L'origen de la paraula dòlar es remunta al segle xvi, quan el compteHieronymus Schlick deBohèmia va començar a encunyar monedes conegudes com aJoachimstalers (de l'alemany thal, o en l'actualitat en general Tal, "vall", cognat amb el "dale" en anglès), anomenat així perJoachimstal, la vall on s'extreia l'argent (Vall de Sant Joaquim, araJáchymov, que pertanyia alSacre Imperi Romanogermànic i que en l'actualitat forma part de laRepública Txeca).[2] Joachimstaler va ser escurçat més endavant a Thaler[3] enalemany, una paraula que finalment es va traduir endanès isuec comdaler. D'altra banda, també hi ha referències a daler o Daalder enneerlandès, enetíop Talari, enhongarès taller, en italiàtallero, i en anglès com dòlar totes elles provinents de la moneda alemanyaGuldengroschen ("gran florí", sent d'argent, però d'igual en valor a un florí d'or), també encunyades a l'argent de Joachimsthal.[4]
Les monedes encunyades a Joachimsthal aviat van deixar el seu nom a altres monedes de similar grandària i el pes d'altres llocs. Un exemple d'això, era una moneda holandesa que representa un lleó, d'aquí el seu nomleeuwendaler Holandès. El leeuwendaler va ser autoritzada a contenir 427,16 grams d'argent fina de 0,750 i és d'ús local. És més lleugera que les grans monedes de denominació llavors en circulació, i per això era més avantatjosa per a un comerciant holandès de pagar un deute extern en leeuwendalers i de manera que es va convertir en la moneda d'elecció per al comerç exterior. El leeuwendaler era popular a lesÍndies Orientals Holandeses i a la colònia holandesa deNova York. També va ser popular a tota l'Europa de l'Est, on ha comportat que la moneda actualromanesa i la monedamoldava es diguin leu (literalment "lleó").[5]
Entre la comunitat de parla anglesa la moneda va arribar a ser coneguda popularment com eldòlar lleó. I de fet és l'origen del nom de Dollar.[6] De fet la pronunciació moderna en anglès americà de dòlar, és encara molt pròxima a la pronunciació holandesa delsegle xvii dedaler.[7]
Per analogia amb aquest lleó en dòlars, pesos d'Espanya, amb el mateix pes i forma que el dòlar lleó, va arribar a ser conegut com elsdòlars espanyols.[7] A mitjans del segle xviii, el dòlar lleó havia estat reemplaçat pel dòlar espanyol, l'arxiu que es van distribuir àmpliament en les colònies espanyoles del Nou Món i a lesFilipines.[8] Amb el temps, la paraula va perdre la referència a Espanya i es va convertir en el dòlar, que fou la primera moneda oficial nord-americana.
L'expressió col·loquialbuck (igual que la paraula britànicaquid per lalliura esterlina) s'usa sovint per referir-se als dòlars de diverses nacions, incloent el dòlar dels Estats Units. Aquest terme, que data del segle xviii, pot tenir el seu origen en el comerç de pells colonial.[9] Greenback (bitllet verd) és un altre malnom originalment aplicat específicament als dòlars el segle xix, creat perAbraham Lincoln per finançar els costos de la guerra civil al Nord.[10] Aquest mot encara s'utilitza per referir-se al dòlar dels EUA (Però no als dòlars d'altres països). Altres noms coneguts del dòlar inclouengreenmail,green iDead Presidents (l'últim perquè els presidents morts són representats en els bitllets).