear la productora. El principal problema era queThomas Edison, que havia fundat el1908 la companyiaMotion Picture Trust, controlava pràcticament totes les patents de la indústria: en particular, la patent delmotor elèctric de les càmeres i projectors i, a més, monopolitzava el mercat de projecció i distribució dels films que es projectaven als niquelodeons.[5]
Laemmle i els seus socis, els Stern, van trobar la manera de salvar aquest escull. La Yankee Film Company es va associar amb altres petites empreses independents per a encarar el gegant i, així, es va crear el1911 laIndependent Moving Picture Company, el principal objectiu de la qual era l'intercanvi universal de pel·lícules. El nombre de socis de l'associació va augmentar amb diverses companyies com araMark Dintinfass,Charles Baumann,Adam Kessel iPat Powers, entre d'altres.[6]
Amb el temps, a poc a poc, Laemmle va comprar llurs parts i augmentar el control de la companyia. Va emprar dues armes per a imposar la seva signatura i plantar cara a Edison: permetia als agents comprar a crèdit (Edison, no) i va crear el que avui coneixem com l'star system que encara vigeix. Es va adonar que si en les seves pel·lícules participen grans estrelles amb ganxo, atreia més espectadors.
No obstant això, en aquella època l'star system era més feroç. Les estrelles signaven contractes d'exclusivitat amb els estudis, el que significava que només podien treballar per a un altre estudi si la companyia a la qual pertanyien els cedia o si l'altra acceptava pagar els costos elevats de trencar el contracte.
Establiment de la indústria del cinema a Los Angeles
Laemmle va començar a atreure productors de l'Est que fugien de la pressió d'Edison i buscaven facilitats com ara terrenys a bon preu, etc.. Va ser un dels pioners que es va llançar a l'aventura i va fundar laUniversal City, una ciutat pròpiament dita amb el seu propi alcalde, policia… destinada a albergar el personal de la producció de films: actors, attrezzo, electricistes, decoradors, maquilladors, músics, guionistes…. Per a això, Laemmle va adquirir un terreny de 430km² de tarongers i pastures enmig del no res.[7] Estava proper a la, en aquells dies, petita ciutat deLos Angeles.
Laemmle era, sense saber-lo, un dels arquitectes de la futuraHollywood. Aviat, van arribar altres pioners, disposats a aprofitar tots els avantatges (climàtics i econòmics) que Califòrnia els oferia. Van construir els seus estudis en veïnatge amb el de Laemmle:
Laemmle no volia endeutar-se i només produïa films per als quals tenia els mitjans. Es va doncs especialitzar enwesterns, serials imelodrames de baix pressupost. A això cal sumar el fet que Laemmle, a diferència dels competidors: Adolph Zukor, William Fox i Marcus Loew, no tenia una cadena de sales de projecció pròpies, per la qual cosa només podia projectar les seves pel·lícules a petites ciutats. Totes aquestes qüestions van fer que la Universal passés a ser un estudi de segona.[7]
El1928 va cedir l'estudi al seu fillCarl Laemmle Jr., com regal de natalici. Carl Junior, amb l'intrepidesa de la joventut, va replantejar la política conservadora del seu pare i va concloure que era hora de fer canvis. Va modernitzar l'estudi en tot allò que el seu pare havia deixat passar: va crear la seva pròpia xarxa de distribució i va finançar pel·lícules de qualitat amb millors pressupostos.
Els esforços de Laemmle van fructificar molt aviat i, malgrat la seva joventut, ningú va poder qüestionar-lo. Nombrosos èxits de taquilla i, algunes pel·lícules premiades l'avalaven. Paral·lelament, durant aquest període, també va apostar per lespel·lícules de terror les anomenadesUniversal Horror, que li van reportar bons ingressos de taquilla. En aquest moment, la Universal Studios va rodar el que avui són ja clàssics del gènere, com ara Frankenstein o Dràcula.
No obstant això, realment, les accions de Carl Jr. van ser molt arriscades i quan va realitzar una nova versió deShow boat (1935) es va endeutar tant que quan no va poder tornar els diners, el banc li va embargar l'estudi, deixant els Laemmle fora del negoci.
