| Tipus | ètnia icivilització |
|---|---|
| Llengua | umbre |
| Període | antiguitat clàssica |
Elsumbres —enllatíOmbrii— eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Poblaren al segon mil·lenni totaEtrúria fins a la costa de lamar Adriàtica, fins a la desembocadura del Po. Un riu d'Etrúria, l'Ombrone (anticUmbro) els deu el nom. Una ciutat propera aRavenna, de nomButrium, fou també d'origen umbre segons esmenta Plini. Elssabins serien només una branca dels umbres. Tenien una llengua pròpia: l'umbre, relacionada amb l'oscà.
Van passar sota dominiromà després de la victòria del cònsolFabi Màxim, a prop deMevania, el308 aC, seguida per la submissió de totes les tribus dels umbres a Roma. Existeix actualment una regió italiana,Úmbria que en va heretar el nom, però la seva extensió no és tan gran com el territori dels antics umbres.
Alguns escriptors romans pensaven que elsOmbrii erenceltes; per exemple el lusità Cornelius Bocchus va escriure que eren descendents d'una tribugal·la.Plutarc deia queOmbrii podria ser una manera diferent d'escriureAmbrones, una tribu celtogermànica, mot que significa aproximadament «rei delsBoii». També va suggerir que elsInsubres, una altra tribu gal·la, hi podria tenir relació; aquest nom celta podria voler dir «umbres del sud» o «habitants de les terres al sud d'Úmbria».[1] De manera similar, l'historiadorCató el Vell, en la seva obraOrigines, definia els gals com els progenitors dels umbres. La paraulaUmbrii —i noOmbrii— apareix esmentada pelslongobards i elssueus entre les tribus germàniques del nord d'Europa presents en el poemaWidsith.[2] Encara més, segons autors romans, elsUmbrii/Ambrones tenien el seu origen a Germània o Escandinàvia.[3] SegonsPlini el Vell, el termeOmbrii volia dir «gent de la tempesta» —derivat del terme grecὅμβρος,ombros, («tempesta») — ja que eren els supervivents d'un seguit de tempestes que van causar fortes inundacions de les quals en van sobreviure.[4]
Basats en la llengua que parlaven, els umbres pertanyen als migrants de la família lingüística que es va establir a la península Itàlica en la segona meitat del segon mil·lenni abans de Crist, probablement al segle xii aC. Encara que les circumstàncies de la seva arribada són encara objecte de debat, la majoria dels estudiosos els relacionen amb el sorgiment de lacultura protovil·lanovana, a finals de l'edat del bronze.[5]
Això coincideix amb el que afirmava Plini el Vell quan deia que eren el grup humà més antic de la península Itàlica, anteriors als etruscs. Posteriorment es van estendre per tot el territori de l'actual Toscana i la vall del Po i van voler ocupar part del territori delssabins però d'allà els van fer fora elsaborígens.[6] Plini el Vell diu també que quan elssículs i elsliburns es van escampar, van obligar els umbres a canviar de territori i van anar cap a Etrúria, on els van fer fora els gals.[7]Estrabó concretava la seva àrea d'establiment dient que anava des dels Appennis cap a la mar Adriàtica i abans d'arribar al territori dels sabins, que vivien més al sud.[8]
És difícil saber quins cultes eren propis i quins eren adoptats dels pobles amb els que tenien relacions:Grècia iEtrúria. Durant els segles VI–IV aC, les comunitats umbres van construir santuaris rurals en els quals oferien sacrificis als déus. Allà dipositaven estatuetes votives de bronze, en forma d'animals o deïtats. Els déus que veneraven eren:Ferònia, Valentia, Minerva Matusia i Clitumnus. A lesTaules d'Iguvium,descobertes el 1444 a Gubbio, i escrites als segles II o III aC, se'n descriuen els rituals sagrats.[9] La llengua d'aquestes taules denota una relació amb l'idiomaoscà.
Segons l'historiador Guy Jolyon Bradley, els llocs sagrats escollits per practicar la regió revelen una societat dominada per les qüestions agrícoles i de pasturatge, ja que als umbres la vida urbana els va arribar tard en comparació amb Etrúria.[10]
Sembla que l'autoritat religiosa i la política anaven molt lligades. Dos homes tenien la magistratura suprema (uhtur) i eren responsables de supervisar també els rituals sagrats. Hi havia altres càrrecs, per exemple elmarone, de menor estatus que l'uhtur, i un càrrec de tipus religiós anomenatkvestur.[11]
L'estructura social dels umbres estava dividida en dos grups, probablement basada en el grau militar. Durant l'època d'August, quatre aristòcrates umbres van ser senadors romans. L'emperadorNerva deia ser d'origen umbre.[12]
Al llarg dels segles IX-IV aC, van tenir relacions comercials ambGrècia iEtrúria i intercanvi de les seves manufactures de ceràmica.
Elsromans van entrar en contacte amb els umbres per primera vegada l'any 310 aC i van establir colònies en territori umbri el 299 aC, el 268 aC i el 241 aC. Vers el 260 aC ja havien ocupat la totalitat d'Úmbia; la incorporació dins laRepública Romana va succeir al segle iii aC, quan algunes ciutats van rebre laciutadania romana de ple dret i a altres se'ls va oferir lacivitas sine suffragio. També durant el segle iii aC uns 40.000 romans es van establir en la seva regió. LaVia Flamínia, que enllaçava les diferents poblacions dels umbres amb Roma va estar acabada el220 aC. Les ciutats dels umbres van contribuir amb soldats durant el reclutament per a les guerres romanes. Molts umbres van lluitar sota les ordres d'Escipió l'Africà l'any 205 aC durant laSegona Guerra Púnica. Els membres de la guàrdia pretoriana es reclutaven generalment entre els etruscs i els umbres. Els umbres van tenir una participació poc destacada en laguerra social i, en reconeixement de la seva fidelitat, se'ls va donar la plena ciutadania el 90 aC. Els veterans romans es van establir a Úmbria durant l'època d'August.[13]
Enterraven els seus morts, en lloc de cremar-los, juntament amb objectes personals; això ha fet possible tenir una mica més d'informació sobre el seu tipus de vida.[14]
Les ciutats deChianciano iChiusi (en època antigaCamars), situades a prop de l'actualSiena, contenen vestigis d'habitacles umbris que daten dels segles VII o VIII aC. Els habitants de Camars van abandonar la seva ciutat quan van ser derrotats pelspelasgs, llavors van travessar elsApennins i van fundar una nova ciutat anomenadaCameria oCamerta (l'actualCamerino).[15][16]
Perusa fou una important ciutat dels umbres, fins que fou destruïda pels etruscs al segle V aC.
Assís, anomenadaAsisium pels romans, fou un enclavament umbri situada al cim del Mont Subasio. El mite diu que la ciutat fou fundada pel semidéuDàrdanos l'any 847 aC.[17]