[11]Gran de vegades abreujat a simplement "G", és un terme comú per a la quantitat de 1000$. El sufixK ok (de quilo) també s'utilitza comunament per referir-se a aquesta quantitat (com 10k $ per 10.000 dòlars). En anglès col·loquial, quan algú es refereix alarge orstack, en general fa referència a una quantitat que és un múltiple de 1.000 $ (per exemple, fifty large (cinquanta dels grans), és a dir $ 50.000). Els malnoms pels bitllets són els mateixos que els seus valors (per exemple cinc, vint, etc.). El bitllet de 100 $ és anomenat Benjamin, Benji o Franklin (en honor deBenjamin Franklin, que surt al bitllet). El bitllet C prové del fet que C és el nombre romà per 100. El bitllet de 20 $ s'ha anomenatdoble 10 $, "dub" o "Jackson" (perAndrew Jackson), el bitllet de 10sawbuck (per la forma del nombre romàX freqüent en els primers bitllets de 10$), " ten-spot" o "Hamilton" (perAlexander Hamilton). El bitllet de 5$ és conegut comfin", "fiver" or "five-spot" i el bitllet de 2$ es diu de vegades "deuce", "Tom", "Jefferson" o "TJ" (perThomas Jefferson). Finalment, el bitllet de 1$, és conegut com asingle obuck. El dòlar també s'ha referit combone obones. Els dissenys més recents es refereixen a cha-chingers, bucks, green-backs, chedda o smackers.[12]
A les zones de parla francesa deLouisiana, el dòlar es coneix com apiastra i el romanent francès desous que s'utilitza per referir-se al cèntim. AlSalvador, el dòlar va substituir al colón salvadorenc sota la presidència deFrancisco Flores Pérez. A Panamà, l'equivalent de diners és "pal", a l'Equador, el dòlar es coneix com a "plata", al Perú, un sobrenom per al dòlar dels EUA és "coco", que és un nom afectuós per Jorge, una referència al retrat deGeorge Washington en els 1$. ElsPorto-riquenys, es refereixen al dòlar com peso i en alguns llocs deMèxic, els dòlars dels Estats Units es coneixen com a "pesos americanos". Elscubans anomenen el dòlar EUA ula traduït lliurement de l'argot cubà, que vol dir dolent, provinent de la prohibició de tenir dòlars americans l'any1990. A Espanya, la paraula buck s'ha traduït moltes vegades com pavo.[13]
El termedòlar va començar a usar-se per referir-se a les monedes espanyoles que circulaven per les colònies americanes abans que aquestes assolissin la independència. Com a moneda oficial dels nous EUA va ser aprovada el1786, essent l'únicaunitat monetària acceptada al país des de1863. Els primers dòlars es feien d'or iargent, però en va anar baixant la proporció a mesura que els preus dels metalls preciosos fluctuaven i s'encarien.[8]
Amb el nom deSpanish dollar ('dòlar espanyol') es coneixia una monedaespanyola d'argent, elpeso, amb el valor de vuitrals, que va tenir una àmplia circulació durant elsegle xviii a lescolòniesespanyoles delNou Món.[3] L'ús d'aquest dòlar espanyol i deltàler de Maria Teresa com a monedes de curs legal als primerencsEstats Units d'Amèrica és la raó per la qual la moneda nacional nord-americana es va anomenar així. La parauladollar per designar el tàler, enanglès ja s'usava si fa no fa uns 200 anys abans de laGuerra d'Independència. Els dòlars espanyols, opieces of eight («peces de vuit») com se'n deia vulgarment, estigueren en circulació a les tretze colòniesbritàniques que esdevindrien els Estats Units, i van tenircurs legal aVirgínia.
Com a moneda, el dòlar fou inicialment una còpia de lapiastra fuerte espanyola, correntment anomenadaduro. El1786 es definí el seu pes en 23,3 grams d'argent; successorment, el1792, amb l'adopció del model bimetal·lista, es redefiní i fou fixat en 24,06 grams d'argent o 1.603,8 mil·ligrams d'or. La relació de la moneda envers el seu pes en or es modificà el1837, a causa de l'escassetat que hi havia d'aquest metall, i es fixà en 1.504,656 mg d'or. Més endavant, l'any1900, es retornà al sistema monometal·lista i el dòlar fou definit només en relació amb l'or. L'any1934, el dòlar tornà a patir una devaluació i el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg.
El març del 1968 la convertibilitat en or fou reservada als bancs centrals, i l'agost del1971 elsEstats Units retiraren el seu compromís de convertibilitat en or del dòlar.[15] Des d'aleshores la definició en or i les devaluacions posteriors del dòlar han esdevingut teòriques en comunicar-les alFons Monetari Internacional, respecte alsdrets especials de gir.
