(es)Unión General de Trabajadores  | |||||
| |||||
_01.jpg) | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | UGT | ||||
| Tipus | sindicat organització | ||||
| Ideologia | igualtat social | ||||
| Història | |||||
| Creació | 12 agost 1888, Teatre de Jovellanos | ||||
| Fundador | Pablo Iglesias Posse iAntonio García Quejido | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Espanya | ||||
| Membre de | Confederació Europea de Sindicats Confederació Sindical Internacional | ||||
| Membres | 1.242.200(2010) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Antonio García Quejido Vicente Barrio Minguito(1903–1918) Francisco Largo Caballero(1918–1938) Pascual Tomás Taengua(1944–1968) Manuel Muiño Arroyo(1968–1976) Nicolás Redondo Urbieta(1976–1994) Cándido Méndez Rodríguez(1994–2016) Josep Maria Àlvarez Suàrez(2016–) | ||||
| Lloc web | ugt.es | ||||
   | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
LaUnió General de Treballadors (castellà:Unión General de Trabajadores, abreviatUGT) és unaorganització sindical lligada alPSOE, fundada perPablo Iglesias aBarcelona el12 d'agost de1888.[1] Té federació aCatalunya (UGT de Catalunya), alPaís Valencià i a lesIlles Balears.
En nombre de persones afiliades i de representants és el segon sindicat de l'Estat espanyol[2] i de Catalunya per darrere deComissions Obreres.
L'agost de 1887 el Centre de Classes deMataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d'un congrés obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomenà una comissió que organitzés el congrés, presidida perToribio Reoyo. Aquesta comissió tenia el suport de laFederació Tipogràfica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el28 de juny de1888 feia públic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrés. El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona, alTeatre de Jovellanos, del 12 al15 d'agost de1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats deBarcelona,Caldes de Montbui,Castelló,Gràcia,Madrid,Manresa,Mataró,Tarragona iVic, i rebent l'adhesió de quatre societats deSantander.
Durant el congrés s'aprovaren els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s'establís aBarcelona i les societats d'aquesta ciutat van escollir un Comitè format per:Antonio García Quejido, (president),Salvador Ferrer (vicepresident),Ramon Colado (tresorer),Francesc Parera (secretari),Joan Graells (vicesecretari),Basili Martín Rodríguez (vocal) iJoaquim Manresa.
Les societats tipogràfiques foren els nuclis iniciadors i més afins a la UGT: en el congrés fundacional, dels 5.154 adherits representats, 1.391 eren de la Federació Tipogràfica, la qual ja disposava d'una notable organització i implantació aBarcelona,Madrid,Tarragona iValència.[3] Els primers congressos se celebraren cada dos anys. El segon el 1890 aVilanova i la Geltrú, el tercer el 1892 aMàlaga, el quart el 1894 a Madrid, el cinquè el 1896 a València, i tots els altres els celebraren a Madrid. Després del 6è congrés a Madrid el setembre de1899 la seu del Comitè es traslladà a Madrid malgrat l'oposició deJosep Comaposada i Gili, president de la UGT el 1892-1894. En aquest congrés fou elegit novament secretari del ComitèAntonio García Quejido, i després les seccions de Madrid van elegir president el tipògrafPablo Iglesias que ho seria fins a la seva mort l'any 1925.
Es va organitzar en federacions d'oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de1928 en federacions nacionals d'indústria. Mantingué una estreta relació amb laSegona Internacional, gràcies aAntonio García Quejido iPablo Iglesias. La UGT fou l'encarregada de nomenar el Secretari Internacional de Treball, l'any 1891. Amb el temps anà assimilant agrupacions sindicals locals com laUnió Tipogràfica Balear.
Fins al seu XIV Congrés de 1920 no va assumir lalluita de classes com a principi bàsic de l'acció ugetista, encara que mai va arribar a establir un òrgan mixt de connexió institucional amb elPartit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el sindicat sí va estar relacionat amb el partit des del seu naixement, ja que fins a la dècada dels 80 la sindicació a UGT suposava l'afiliació al PSOE i a la inversa.
ABarcelona, el diariLas Noticias, fundat perRafael Roldós, en va ser portaveu durant aquest període.
El règim franquista prohibí l'organització, i diversos grups d'oposició, tant polítics com sindicals van impulsar l'organització de diverses UGT en paral·lel, amb prou feines res més que l'estructura, i els nuclis d'acció van acabar dissolts per la policia. La derrota dels feixismes a lasegona Guerra Mundial no només no va arrossegar la dictadura espanyola, sinó que aquesta es va consolidar amb la tolerància de les democràcies occidentals. Les expectatives dels grups antifranquistes es van frustrar.
A l'exili, elPCE va promoure a França una junta central de la UGT, i elPSOE va formar una altra UGT liderada perPascual Tomás Taengua iTrifón Gómez San José, que va passar a formar part del Govern de laRepública espanyola en l'exili, constituït l'agost del 1945 i aquest segon nucli ugetista va esdevenir l'organització definitiva de la UGT d'Espanya a l'exili.[4]
Sis mesos després de la mort del dictadorFrancisco Franco, es va celebrar el XXX Congrés (abril de 1976). El 1977 fou legalitzada i el sector majoritariUSO histórica d'Unió Sindical Obrera encapçalat perJosé María Zufiaur s'hi va fusionar.[5] En 1978 es van celebrar les primeres eleccions sindicals lliures, en què el quèComissions Obreres va resultar vencedor amb el 37,8% dels vots, per davant d'UGT, amb el 31%,[6] i en les eleccions sindicals de 1982 es convertí en el primer sindicat a nivell estatal.[1] Al cicle d'eleccions sindicals de 2019 fou el segon sindicat amb més delegats escollits (87.663, el 32%).[2]
Des de 1981 edita la revista UNIÓN.[1]
.svg%26amp%3blang%3dca)