Sense Carl Jr., l'estudi va tornar a un període gris. Va tornar als westerns i melodrames de segona fila i només les pel·lícules d'una cantant adolescentDeanna Durbin, reportaven uns ingressos. Les pel·lícules de baix pressupost van continuar durant l'època de laSegona Guerra Mundial, però l'estudi es mantenia fora de perill gràcies a les pel·lícules d'Abbott i Costello. La Universal que intentava ressorgir es va associar ambWalter Wanger i va coproduir diversos films deFritz Lang, però amb una participació molt petita. El1945, el productor britànicJ. Arthur Rank va comprar la quarta part de les accions de l'empresa, per poder penetrar el mercat nord-americà. Un any després,1946, Rank va concloure un acord ambWilliam Goetz, el fundador d'International Pictures i ambdues companyies es van fusionar, sorgint laUniversal-International Pictures. Al principi, aquest nou impuls va donar resultat i es van produir grans títols.
Quan els actors, finalment, per llei, van poder controlar la seva destinació, Universal va signar un acord amb l'agentLew Wasserman de laMusic Corporation of America (MCA) i va contractarJames Stewart. En el contracte es fixa que l'actor cobrarà en concepte de retribució per beneficis una quarta part del benefici net l'estudi amb les seves pel·lícules. Per la reeixida deWinchester 73 Stewart es va fer un home ric. A més, l'exquisit tracte que la Universal va dispensar a l'actor va ser una campanya publicitària impagable.
Va cridar l'atenció de les estrelles, que, d'aleshores ençà, van veure aquell estudi com empleador. LaMCA hi va col·locar molts dels actors que representava, entre ells:Doris Day,Lana Turner oCary Grant. Encara que s'esperava que la companyia intentés prendre el control real de la productora, això només va arribar prou temps després.
El1952, Goetz va perdre la seva paciència i l'interès per mantenir l'associació amb Universal, perquè aquesta continuava amb la seva conducta pressupostària cautelosa. Goetz va vendre la seva part aMilton Rackmil, amb el qualDecca Records pren el control de l'empresa, i així la MCA va perdre l'oportunitat. A final delsanys 50, l'empresa va entrar en crisi.
La desaparició de la cadena de sales d'exhibició, que es va veure obligada a tancar, unida a la pressió de la televisió, l'havien ferit greument. No obstant això, gràcies a la intervenció de la MCA, va ser la mateixa televisió la que revifar la Universal, quan una cadena va llogar unes 145 hectàrees pertanyents a l'estudi per onze milions de dòlars.
A poc a poc, la televisió va llogar més terreny i modernitzar els estudis. Finalment, el1962, la MCA en tenia el control total. Des d'aleshores, la Universal viuria, un període d'esplendor mai abans viscut. La MCA va pressionar els seus representats perquè signessin amb la Universal i l'estudi va comptar amb un elenc d'actors, directors i professionals de tota mena de primer ordre. Va entrar així en laprimera divisió del negoci del cinema. Universal viu un període d'esplendor i produeix gairebé un film a la setmana. La majoria d'aquestes pel·lícules tenen una durada que ronda els 90 minuts, per a facilitar la programació televisiva. Encara que, paral·lelament, segueix amb produccions per a la pantalla gran. A l'inici de la dècada delsanys 70, la Universal ateny triomfs comercials amb títols com araAmerican Graffiti.
Alsanys 80, l'empresa centra els seus esforços en la producció de sèries de televisió, el que no impedeix que continuï amb produccions per a la pantalla gran, amb successos com araET, l'extraterrestre deSteven Spielberg.
Impacient per ampliar la presència en latelevisió per cable,Lew Wasserman, cap de MCA, va cercar un soci ric. El1990, Wasserman va vendre la MCA/Universal a l'empresa japonesa del sector de l'electrònicaMatsushita Electric. Matsushita hi va injectar molts de diners frescs, però cinc anys després, al no adaptar-se al mercat americà, Matsushita Electric la va vendre al seu torn a la distribuïdora de licorscanadencaSeagram, que la va rebatejar comUniversal Studios. Esperant construir un imperi mediàtic al voltant de la Universal, Seagram també va comprarPolygram i altres empreses.[8]
No obstant això, no va trigar a adonar-se que el negoci del cinema no era tan fiable com el delwhisky, i el2000 va vendre el grup conglomerat mediàtic a la companyia francesaVivendi, que va canviar el nom enVivendi Universal. Vivendi, atabalada pels deutes, va haver de vendre part de la Universal a la companyiaGeneral Electric, grup de la qual forma part la cadena de televisióNBC. La nova companyia va ser rebatejada comNBC Universal i des de 2011 va reeoxor combinar la rendibilitat econòmica i artística. El 2005, la General Electric posseïa el 80% de NBC Universal, el 20% restants van quedar en mans deVivendi.[9]