Evolució del símbol del dòlarLes cintes vermelles sobre les columnes d'Hèrcules formen el símbol de $Revers de la moneda de mig dòlar
Hi ha moltes teories sobre l'origen del símbol del dòlar. D'acord amb l'U.S. Bureau of Engraving and Printing, l'Oficina de Gravat i Impressió dels Estats Units, té l'origen en el símbol delpeso mexicà,Ps, que va evolucionar a$. Aquest símbol ja era utilitzat abans de la creació del dòlar nord-americà el1785. Una altra teoria suggereix que les lletresU iS van evolucionar al símbol $ amb dues línies verticals (la U) damunt la S. Una tercera teoria suggereix que el símbol va sorgir de lesColumnes d'Hèrcules de l'escut d'Espanya, ja que les monedes fabricades a laNova Espanya i, després, a la resta de les colòniesespanyoles portaven aquest símbol[16] des del temps de l'emperadorCarles V.
Dins la múltiple rumorologia que sempre acompanya el bitllet de dòlar dels EUA, si que hi ha certs símbols i/o curiositats que es poden detectar en el mateix:[17]
El centre del segell circular de laReserva Federal hi trobem un seguit de lletres que signifiquen el següent i que varien en funció del bitllet:
A la vegada, el nombre negre que apareix en tots els bitllets està també vinculat a aquesta procedència. Per exemple, en un bitllet de Dallas, a més de la lletra K, trobarem el número 11 (ja que aquesta lletra ocupa l'onzè lloc en l'alfabet).
El mussol dibuixat en el bitllet sembla que tindria diferents versions. Algunes persones asseguren veure el dibuix d'un petit mussol (altres han dit que es tracta d'una aranya) al costat del número 1 imprès a la part superior dreta, en concret, el curiós dibuix se situaria a l'esquerra del nombre. El més probable és que es tracti del producte de la imaginació col·lectiva, però hi ha qui el vinculen a la simbologiamaçònica, i altres una mica més pràctics, a un altre tipus de mesura per evitar falsificacions.
Al revers del bitllet de dòlar, des de 1935[18] trobem elGran Segell dels Estats Units, que no és altra cosa que un signe per a la certificació de documents. I és que els Estats Units no compten amb unescut heràldic. El disseny del segell s'ha mantingut invariable des de l'any 1782. Ben Franklin, John Adams i Thomas Jefferson van prendre part en la seva creació. El seu disseny està molt vinculat als valors del naixement d'una nova nació.
En el revers del mateix segell llegim la frase en llatíAnnuit Coeptis, que pot traduir-se comAprova les nostres tasques, referint-se a Déu. I és que moltes de les figures emblemàtiques en la concreció dels Estats Units, entre d'altresFranklin oWashington, consideraven que Déu havia de donar el vistiplau a cadascuna de les coses que es feien.
En el mateix revers que trobem Annuit Coeptis, trobem una segona frase enllatí,Novus Ordo Seclorum la traducció de la qual seria:Nou ordre dels segles.Charles Thomson,[18] una de les figures implicades en el disseny del segell, va proposar aquesta frase que ve a referir al que ell mateix deia comLa nova Era Americana, que hauria començat el1776 amb laDeclaració d'Independència.
Els nombres romans en la piràmide del revers. El mateix segell té, també en el seu revers, el dibuix d'una piràmide de 13 pisos (en representació dels 13 estats inicials), i coronada per un triangle amb un ull inscrit. Doncs bé, a la part de baix de la piràmide, podem llegir la data de1776, però escrita en nombres romans: MDCCLXXVI, any en què va ser signada la Declaració d'Independència.
Aquesta piràmide apareix truncada (li falta la part superior) i coronada amb un triangle i un ull. Thomson va dir que simbolitzavaforça i durada, però no va explicar la raó per la qual aquesta piràmide està inacabada. Molts ho associen al fet que els Estats Units estaven encara inconclosos, amb només 13 membres. L'ull inscrit en el triangle a la part alta de la piràmide representa, de nou, el fort caràcter religiós de la nació i la creença que Déu els afavoria. De nou, al voltant d'aquest símbol, han sorgit nombrosos rumors que l'associen amb la maçoneria.
