L'unitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de laReforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta. És considerat com una de les tendències de la Reforma Radical i es caracteritza per l'afirmació de la unitat deDéu, la naturalesa humana deJesús de Natzaret i el rebuig deldogma de laTrinitat[1][2] així com pel seuliberalisme en els àmbits teològic i social. No representa pas una doctrina única, sinó que ha tingut diferents manifestacions al llarg de la història. Es consideren teologies unitaristes elsubordinacionisme, l'arrianisme, elservetisme i elsocinianisme, entre d'altres.
De fet, dins la tradició cristiana hi ha diferents grups que tenen una teologia no trinitària, com elsTestimonis de Jehovà o elsCristadelfians, que comparteixen el rebuig de la idea de la Trinitat, però no reben la denominació d'«unitaris» ni s'identifiquen amb els postulats ni les polítiques lliberals de les esglésies unitàries, per la qual cosa no és apropiat relacionar-los-hi.
Alguns personatges històrics famosos que defensaven creences unitàries van serIsaac Newton,John Milton,Miquel Servet,Joseph Priestley,John Adams,Thomas Jefferson iRalph Waldo Emerson, entre d'altres.
La paraula i el concepte deTrinitat no apareixen en elNou Testament, sinó que van sorgir com a resultat d'un debat teològic desenvolupat durant els primers segles del cristianisme. Mentre alguns autors afirmaven la natura divina deJesucrist, d'altres el veien com una creació del Pare. Els que identificaven completament Pare i Fill es deiensabel·lians, seguidors deSabel·li, mentre que els que afirmaven que el Fill era una criatura creada per Déu Pare eren elsarrians. Aquestes discussions van acabar amb les resolucions dels Concilisde Nicea (325) iConstantinoble (381), on es va afirmar laconsubstancialitat de Pare i Fill, així com la de l'Esperit Sant, i es formulà la doctrina de la Trinitat com «un sol Déu en tres persones».
Tot i això, l'arrianisme va continuar com a doctrina dels pobles gots que van ocupar diferents regions de l'Imperi Romà d'Occident fins a mitjan segle vi i sovint es considera una forma de teologia unitària.[3]
Miquel Servet va ser un metge i teòleg heterodox aragonès, que va criticar la Trinitat en els seus llibresDe Trinitatis Erroribus («Sobre els errors de la Trinitat»,1531),Dialogorum de Trinitate («Diàlegs sobre la Trinitat»,1532) iChristianismi Restitutio («Restitució del Cristianisme»,1553). Servet afirmava que aquesta doctrina no té cap base, ni bíblica ni racional, i que els cristians s'havien desviat de la veritable doctrina sobre Déu que havien preservat elsjueus i elsmusulmans. Va ser per aquesta raó, així com pel seu rebuig delbaptisme d'infants (i no pas per descobrir la circulació menor de la sang) que va ser perseguit per la Inquisició i finalment va ser jutjat i condemnat a morir a la foguera pels seguidors delreformadorJoan Calví. La sentència es va executar el27 d'octubre de1553.
El pensament de Servet, tot i perseguit tant per catòlics com per protestants, va trobar alguns seguidors. L'estudiant lituà-polonès Piotr de Goniadz havia estat relacionat amb antitrinitaris italians que coneixien les idees de Servet i, tornant al seu país, va convèncer a una part de la nova església calvinista dePolònia de rebutjar la creença en la Trinitat. Els antitrinitaris polonesos es van separar del calvinisme i van constituir l'anomenadaEsglésia Reformada Menor, més coneguda com a Germans Polonesos, que va perdurar fins al 1640, quan va ser desfeta per laContrareforma.
El pensament teològic dels Germans Polonesos va tenir la influència del reformador humanista i antitrinitari italiàFaustus Socinus (Sozzini en italià) (1539-1604). Socí Para pensava que la religió parlava de qüestions que anaven «més enllà de la raó» (supra rationem), però mai havien de ser contràries a la raó (contra rationem). Amb el suport de Socinus i la protecció d'alguns nobles, els Germans Polonesos van crear un important centre d'estudis a la ciutat de Raków, a prop deCracòvia. Les idees teològiques principals de Socinus van quedar recollides alCatecisme Racovià (1605), que va propagar les seves idees aHolanda,Alemanya i especialmentAnglaterra.
L'església Unitària de Transsilvània
[modifica]ATranssilvània, un territori de culturahongaresa que va gaudir d'una fràgil independència durant el segle xvi, el reformadorFerenc Dávid va deixar el seu càrrec de cap de l'Església calvinista per predicar la unitat de Déu.[4] Sembla que Dávid estava fortament influït per les idees del metge italiàGiorgio Blandrata, que coneixia les obres de Servet. Seguint les ensenyances de Dávid, el mateix príncepJoan Segismon de Zápolya es va convertir a l'unitarisme i la Dieta de Transsilvània va dictar el primeredicte de tolerància religiosa en la història moderna d'Europa a la ciutat de Torda (Turda) l'any1568.[5] La protecció per a les esglésies reformades transsilvanes es va mantenir, tot i amb dificultats, quan Transsilvània va perdre la seva independència i va quedar inclosa a l'Imperi Austríac. Va ser a Transsilvània que va aparèixer per primer cop la paraulaunitària per referir-se a aquesta Església, en un edicte oficial de l'any1600.
L'Unitarisme als països de parla anglesa
[modifica]AAnglaterra, la difusió del Catecisme Racovià i el pensament deJohn Locke van afavorir la propagació de les idees socinianes, que rebutjaven la divinitat de Jesús de Natzaret i proposaven un Déu comprensible per la raó humana. El lliurepensadorJohn Biddle, entre d'altres, va ser un gran defensor d'aquesta doctrina. El1774, el pastor anglicà Theophilus Lindsey va establir la primera església unitària anglesa aLondres.
- Frevert, Patricia.Welcome: A Unitarian Universalist Primer. Unitarian Universalist Association of Congregations, 2009.ISBN 9781558965447.
Unitaris i Universalistes de CatalunyaArxivat 2014-12-18 aWayback Machine.