E Pluribus Unum. Aquesta tercera frase en llatí apareix a l'anvers del Gran Segell Americà, decorat amb el dibuix d'una àguila. SignificaDe diversos, un, és a dir, diversos estats conformant una única nació. L'àguila va ser el símbol triat per tractar-se d'una espècie animal nativa del país; aquesta sosté, en una de les seves urpes, una branca d'olivera amb tretze fulles, i en l'altra, tretze fletxes; simbolitzant així la pau i la guerra.
El dòlar està dividit en 100cèntims (cents) i el seu símbol és¢. Actualment les fraccions menors al dòlar són emeses en monedes que reben diferents noms:
També hi ha monedes de 50 ¢ (amb l'efígie deJohn Fitzgerald Kennedy) i de dòlar, però no són gaire utilitzades en les transaccions comercials.
Les emissions en bitllet són d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 $. Anteriorment hi va haver bitllets de 1.000 $ i de valors superiors. Els bitllets porten impreses les efígies dels presidentsWashington,Jefferson iLincoln als valors més baixos; la d'Alexander Hamilton als bitllets de 10 $, la d'Andrew Jackson als de 20 $, la d'Ulysses S. Grant als de 50 $ i la deBenjamin Franklin als de 100 $.
Els bitllets indicats a la taula anterior són els bitlles de dòlar que s'emeten avui en dia; això no obstant, durant un període se n'emeteren d'un valor més elevat. Aquests bitllets foren freqüents des dels inicis del govern dels Estats Units: l'any1861 s'emeteren pagarés meritoris d'interessos per valor de 500$, 1.000$ i 5.000$; el1865 s'emeteren certificats d'or per valor de 10.000 dòlars.
El1929 i1945, juntament amb els bitllets dels valors normals d'1 a 100 dòlars, se'n van emetre també de valors alts, amb la mateixa mida i característiques de les emissions habituals.[19] Així, hi va haver els següents bitllets:
500 $: pioner John Marshall (1918),William McKinley (1928),[19] segons l'estàndard de 1929, equivalent a 6.375,24 dòlars actuals.
1.000 $:Grover Cleveland, segons l'estàndard de 1929,[19] equivalent a 12.750,49 dòlars actuals.
5.000 $:James Madison, segons l'estàndard de 1929,[19] equivalent a 63.752,44 dòlars actuals.
10.000 $:Salmon P. Chase, segons l'estàndard de 1929,[19] equivalent a 127.504,87 dòlars actuals.
100.000 $:Woodrow Wilson, segons l'estàndard de 1934,[19] equivalent a 1.631.172,07 dòlars actuals.
100.000 $ de 1934
100.000 $ de 1934
10.000 $ de 1918
10.000 $ de 1918
5.000 $ de 1918
5.000 $ de 1918
1.000 $ de 1928
1.000 $ de 1928
500 $ de 1928
500 $ de 1928
Els bitllets de valors superiors a 100 dòlars foren retirats de la circulació l'any1969 pel presidentRichard Nixon com a part del seu pla per combatre lamàfia.[19]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Unitats de divisa per dòlar dels Estats Units, en mitjana anual.[20] * = valor al principi de l'any.
↑Craig, Karmin.Biography of the Dollar:How the Mighty Buck Conquered the World and Why It's Under Siege. Crown Publishing Group, 2009.ISBN 9780307339874.
↑Ponsi, Ed.Forex Patterns and Probabilities:Trading Strategies for Trending and Range-Bound Markets. John Wiley & Sons, 2010.ISBN 9781118044926.
↑21,021,11970–1992Arxivat 2008-10-13 aWayback Machine.. 1980 derived from AUD-USD=1.1055 and AUD-GBP=0.4957 at end of Dec 1979: 0.4957/1.1055=0.448394392; 1985 derived from AUD-USD=0.8278 and AUD-GBP=0.7130 at end of Dec 1984: 0.7130/0.8278=0.861319159
.jpg)
